Santa Eulàlia: Torres, Alfonso, Malines, Vallori, Villodre, Víctor (Cruz 74’), Raúl, Salazar (Rubén 45’), Emilio, Iñigo (Espadas 13’), Borja.
CE Mataró: Miguel Angel, Jose, Ballús, Kiku, Manolo Jiménez, Jonathan, Óscar (Samuel 74’), Fernando, Àngel, Molina (Juanma 88’), Sauras (Àlex Ortiz 67’).
Àrbitre: Sr. Rubio Pérez. Va ensenyar targetes grogues a Emilio (2, expulsat als 82’), Alfonso, Salazar, Villodre, Borja i Raúl per part local i a Ballús per part groc-i-negre.
Gol: 22’ Falta directa des de la frontal que transforma amb la seva habitual maestria en KIKU RIMBLAS col·locant la pilota per tot l’escaire (0-1).
El CE Mataró va donar un pas molt important per accedir a la ronda definitiva de la promoció d’ascens guanyant al camp del Santa Eulàlia eivissenc, cosa que no havia aconseguit cap equip durant la temporada. De tota manera els de Jaume Creixell faran bé de no confiar-se i recordar el que va passar en eliminatòria de Copa RFEF contra La Laguna en que després de guanyar a les Illes Canàries es va haver de superar l’eliminatòria als penals.
Molta gent podia pensar que el partit seria fàcil ja que els equips balears solen ser els més fluixos en els “play-off”, però el Santa Eulàlia a l’hora de la veritat va demostrar prou recursos per posar en problemes seriosos a un equip sòlid com és el Mataró, i els homes de Creixell van haver de jugar amb la màxima concentració defensiva per controlar els atacs de l’equip local, que va basar tota la seva estratègia en un futbol ràpid i incisiu per tal de penjar pilotes per els potents jugadors que té al davant.
Però com sempre l’equip groc-i-negre es va saber sacrificar al màxim i després d’aturar la sortida impetuosa dels locals, va tenir la sort d’avançar-se al marcador amb un altre llançament de falta magistral de Kiku Rimblas, que ja porta deu gols durant la temporada, molts d’ells aconseguits d’aquesta manera. Amb el gol de desavantatge era lògic que els locals premessin més l’accelerador i fins al descans van dominar completament, però sense que els seus xuts acabessin de trobar porteria i tant Espadas, com Borja van enviar fora dues bones ocasions de gol.
Els mataronins van controlar totalment la segona part
A la represa el Mataró va agafar el control de la situació al centre del camp, impedint que l’equip local s’apropés amb perill i fins i tot el golejador Àngel López hauria pogut gairebé sentenciar l’eliminatòria, però un xut seu, que ja havia superat el porter, va ser tret de sobre la línia de gol per un defensa.
Va ser pràcticament la darrera oportunitat clara dels groc-i-negres que novament van prendre més precaucions per tal d’evitar un gol que hauria estat molt perillós. La defensa es va mostrar sòlida, amb Miguel Angel segur com sempre al darrere, i els davanters locals no van saber trobar el forat, davant l’ordre groc-i-negre. Ja al final van patir una expulsió per doble groga i allà es va acabar el partit amb un Mataró molt contemporitzador que no volia arriscar.
