MATARÓ: Miguel Angel; Jose, Vicente, Manolo Jiménez, Kiku Rimblas; Fernando (Carlos 80’), Jonathan; Sauras, Molina (Juanma 87’), Óscar; Àngel.
SANT ANDREU: Santos; Sergio, Ortega, Boadas (Bueno 57’), Luna; Banal; Isi, Pagès (Pau 66’), Manel, Chino (Triguero 45’); Villanueva.
ÀRBITRE: Sr. Cardoso. Fluix. Va ensenyar targetes grogues a Jose, Angel i Sauras del Mataró i a Ortega i Bueno (2, expulsat als 79’) del Sant Andreu.
GOL: 43’ Pilota en profunditat de la defensa local, Sauras pentina cap a Ángel que es fica dins l’àrea, dribla un defensor i xuta obligant el porter Santos a intervenir amb encert, però el seu refús va a peus d’ÓSCAR que completament sol marca a plaer superant els defenses que hi havia sota pals (1-0).
El CE Mataró va retornar amb bon peu a la Tercera Divisió, després de quatre temporades a la categoria de bronze estatal. L'equip es va mostrar molt compacte, una de les característiques més típiques dels conjunts de Jaume Creixell. Els groc-i-negres van sumar els tres primers punts del campionat davant l’equip que presideix Joan Gaspart, i per tant té aspiracions de ser a dalt, i que va ser un rival sòlid però que va haver de cedir davant la superior qualitat tècnica dels jugadors locals que van fer disfrutar els seus seguidors, com feia temps no ho feien. Només va faltar algun gol més, que d’oportunitats va haver-n’hi moltes, per fer la festa completa.
Creixell va jugar amb el 4-2-3-1 que es va imposant cada vegada més, i ben aviat va tenir el control del partit davant d’un Sant Andreu que jugava amb un 4-1-4-1 de forma bastant més defensiva i perdent la pilota ràpidament quan els mataronins pressionaven una mica. Els dos homes puntes demostraven clarament les intencions de joc dels dos equips, per part visitant ho era el “tanque” Villanueva, un jugador de xoc que poca cosa va poder fer davant Vicente tot i la seva superioritat física, i per part local era Ángel, un jugador d’enorme classe, que va delectar amb una sèrie de controls sensacionals, va jugar per als companys i només li va faltar marcar en alguna de les ocasions de gol que va tenir. Tot i el pressupost tan rebaixat del que ha disposat Jaume Creixell i tot i ser a les beceroles del campionat, la intenció de "tocar-la" es clara, els resultats són ja evidents i sembla que el Mataró pot ser un dels equips revelació del campionat.
Ja hem dit que el Mataró va tenir el control del del primer moment i Kiku, en un xut de falta que va sortir fora per poc, i Óscar, en una volea magnífica que Santos va aturar magistralment, van avisar. Per cert que el porter andreuenc que si no ens equivoquem va jugar uns pocs partits al club groc-i-negre la primera temporada de ser a 2a “B” va tenir una destacadíssima actuació en aquest partit i va evitar uns quants gols cantats.
Després d’aquestes dues ocasions els groc-i-negres van baixar una mica el ritme, però ja cap al final de la primera part van prèmer novament l’accelerador i Óscar va marcar el que seria el gol de la victòria i l’àrbitre en va anul·lar un a Ángel per un fora de joc discutible.
Buscant sentenciar
La represa es va iniciar amb el Mataró buscant la sentència i Ángel va tenir un parell d’ocasions més: la primera en una rematar amb poc angle però amb molta potència i la segona en una jugada d’Óscar que li va ficar una bona passada entre la defensa i que ell va acabar amb rematada rasa, però en les dues oportunitats va topar amb les intervencions lluïdes de Santos.
Veient que el Mataró no s’arronsava, el tècnic visitant Chechu Soldevila va treure un defensa i va col·locar un altre punta, i amb aquests canvis els barcelonins van prendre el domini de la situació durant uns instants i primer Bueno i després Isi van disposar d’ocasions clares de gol malbaratades primer per Miguel Ángel i després per un defensa sota pals. Van ser uns instants de dubte, que va trencar novament Ángel amb una jugada magistral amb control, dribling i vaselina que va anar a estavellar-se al travesser. De seguida es va tornar a veure el millor Mataró, amb bones jugades pels extrems tant de Sauras per la dreta com d’Óscar per l’esquerra i quan el Sant Andreu es va quedar amb deu jugadors a falta de deu minuts el futbol d’atac mataroní encara va brillar més, amb un treball esplèndid d’Ángel ben acompanyat pels extrems i per Molina a la mitja punta. Només va faltar que tant un com l’altre concretessin les noves ocasions que van tenir.
Al final la gent sortia contenta pel resultat, però sobretot pel futbol que s’havia vist. Esperem que hi hagi força tardes com aquesta...
CLASSIFICACIÓ DEL GRUP 3 DE SEGONA DIVISIÓ B
