Sembla que ja està confirmat del tot: Jaume Creixell torna al CE Mataró com entrenador i així es podrà retrobar amb una afició que l’estima molt i a la qual ell també s’estima molt després de les seves tres estades anteriors al CE Mataró, que fan que consideri el club groc-i-negre com una “de les seves cases”.
La primera vegada que Jaume Creixell va venir al CE Mataró com a tècnic, quan estava començant la seva carrera, va ser la temporada 1976-77 en que l’equip groc-i-negre estava a la 1a Regional. Va substituir a Daniel Tomé a la desena jornada de campionat quan el Mataró només havia guanyat un partit. Al final del campionat el Mataró va acabar en una discreta novena plaça, i tot i la lleugera decepció la directiva va continuar confiant en Jaume Creixell i la temporada següent va tenir l’oportunitat de viure els primers derbis entre Mataró i Cerdanyola, el primer guanyat per 1-0, però el segon perdut pel mateix resultat al Camí del Mig, i que va ser molt important perquè els groc-i-negres es quedessin a un sol punt de poder jugar la promoció d’ascens a Preferent. L’equip de Creixell va acabar tercer amb 49 punts per darrere de Gramenet (62) i Lloret (50). La temporada següent va ser subtituït per Vicenç Junqué que si tindria la sort de portar el Mataró a preferent. Uns anys després, la temporada 83-84, en Jaume va fer una curta estada al rival mataroní, a la UD Cerdanyola on no va acabar en ser cessat.
Apagafocs
Van haver de passar quasi vint anys perquè Creixell tornés al Mataró. Va ser la temporada 96-97. Miquel Corominas havia donat per acabada la seva etapa al club, després de l’ascens a 3a Divisió i d’una temporada discreta, i l’havia substituït Martí Abad, que va començar amb mal peu ja que a la jornada onzena només havia pogut sumar dos triomfs. Jaume Creixell va arribar com “apagafocs” i se’n va sortir ja que el Mataró va acabar la temporada en novè lloc. De la seva mà van arribar homes com José Manuel, Naranjo, Bernardo, Monti, Àlex, que junt amb els Conde, Mascarell, De Gea, Màrquez, Ros, Aleñà, Sauras, Harry i Edel, van consolidar el Mataró entre els millors de la categoria.
Una vegada “apagat el foc” Jaume Creixell va donar pas a un altre tècnic clau a la història groc-i-negre com va ser Miguel Álvarez que després de tres intents va aconseguir pujar el Mataró a 2a Divisió “B”. I novament, quan Miguel Álvarez havia marxat al Terrassa, la banqueta mataronina va ser massa pel que va arribar que fou Càndido Viana. A la quarta jornada el Mataró havia perdut els quatre partits i en aquella primera temporada a la 2a “B” no es podia badar, havia costat molt pujar per tornar a baixar de seguida. La directiva que presidia Francesc Rimblas va tornar a optar pel “revulsiu Creixell” i en Jaume va respondre, conectant amb l’afició i sobretot amb la Penya del Bar Andaluz. Ell va portar homes amb experiència com el porter José, Gimeno, Espeleta, Muñoz, Rodri o Javi Enríquez, que junt amb els Óscar, Aitor, Robert, Vicente, Sauras, Pacheco, Víctor i Mora, van confeccionar un equip al qual en Creixell va dotar d’un caràcter lluitador que el va fer gairebé invulnerable a casa.
Durant aquell període va aconseguir convertir el camp Municipal en un fortí on tots els equips de fora de Catalunya van anar caient derrotats un darrere l’altre. En la seva darrera roda de premsa després de la salvació a l’última jornada en Jaume Creixell va declarar que “era l’home més feliç del món” després d’haver aconseguit el que la Junta li havia demanat quan set mesos abans l’havien anat a buscar quan ell estava tranquil al Sant Andreu.
Després ja se sap la història. Ell havia complert i es va apartar novament del camí groc-i-negre, fent fa dues temporades d’”apagafocs” de la Gramenet, fins que ha tornat a ser reclamat quan Joan Vilà ha acabat un cicle que ha acabat amb decepció, sobretot per la manca d’aquest caràcter que Jaume Creixell sap imprimir als seus equips. Esperem que ho torni a fer la temporada vinent!
