Cara a Cara: La Fira

La Fira té els seus defensors i els seus detractors

Lali Jímenez: "Hi va tothom i de tots colors: és un exemple"

DURA POC I NO HA DE MOLESTAR

No entenc que es pugui criticar la fira. Hi ha estat sempre i ja no és només que sigui tradicional, sinó que agrada a tothom. Jo hi anava de petita, després no m’agradava tant, finalment amb les nétes. Queixar-se del soroll potser és exagerat, en fa, però tampoc tant i crec que no es podria fer a cap altre lloc tot i que m’agradava més quan es feia al Corregiment, quedava més delimitat i les atraccions tenien el lloc reservat any a any.Tots hem anat sempre a la fira i és del més interessant que fan a Mataró cada any. A més, per tot això que es diu ara de la barreja, a la fira hi va tothom, de qualsevol raça i edat i tothom s’ho passa bé. Des dels jubilats als nens petits i els aneguets. És divertida.

La fira dura poc i ha de molestar el mínim però no fer-la o traslladar-la a un altre lloc no central seria pitjor. Crec que s’ha de tenir paciència i saber-la cuidar. Per últim he de dir que trobo a faltar l’antiga fira comercial quan era una alternativa a les atraccions. Alguna cosa haurien de fer.

Lali Jímenez, jubilada

Joan Ramon Garcia: "Amb la Fira no es pot aclucar l’ull"

RESPECTAR ELS VEÏNS

Fa anys que sóc veí del Parc Nou i any rere any la Fira d’atraccions es converteix en una de les pitjors setmanes de l’any. Durant la construcció de les atraccions,- la seguretat de les quals no em posaré a qüestionar perquè no és el cas- ja es creen uns alts nivells de soroll per no posar-se a parlar del merder que provoquen tots els camions i grues que enveixen el parc. No són “quatre dies a l’any”Però el pitjor és quan comença la fira. L’alta música de les atraccions i el xivarri que provoquen la multitut de persones que van a la fira fa que resulti impossible aclucar l’ull. Com sempre, les víctimes som els mateixos: aquells als que algú critica per queixar-se de no poder descansar “quatre dies a l’any”. Jo demanaria que anéssim fent comptes, ens adonariem que aquests quatre dies en realitat són molts més. Com a mataroní que sóc, no demano, ni demanaria mai que deixéssim de fer aquesta bonica festa tan tradicional i nostra des de fa anys. Però sí que exigiria a aquells que poden, que fessin tots els possibles per transportar la fira a un altre espai on no es molestés als veïns. La iniciativa ja s’havia provat altres anys però sembla que la cosa no va rendir prou. Com sempre, els interessos econòmics passen per davant de tot. 

Joan Ramon Garcia