En Javi Bustos, de Mataró de tota la vida, va aterrar a la UD Molinos a mitjans de la temporada passada, després de militar durant quatre anys a les files del Mataró, a la 2a Catalana. Un equip on confessa que "s'hi trobava molt bé, però buscava més minuts dels que tenia". Per això va decidir marxar i, després que el Molinos s'interessés pel jugador, aquest va decidir fitxar. El mataroní ha estat una peça clau en l'equip de Juanjo Palma, amb 16 gols (4 de penal), i fent els dos gols de la remuntada contra el Vilassar B el diumenge passat, victòria que els assegurava l'ascens a falta de tres jornades per acabar el campionat. Tot i que, ell mateix, assegura que "al final, això és cosa de tots".
Com valores el partit en què definitivament vau aconseguir l'ascens, a part de la festa i l'alegria? [UD MOLINOS 2-1 VILASSAR DE MAR B]
Com tots els que hem jugat a casa últimament, se'ns va posar complicat. No acabàvem de jugar bé, ells ens van fer el 0-1, i amb tota la festa preparada i que tot semblava molt bonic, va arribar un moment que vam dubtar. I al final, d'aquesta manera agònica com també passava últimament a casa, va sortir bé. Ens vam trobar amb l'empat el minut 88-89 i després, al final, la jugada del penal en l'últim segon va fer que se’ns posés de cara. Se’ns va aparèixer la verge i festa grossa.
Com va anar la celebració, es va allargar gaire?
Sí, sí, es va allargar una mica [riu]. És el que tocava. Després de tota la temporada patint, passant-ho malament, amb molts entrenaments, passant fred i en aquestes categories en què ningú cobra, és un premi molt gran. Va acabar el partit a les dues més o menys, i no sé a quina hora va acabar la festa. Entre el dinar i després el sopar, va acabar tard. Els més joves una mica més tard.
Tenir una fita important a les mans i que se't posi tot en contra, com es viu dins el camp?
Semblava que la festa havia començat abans de temps i encara faltava guanyar un partit. Tothom donava el partit per guanyat. Quan vam sortir al camp, vam veure tothom molt emocionat, i era un rival difícil que s'està jugant també la promoció, amb gent jove, ràpida i hàbil que corre molt, i que ens va guanyar al seu camp. I diumenge, es van posar 0-1. El que passa és que a casa hem tingut aquest punt de sort, que passa als equips campions moltes vegades, i és que comences perdent i als últims minuts, d'una manera o una altra, acabes remuntant. Hem guanyat 3 o 4 partits a l'últim sospir. L'equip creu, confia, ho intenta fins al final i al final es dóna la victòria.
I tu vas ser el "culpable" en marcar els dos gols de la remuntada. Com ho vas viure?
Jo sóc el que surt a la "foto", però al final això és cosa de tots. El primer gol el faig jo però en Jorge me'l dóna pràcticament fet, i el segon ve d'una jugada en què Aitor és molt llest, el més llest de la classe, i provoca el penal que ens dóna l'ascens. I no és cosa d'un partit; al final és una temporada, són 34 partits. Aquesta setmana els he fet jo, però a Cabrils len Toni Martín va fer un hat-trick, contra La Salut Pere Gol a Badalona en Dani va fer la parada decisiva en l'últim segon evitant l'empat... és un cúmul de moltes situacions.
Estaves nerviós en el moment de llançar el penal?
Tothom m'ho diu [riu], és la pregunta del milió. La veritat és que no. No sé si és una característica, un avantatge... però sempre els he tirat, m'agrada, em sento còmode i confio molt en la meva manera de xutar-los. I aquell dia no el podia fallar, ni em podia passar pel cap fallar-lo.
Dels últims 17 partits, no n'heu perdut cap i només tres les heu empatat. Com és tota aquesta feina darrere de l'ascens?
Aquí tothom ha estat important, el que ha jugat més, el que ha jugat menys... hi ha jugadors que han tingut menys minuts però en partits decisius han hagut de jugar i ho han fet bé i han complert. Per exemple, el porter suplent ha jugat poc, però li ha tocat jugar tres partits i a dos ha deixat la porteria a 0. Al final, perquè surti una temporada així es necessita els 22-23 de la plantilla, i tothom ha sumat.
Ara que queden tres jornades i amb la fita assolida i relaxats, toca sortir a gaudir al camp?
Sí, ara ja s'han acabat els nervis i queda gaudir de cada minut, de cada partit, i això ha de ser una festa fins al final. És un club petit, humil i de barri, i l’ascens és històric per la gent que porta treballant molts anys al Molinos (president, directiva...). I després, tocarà preparar la temporada vinent de la millor manera per competir a una categoria més.
De cara a la temporada vinent, primer unes vacances merescudes i després, a tornar a la feina i potser reforçar plantilla?
Sí, suposo que la plantilla s'haurà de renovar i haurà de venir gent, però això és feina del míster, que es trenqui el cap ell [riu]. És una categoria més que serà complicada perquè són equips molt competitius i hi ha equips molt veterans, però primer hem de gaudir del moment i després de l'estiu ja tocarà pensar en la 2a catalana.
Una competició que coneixes bé.
Sí, hi he jugat durant molts anys. És una categoria complicada, amb gent molt competitiva, els equips de Barcelona són difícils, hi ha jugadors que ja cobren diners... però és un repte també. Al final, això ara és una festa però l'objectiu futur ha de ser mantenir-ho i que duri el que es pugui.
Tu saps si continuaràs l'any vinent o, almenys, t'agradaria?
Sí, jo ja tinc 34 anys (els faig la setmana que ve) i el futbol ara ja és un hobby. Aquí s'ha format un grup molt bonic, tinc molts amics i es tracta d'estar a gust. I la meva família també es troba molt bé amb les famílies dels altres, han fet un grup de dones i nens. A mi m'han tractat molt bé; porto un any i mig i m'han fet sentir a casa des del primer moment, i això s'ha de valorar.
Al final això és el que et dóna l'esport, crees petites famílies i passa a ser una forma de vida.
Jo he estat a molts equips, i al final hi ha llocs on el grup cohesiona millor, en altres no tant, en uns llocs la gent va una mica "a la seva bola"... aquí s'ha ajuntat gent veterana, gent més jove, i tothom ha encaixat molt bé. Per mi, la clau de què un equip estigui a dalt i surtin bé les coses és fer un bon grup, tant dins del camp com fora. I aquí s'ha donat això.
I el fet de poder lligar l'esport i la que és la teva ciutat de sempre, com el valores?
Abans era una mica igual anar a fora a jugar, als voltants de la ciutat. Però ara també busques una mica la comoditat. I a Mataró tenim la sort, o la desgràcia, de què hi ha molts equips. Per una banda, és bo perquè tens moltes alternatives, però per una altra no ho és tant perquè, a diferència que passa a altres ciutats en què hi ha un club punter que està a una categoria més alta, aquí no passa. Mataró hauria d'estar a una categoria bastant més alta de la que està, però amb tants clubs tot queda molt més repartit; els diners de l'Ajuntament no van només a un club sinó que estan distribuïts en 8 o 10 equips, en els que queden repartits tots els jugadors que hi ha, amb els que es podria fer un bon equip amb futbolistes de Mataró.
Per altra banda, això comporta molts derbis, que ajuden al fet que a les grades hi hagi més ambient.
Sí, i a més pràcticament tots ens coneixem, fet que també té el seu punt bo i dolent. Perquè tu els coneixes, però ells també et coneixen. Per això ens han costat tant algun derbi. Per exemple, el Cerdanyola, que està a la zona baixa, ens ha costat la vida, al seu camp vam haver de remuntar un 2-0 al descans i a casa vam empatar a 2 un partit que també perdíem 0-2.
