NÀSTIC: Felip, Alfonso, Serrano, Marco, Lusarreta; Codina, Fernando (Medina 73’), Luís López; Jonathan, Diego Torres, Sukia (Gerard Bordas 59’).
MATARÓ: Fabio, Sergi Antolín, Gimeno, Migue, Roberto, Guillem, Dani Ruiz, Óscar, Jordi Martínez, Santi Asensio (Rado 71’) i Torrecilla (Mora 59’).
GOL: 9’Combinació entre Sukia i Diego Torres que acaba amb una passada d’aquest darrer sobre Codina que desmarcat afusella a plaer a Fabio (1-0).
A la primera volta, el Mataró va rebre el Nàstic en uns moments de gran angoixa ja que els groc-i-negres només havien fet un punt en els cinc partits que havien jugat a casa. Els vermells van començar marcant molt aviat, però es van trobar amb el millor Mataró, que amb un joc alegre i vistós va clavar-li cinc gols a un dels aspirants a l’ascens. Ara el Mataró visitava el camp del Nàstic amb una situació similar, ja que l’equip de Joan Vilà portava un sol punt en els cinc partits que ha jugat lluny del seu terreny en el que portem de segon volta i per posar-ho tot igual novament els tarragonins es van avançar ben aviat amb un gol de Codina.
Però si en aquella ocasió el Mataró va jugar sense cap mena d’inhibició pensant que tot estava perdut i s’havia de jugar el tot pel tot, en aquesta oportunitat vàrem veure aquest Mataró poruc que estem veient en tots els partits de la segona volta a camp contrari. És evident que els rivals són molt més poderosos, i aquest poder sobretot el demostren els prop de sis mil espectadors que hi havia al terreny de joc tarragoní, però el que està clar és que jugant amb aquesta manca d’ambició el Mataró deixarà la categoria i a més ho farà amb una imatge molt negativa.
Ja d’entrada, amb l’absència de Toni Mora de l’equip inicial, es va veure que el tècnic mataroní plantejava un partit de clara contenció i a esperar que Jordi Martínez, molt aïllat al davant, pogués atrapar alguna pilota i posar en perill la porteria local.
Però després d’uns primers minuts de tempteig Codina, que seria el millor jugador dels locals, va obrir el marcador, convertint en una mica inútil l’estratègia groc-i-negra. Tot i això, i igual que s’havia fet el dia del València B, el Mataró no va tenir cap mena de presa i de fet no va canviar el seu ritme davant d’un rival molt segur en defensa i al qual ja li anava bé aquesta manera de fer dels mataronins.
Qui més s’impacientava era el nombrós públic que volia més espectacle i la revenja dels 5-2 encaixat a Mataró. De fet si algú va pressionar més els jugadors locals va ser el seu propi públic que no pas el rival sobre el camp. Si alguna ocasió hi havia era per als locals ja que el Mataró no va trepitjar mai l’àrea amb sensació de perill i d’aquesta manera es va arribar al descans.
La mateixa tònica es va mantenir en els primers minuts de la represa, fins que l’entrada de Toni Mora i després de Dani Rado van fer que el Mataró donés més sensació atacant, però a la vegada deixant més espais al darrere que els tarragonins van intentar aprofitar jugant al contratac, i així Diego Torres va tenir una clara ocasió avortada per Fabio en una gran intervenció i després Jonathan en va gaudir d’una altra tampoc aprofitada.
El Mataró ara tenia sort al darrere però al davant continuava amb aquesta sequera que ha fet que només hagi marcat un gol en els 450 minuts jugats fins ara a camp contrari a la segona volta. Una dada prou significativa i davant de la qual calen pocs comentaris. Tot i això el Nàstic també va anar perdent gas i el públic impacient va haver d’acabar demanant l’hora ja que veien possible l’empat en alguna jugada aïllada.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. // Mataró Notícies
