El CE Mataró ha aconseguit aquesta temporada el títol de 2a Catalana i també l’ascens a 1a Catalana. Però a més ha tancat la temporada sense cap derrota a casa i aquest és un fet molt destacat, ja que l'equip groc-i-negre només ho havia aconseguit tres vegades en la seva història, des que porta aquest nom (recordem que abans havia estat Iluro Sport Club).
1972-72: A Preferent de la mà de Tomàs Barris
L’última vegada va ser la temporada 1972-73, i d'això ja fa 46 anys. L'equip jugava a Preferent Catalana i l'entrenador era Tomàs Barris, un dels més destacats atletes catalans de la història, que acabava de deixar de ser entrenador del CA Laietània, el motiu que l’havia portat a la nostra ciutat.
El CE Mataró només va cedir quatre empats (aquesta temporada 2018-19 amb el del Premià han estat 5) però va acabar en 8è lloc, perquè fora de casa només es van sumar 5 punts.
L’equip base del CE Mataró el formaven Quino Salas, Gómez, Planas, Juanito, Lolo Flores, Roca, Cullet, Eslava, Zamora, Ferrada i Giménez. Van completar la plantilla Bernabé, Gimeno, Pedro, José María, Paulí, Pons, Enri, Badalona i García.
S’ha de dir que a part de mantenir-se durant aquella temporada imbatut, el CE Mataró no va perdre cap partit a casa durant un any i mig.
1962-63: A 3a Divisió amb Josep Martí d'entrenador
Més enrere en el temps trobem la mateixa gesta deu anys abans, la temporada 1962-63. Va ser jugant a la 3a Divisió, on l’equip groc-i-negre hi estava ben instal·lat, i jugant en un grup enterament català. El CE Mataró va acabar en el tercer lloc de la classificació i va cedir només 3 empats en els 15 partits jugats com a local.
L’entrenador era Josep Martí, amb Nicola com a director tècnic, i l’equip base el formaven Mis, Serra, Benages, Tosca, Mora, Lagunas, Roy, Xirau, Esindi, Toll i Mas (en aquest ordre a la foto). El club estava a punt de complir els 50 anys que celebraria la temporada següent.
1952-53: No és perd a casa ni en la promoció a 2a Divisió
I també deu anys abans s'havia viscut el mateix i també a la 3a Divisió, en un grup on hi havia cinc equips aragonesos. Era la temporada 1952-53 que, possiblement, és la més memorable de la història del club.
A la lliga en els 16 partits jugats a casa només es van cedir dos empats. El CE Mataró va acabar en segon lloc per darrere de l’Escoriaza de Saragossa i va jugar la promoció d’ascens a 2a Divisió A, ja que no existia encara la 2a B.
En la promoció es van guanyar també els quatre partits jugats a casa contra Torrelavega (3-2) i Salamanca (1-0), Sestao (3-1) i Cultural Leonesa per 7-2 en un dels millors partits que s’han viscut mai a l’actual Municipal del Centenari. O sigui que en els 20 partits jugats a casa durant la temporada només es van cedir dos empats.
Però fora de casa, en la promoció, no es va sumar cap punt i no es pujar. Tot i això durant l’estiu el club va rebre la invitació a jugar a la 2a Divisió, degut a la renúncia del Sant Andreu. Però també es va renunciar en no poder assumir l’exigència econòmica que comportava la categoria de plata.
Van formar l’equip base, encara en uns temps en que es jugava amb la táctica del 2-3-5: Bru; Martínez, Sànchez; Serra, Soto, Fradera; Fernàndez, Mañosa, Adell, Vela i Jodas. Completant l’equip els porters Marín i Hernàndez, Planas, Comas, Sedó i Galvany. L’entrenador era Jaume Hospital.
Tres ocasions en què s'hi havia estat a prop més recentment
Més recentment s’ha estat a prop en tres ocasions:
La temporada 93-94 a Preferent, de la mà de Miquel Corominas, es va perdre un sol partit i se'n van empatar només 2. El CE Mataró va acabar subcampió però va pujar a 1a Catalana.
La 2014-15, la de l’últim títol, com aquest any a 2a Catalana, i amb ascens a 1a, es va perdre un sol partit i se’n van empatar 5.
La temporada 2016-17 també es va perdre un sol partit i se'n van empatar 3. Es va acabar en 2n lloc de la 2a Catalana i es va jugar la promoció contra el Valls, que no es va poder guanyar. En aquestes dues últimes ocasions l’entrenador era Jose M. Polo.
