El CE Mataró inicia la lliga aquest cap de setmana, en el seu retorn a 1a Catalana. Per conèixer com arriba l'equip i els objectius marcats per a aquesta temporada parlem amb l'Aitor González, qui serà la quarta temporada que portarà el braçalet de capità. González ha estat al club durant dues etapes diferents, ja que va passar per diferents equips durant set anys. Des que va tornar al club, el 2013, va viure l'ascens a 1a, el descens l'any següent a 2a i la lluita de tres anys per tornar a 1a.
Des que vas tornar al club, has viscut un alt i baixos d'emocions. Com recordes aquests anys fins a tornar a 1a?
Abans de tornar al Mataró, mai havia jugat a 2a catalana i de fet va ser molt precoç perquè vam pujar ràpid. Quan vaig arribar, l'equip estava en una bona dinàmica i pràcticament s'ensumava que acabaria amb l'ascens, i així va ser. La idea era mantenir-ho durant uns anys, però no va ser possible. Va ser una decepció molt gran, per a mi i per l'equip, i la ciutat en general. Després va continuar l'objectiu d'intentar tornar a la categoria i durant tres anys no ha estat possible, amb una promoció perduda inclosa, la qual va ser molt dura.
I ho vau aconseguir.
Els jugadors vam agafar el compromís de mantenir-nos al club per intentar tornar a pujar, i al final vam poder complir el somni que teníem. Aquí estem, afrontant aquesta etapa a 1a Catalana de nou.
L'equip s'ha reforçat amb noves incorporacions. Com ha estat l'adaptació als entrenaments?
Fa quatre o cinc setmanes que estem de pretemporada, i podem dir amb la boca ben gran que tenim la millor plantilla dels últims anys a Mataró. Ens hem reforçat bé, han vingut jugadors amb molta experiència de categories superiors i això ens ha d'ajudar a suportar aquesta categoria.
L'objectiu marcat és mantenir-se?
Està clar que l'objectiu principal és i ha de ser la permanència. El pròxim pas pel Mataró, tant pels jugadors, els entrenadors i la directiva, ha de ser la consolidació a la categoria. Tot el que no sigui això, ara mateix és una utopia per a nosaltres. Estem convençuts que el primer que hem de fer és treure els 40 o 45 punts que ens donaran la permanència i després, una vegada assolida, arribarem on puguem; no deixarem de fer res després d'aconseguir el primer objectiu.
De moment, el resultat al Trofeu Iluro [2-6 contra la Montañesa] suposo que no era el que us esperàveu.
Va ser molt dur perquè des del camp ens vam sentir impotents del partit que estàvem fent. També crec que el resultat és molt abundant respecte el merescut, però va ser més per les nostres deficiències que no pas pels encerts del rival. Vam fer un partit molt dolent on vam fer molts errors individuals que ens van penalitzar amb gols. La Montañesa està en un altre grup però també és de 1a Catalana, i el resultat ens val per saber que els errors es paguen en aquesta categoria.
Va ser un toc d'atenció.
Dins del fet que va ser un resultat dur que no ens esperàvem i que teníem il·lusió per guanyar el nostre trofeu, també és veritat que hem fet autocrítica dins el vestidor. Al final, una hòstia a temps ens va bé; ens fa baixar del núvol de 2a Catalana i ens fa saber que això ens ho hem de treballar molt més si volem fer alguna cosa. Serà un any molt dur i hem d'estar conscienciats que no serà un passeig. Però l'equip està bé, de seguida vam anar a sopar el dissabte i vam intentar fer grup per reconvertir la situació. Els veterans vam donar calma a la gent, dient-los que havia estat un mal partit i que el millor comença ara i hem d'estar preparats.
Comenceu la lliga amb els peus a terra.
Fins ara potser encara estàvem en el núvol de l'ascens. L'any passat, potser estar al 80% ens valia per treure el partit, i el trofeu ens va demostrar que no. Aquí necessitem el 100%, i inclús més si podem. Un bon toc d'atenció abans de començar, crec que va ser bo.
Personalment, com encares la temporada?
Jo pràcticament tota la vida he jugat a 3a Divisió i 1a Catalana, traient aquests anys de Mataró que he viscut més la 2a Catalana. Tinc moltes ganes i il·lusió per tornar a una categoria molt maca, amb jugadors i equips molt bons, i amb estadis històrics.
He vist que feu una convocatòria per formar una grada d'animació. Que me'n pots dir?
Des del club, amb Pol Andiñach al capdavant, estem intentant crear una grada d'animació per l'equip. Fa molts anys, en èpoques de 2a B i 3a Divisió, i quan encara no hi havia tant futbol per la tele, era més fàcil engrescar la gent. Però al final intentem que hi hagi suport per l'equip, animant a tothom i sense faltar el respecte a ningú. Busquem una grada per passar-s'ho bé i perquè ens animin tant a casa, que sabem que hi ha molta afluència, com a fora, que desgraciadament és més difícil que la gent ens acompanyi.
La primera assemblea oberta per a la creació de la grada d'animació és avui divendres 6 de setembre a les 19 h al Municipal del Centenari.
Més enllà de ser jugador, també estàs vinculat al club des de l'altra vessant, la de dirigir. Com t'hi sents?
Ara porto el juvenil C. M'agrada entrenar i si vull ser entrenador, en algun moment m'hauré de plantejar canviar el camp per la banqueta. Ja tinc 31 anys, i com abans em posi a la roda més opcions tindré de tirar cap amunt com a entrenador. Si no, després vas tard i no tens experiència.
