L’equip femení de la UE Mataró ha tornat aquesta temporada després de molt anys d’absència a la categoria de plata del bàsquet estatal i ho ha fet amb un nou tècnic al capdavant, Tito Sobrín, amb molta experiència a Lliga Femenina i a seleccions estatals.
El tècnic valora el debut del seu equip a la Lliga Femenina 2 com a molt positiu, i es mostra molt compromès amb la filosofia del club de jugar amb la majoria de jugadores de casa i de “potenciar l’equip no amb fitxatges sino amb les aportacions dels equips de les categories inferiors” com del júnior de la Comissió, que entrena ell mateix. Sobrín ens diu que “en un principi era una mica arriscat ja que pujava tot l’equip en bloc i els únics fitxatges eren les jugadores de l’equip júnior”, però reconeix que l’aposta ha estat positiva.
Tot i veure la permanència molt a prop, Sobrín no marca cap objectiu superior a l’equip que no sigui “cada dia estar millor, trobar-se bé en els partits, i notar que el treball dut a terme té sentit”, ja que de moment encara veu excessiu aspirar a estar entre els quatre millors del grup que juguen el play-off.
Objectius a llarg termini
El tècnic no descarta que a llarg termini els objectius sí que puguin ser més ambiciosos degut a la qualitat dels equips de base mataronins, i augura un furur esplèndid al bàsquet femení de la ciutat. Sobrín, però, creu que per assolir l’ascens a Lliga Femenina hi ha dos factors clau que haurien de canviar, com són l’aspecte econòmic i l’estructura del club, i ho resumeix de la següent manera: “Necessitariem més sessions d’entrenament setmanals i lògicament l’econòmic, perque si tu li exigeixes a les jugadores moltíssima més dedicació també ho has de compensar”.
El tècnic del Romauto afirma que “la col·lectivitat i la intensitat són els punts més forts d’aquest equip”, sobretot a nivell defensiu, ja que és un dels equips que encaixa menys punts de la lliga. Per altra banda el punt dèbil del Romauto segons el seu entrenador és l’aspecte ofensiu i diu que “ens falta anotar alguns punts més per partit”. El Mataró és possiblement l’equip més baix de la lliga i creu que amb una jugadora d’alçada es paliaria aquest dèficit. Tot i això es mostra molt satisfet amb l’actitud de les seves jugadores i creu que estan suplint les seves carències físiques amb ”la il·lusió, la intensitat i el treball col·lectiu”.
Davant la pregunta de què el va convènçer a acceptar la oferta del Mataró, Sobrín destaca per una banda la condició de ciutat històrica en el bàsquet estatal: “Mataró ha estat al màxim nivell tant masculí com femení, i encara que faci temps jo crec que això queda en la retina de qualsevol”. Per altra banda, també destaca el bon treball de base i la qualitat de la pedrera de la ciutat, de la qual ja coneixia a diverses jugadores a través de les seleccions estatals. També l’atrau molt la tranquilitat amb la que afronta la Unió Esportiva i la Comissió un projecte a mig/llarg termini ja que li van oferir la possibilitat de treballar dos o tres anys amb bastanta llibertat per donar forma al futur del bàsquet femení mataroní.
