Amb l'ascens del Mataró Parc Dori Dori Boet a la Lliga Femenina-2 es recupera la presència del bàsquet mataroní en les categories del bàsquet estatal. Hem volgut fer un record dels equips que han omplert moltes, i brillants, pàgines de la història del nostre esport.
En el mes de juny de 1965 un bon grupet de noies de la nostra ciutat s’havien unit sota el nom d’Agrupació Femenina de Bàsquet, amb ganes de fer un equip femení d’aquest esport que a la nostra ciutat havia tingut abans altres intents, però sense acabar de quallar.
A l’estiu d'aquell any, en uns moments en que el bàsquet masculí estava a la cresta de l’ona i ben a punt de guanyar al grandíssim Real Madrid, campió d’Europa, es van donar les circumstàncies ideals per fer també un gran equip femení a Mataró... A Argentona hi havia un equip que la temporada anterior havia actuat com a Moltfort's Argentona assolint l’ascens a Lliga Nacional. Però allà la pista no era l’adequada, sembla que els faltava ambient i que havia quedat molt reduït el nombre de jugadores. Moltfort’s era també l’espónsor de la secció de bàsquet de CE Mataró i possiblement això, i el fet de saber que a Mataró hi havia noies joves que començaven, va facilitar el salt de tot l’equip en bloc cap a Mataró. I així arribaren les argentonines Carme Famadas, Rosa Güell, Ma Rosa Forns i Ma Carme Casarramona, la premianenca Marisa Nolasco, i la mataronina Rosa Ma Sierra, que ja feia dos anys que jugava amb elles. Bonaventura Riera va ser el seu entrenador en aquella primera temporada.
I així va començar la història del bàsquet mataroní en categoria estatal...
PRIMERA ETAPA (12 temporades a Lliga Nacional)
Temporada 1965-66: 4t lloc a Lliga Nacional
L’equip del CE Mataró Moltfort's es va poder inscriure a la Lliga Nacional. I a les jugadores que ja havíem citat abans (Carme Famadas, Rosa Güell, Maria Rosa Forns, Ma Carme Casarramona, Marisa Nolasco i Rosa Ma Sierra), s’hi van afegir Anna Ma Gallemí, “Chiti” Cruañes i Núria Isant, i també intervenia esporàdicament alguna jugadora del segon equip, el CE Mataró Rubricatus.
El primer partit va ser el diumenge dia 5 de desembre a les quatre de la tarda, un horari poc habitual actualment, però cal tenir en compte que la pista encara era descoberta. El primer rival de l’equip mataroní va ser el Medina de Madrid, i el debut no va poder ser més esplèndid, ja que l’equip que dirigia magistralment a la pista Ma Carme Famadas va guanyar per 36-13.
Van jugar en aquest debut a categoria nacional: Famadas (13), Gallemí (4), Casarramona (4), Estrader (1), Cruañes (10), Güell (4), Forns, Sierra, Nolasco, Isant.
El CE Mataró Molfort’s va acabar aquella primera temporada en quart lloc.
Temporada 1966-67: 3r lloc Lliga Nacional
Bonaventura Riera, va continuar com a entrenador, amb Rafel Alum de delegat. En la plantilla quedaven Güell, Famadas, Isant, Gallemí, Forns, Sierra i Nolasco i s’hi incorporaven les joves Joaquima Cot, Montserrat Pera i Margarida Genisans del segon equip i Ma Teresa Rosell, que procedia d’un equip de Barcelona.
Temporada 1967-68: 2n lloc Lliga Nacional
Josep Maria Solà va ser el nou entrenador. I van entrar a la plantilla Glòria Parés i Rosa Ma Mas. I es va millorar la classificació amb un excel·lent subcampionat darrere l'aleshores imbatible Creff de Madrid.
Temporada 1968-69: 4t lloc Lliga Nacional
L’equip mataroní estava format per Carme Famadas, Joaquima Cot, Ma Rosa Forns, Margarida Genisans, Rosa Ma Mas, Glòria Parés, Montserrat Pera, Rosa Ma Sierra, Ma Rosa Sans i Ma Teresa Planas. En respecte a l’equip subcampió d’Espanya de la temporada anterior, les dues últimes substituien a Ma Teresa Rossell i Ana Mª Gallemí.
Temporada 1969-70: 4t lloc Lliga Nacional
A les jugadores de la temporada anterior s’hi va afegir Olga Martínez, que va entrar a formar part del cinc bàsic junt amb Famadas, Cot, Mas i Sierra.
Temporada 70-71: 2n lloc Lliga Nacional
El CE Mataró va començar a tenir el patrocini d’Ignis, que en aquells moments patrocinava també un dels millors equips europeus a Varese, i l’equip per primera vegada va portar al davant el nom del patrocinador: Ignis Mataró. Van entrar Teresa Fradera i Teresa Riera, reemplaçant Montserrat Pera i Ma Rosa Sans.
Temporada 71-72: Campiones Lliga Nacional
Aquella temporada es va jugar per primera vegada en competició europea, participant a la Recopa. Es va superar l’Academica de Coimbra en la primera ronda i es va caure davant Le Gerbe de Montceau Les Mines francès.
Josep Maria Solà, el jove entrenador mataroní, es reincorporava a l’equip després d’una temporada trencada pel servei militar i a les seves ordres l’equip mantenia les jugadores de la temporada anterior i a elles s’unien la jove pivot Azutzena Llobet i la premianenca Carme Brugué.
L’Ignis Mataró va aconseguir el títol amb 42 punts (només una derrota i mínima) per davant de Picadero de Barcelona 38; Tabaquero de La Coruña 30 i Creff Madrid 28.
Temporada 72-73: Campiones Lliga Nacional
A la lliga l’Ignis Mataró havia de defensar el títol de campiones d’Espanya i havia de prendre part per primera vegada a la Copa d’Europa.
Deixaven l’equip Glòria Parés, Genisans i Riera i per reforçar una mica l’equip, arribava Núria Rosell.
A la Copa d’Europa van superar novament l’Acadèmica de Coimbra i caient a vuitens de final davant el TFSE Budapest, per només dos punts (54-58 aquí i 57-59 a la capital hongaresa).
A la Lliga segon títol, deixant el Filomàtic Picadero a sis punts i més endarrere Celta i Creff de Girona, Tabacalera i Creff de Madrid.
Temporada 73-74: Campiones Lliga Nacional
A la plantilla es registrava la baixa de Rosa Ma Sierra, que abandonava el bàsquet després de vuit anys com a jugadora groc-i-negra, i era substituïda per la jove Pilar Rivas.
A la Copa d’Europa es va superar el Soder d’Estocolm remuntant 9 punts en un Palau d’Esports absolutament ple. Després es va caure davant el Lodzki polonès.
A la lliga al final Ignis Mataró va quedar campió per tercer any consecutiu, igualat a 38 punts amb el Celta de Vigo, i superant-lo pel bàsquet-average, mentre que el Creff Madrid era tercer amb 36, per davant de Tabacalera (33) i Picadero (32).
Temporada 74-75: 2n Lliga Nacional
La temporada 74-75 la va iniciar l’equip femení amb Joan Todolí substituint Josep M. Solà, que després d’haver portat l’equip d’Ignis Mataró a tres títols estatals consecutius deixava el càrrec d’entrenador per dedicar-se a la tasca de seleccionador estatal. També hi havia canvis a l’equip ja que les pivots barcelonines Mata i Guitart van reemplaçar les joves mataronines Azutzena Llobet i Pilar Rivas. Es va conservar la base de l’equip amb Famadas, Cot, Brugué, Rosell, Mas, Planas, Fradera i Olga Martínez.
El títol va ser per al Piceff (ex-Picadero) amb 42 i el Mataró va quedar segon amb 36.
A la que seria l’última participació a la Copa d’Europa es va superar el Garant de Viena, i es va caure a vuitens de final davant el Sesto San Giovanni italià.
Temporada 75-76: 2n lloc Lliga Nacional
Josep M. Solà va tornar a fer-se càrrec de l’equip femení, que va comptar amb el patrocini de la firma Famosette i va tornar a jugar a Europa, a la Copa Liliana Ronchetti. Van arribar quatre jugadores que havien estat internacionals júniors: l’andalusa Sierra Martín, la madrilenya Conchi Navío, la gallega Carmen Fraile i la barcelonina Natàlia Balagué, que van formar la plantilla junt a les “veteranes” Famadas, Olga, Brugué, Cot i Mata.
El títol va ser per al Picadero, ara amb patrocini d’Evax amb 40 punts i el Mataró va quedar segon amb 32.
Temporada 76-77: 3r lloc Lliga Nacional… i renúncia
Es van incorporar la bilbaina Ruth Epalza i la corunyesa Marga Sànchez Candamio, jugadores internacionals encara en edat júnior, i la gironina Dolors Iglesias, que formaren junt amb Famadas, Olga Martínez, Balagué, Fraile, Mata, Cot i les joves Gubau, Llobet i Prat.
El Mataró, va acabar per darrere de Celta i Evax, amb només amb cinc derrotes, quatre davant de les dues primeres. Però per motius econòmics es va renunciar a la plaça després de 12 temporades al màxim nivell, amb 3 títols, 4 seubcampionats, 2 tercers llocs i 3 quarts llocs.
I es van haver d’esperar 10 anys per tornar a tenir l’equip a categoria estatal. La temporada 1985-86 el CE Mataró tenia el patrocini d’Improda. Va començar amb Santi Clavell d’entrenador, però el va subtituir Xavier Tubau. La plantilla estava formada per Gemma Triola, Carme Torrent, Montse Casarramona, Anna Julià, Antònia Calsapeu, Montse Cerdà, Isa Calsapeu, Lourdes Subirana, Dolors Juscafresa, Marta Lluch i Anna Lasaga, que era la “benjamina” de l’equip amb 17 anys i encara júnior. Totes de Mataró amb excepció de Julià i Juscafresa, que eren de Girona i Banyoles, i que venien a la nostra ciutat amb esperit autènticament amateur i que s’afegiren de manera perfecta a la “colla” que era aquest equip, que entrenava tres dies a la setmana de 10 a 12 de la nit. I l’equip es va plantar a la fase d’ascens a Palma de Mallorca, que va ser intensíssima amb quatre partits trepidants derrotant Dulciora Valladolid (82-81); perdent davant Declory Madrid (65-68); guanyant Chantrea de Pamplona (72-60), assolint ja l’ascens, i acabant amb victòria davant l’Stadium Casablanca de Saragossa (80-64), en el partit pel tercer i quart lloc. I la temporada següent es va poder jugar a categoria estatal, a la 1a Divisió “B”.
SEGONA ETAPA (11 temporades a 1a Divisió B)
Temporada 1986-87: 6è lloc 1a Divisió B
L’equip del CE Mataró va comptar amb el patrocini de Dàltex.
Xavier Tubau va continuar com entrenador i es van quedar Anna Julià, Montse Casarramona, Marta Lluch, Antònia Calsapeu, Gemma Triola i Dolors Juscafresa, rebent la companyia d'Aragall, procedent del Montgat, i Martí, Parra, Ezquerrà, Pladellorens, Benítez i Deleures, procedents de l'Hospitalet.
Temporada 1987-88: 5è lloc 1a Divisió B
Va entrar com entrenador el vilassarenc Josep Feliu, substituït aviat per Pere Maristany. A la plantilla van quedar només Antònia Calsapeu, Montse Casarramona, Dolors Juscafresa, Gemma Triola i Marta Lluch, arribant Barragán, Garriga, Alocén, Pérez i Montguió.
Temporada 1988-89: 6è lloc del grup de 1a B
Salvador Grabulosa, ex-jugador del club, es va convertir en el nou entrenador.
A la plantilla van quedar Antònia Calsapeu i Montse Casarramona i es van incorporar Imma Terradelles, Marta Nora, Elena Baena, Cristina Andrade, Carme Pérez, Bàrbara Martí i Coderch.
Temporada 1989-90: 11è lloc del grup de 1a B
L’equip va comptar amb el patrocini de Medias Jesmyn.
Va plegar Antònia Calsapeu, després de 12 temporades de ser puntal de l'equip junt amb Montse Casarramona, que ara es quedava com a capitana. Van continuar Baena, Nora, Terradelles i Andrade. Gemma Triola va tornar i van completar la plantilla Núria Villacampa, Anna Cadenas, Marta Planas i Lourdes Albadalejo.
No es va començar bé i després de cinc derrotes va dimitir Grabulosa, agafant l'equip Quim Navarro, però després de tres derrotes va arribar un tècnic ben experimentat com era Oriol Villà. No es va salvar la categoria, però una reestructuració va permetre continuar… però ja es faria sota el nom de Club Bàsquet Femení, desfent-se l’equip femení de CE Mataró.
Temporada 1990-91: 10è lloc del grup de 1a B
El Club Bàsquet Femení va tenir el patrocini de Eurojet i la seva pista de joc va ser la del Pavelló de Valldemia.
Oriol Villà va continuar com entrenador i també com a cap tècnic i preocupat especialment per treball amb la base.
A la plantilla continuaven Casarramona, la capitana, Baena, Villacampa, Albaladejo i Andrade, i es van incorporar Pons, Vergés, Hernàndez, Daurella i Jiménez, les dues darreres procedents del Masnou, que aquella mateixa temporada havia quedat campió d'Espanya però també va haver de desaparèixer per motius econòmics.
Temporada 1991-92: 6è lloc del grup de 1a B
Ja amb la secció de bàsquet del CE Mataró dissolta, es va crear el Club Bàsquet Mataró, que va comptar amb el patrocini de NH Hotels i va tornar a jugar al Palau Josep Mora.
Va començar Leandre Fors d’entrenador, però ben aviat va ser substituït per Josep M. Solà que tornava a la banqueta del Palau Mora. De la temporada anterior van continuar Casarramona, Baena, Daurella, Albaladejo i Andrade, completant Gibert, Tribaldos, Martí, Rivera, Gómez, Teixidó i Nogueras.
Temporada 1992-93 4t lloc del grup de 1a B
Es va retirar la capitana Montse Casarramona i formaven la pantilla: Lourdes Gómez, Concepció Rivera, Elena Baena, Anna Gibert, Ester Tribaldos, Ester Daurella, Bàrbara Martí, Lourdes Albaladejo, Carme Pérez, Cristina Andrade, Anna López i Maribel Gutiérrez.
Temporada 1993-94 8è lloc del grup 1a B
Oriol Villà va tornar a ser l’entrenador i la plantilla es va renovar bastant, donant pas a les juvenils Laura Antoja, Marina Torrecillas, Ester Matas, Marta Forns i Marta Buscarons, mantenint-se només Cristina Andrade, Lourdes Gómez, i incorporant a Anna Roca, Carme Domenich, Ruth Camps, Mireia Miralles i Ester Nogueras.
Temporada 1994-95 8è lloc del grup 1a B
L’entrenador va ser el badaloní Joan Vives i a la plantilla va haver-hi pocs canvis, confiant en la joventut que pujava amb força. Només hi va haver dos fitxatges, els de Gemma Martí (Joventut de Badalona) i Leire Garcia (Cornellà) que suplien a Esther Nogueras I Mireia Miralles.
Temporada 1995-96 6è lloc del grup 1a B
Els dos clubs de la ciutat, l’Associació Esportiva i el Club Bàsquet Mataró s’havien fusionat per crear la Unió Esportiva Mataró, i amb aquest nom l'equip femení va continuar jugant a la 1a Divisió "B". El grup de noies que havien quedat campiones d'Espanya cadets i dos anys més tard campiones d'Espanya júniors, volien intentar el tercer objectiu que la directiva de CB Mataró s'havia fixat anys enrere: pujar a la màxima categoria estatal. I sota les ordres d’Oriol Villà es va formar una plantilla amb Laura Antoja, Ester Matas, Marina Torrecillas, Marta Forns, Judith Julià i Montse Escobar, ja van pujar a categoria sènior, i junt amb Cristina Andrade, Lourdes Gómez, Carme Domenich, Ruth Camps, i el fitxatge de Sandra Broch (Riera de Cornellà), i les júniors Núria Forns i Rosa Maymí. Però no es va poder aconseguir l’objectiu de l’ascens.
Temporada 1996-97 5è lloc del grup de 1a B… però es renuncia
UE Mataró tenia el patrocini de Meroil i Oriol Villà va cedir la direcció del primer equip a Joan Carles Pie. Amb l'única baixa de Marta Forns, que va anar als Estats Units, l'equip format per Antoja, Torrecillas, Buscarons, Núria Forns, Matas, Canet, Maymí, Andrade, Nadal, Domenich i Mendiburu, tenia l'objectiu de l'ascens, però no es va assolir i en acabar la temporada es va renunciar a jugar a 1a B, després d’onze temporades en aquesta categoria.
I va tocar una altra llarga espera de 7 anys, fins que la temporada 2003-04 es va poder assolir altra vegada l'ascens al segon nivell estatal.
La UE Mataró tenia el patrocini de Romauto. Dani Poza era l’entrenador i la plantilla la formaven Mireia Chacón, Roser Cuquet, Laura Argemí, Anna Sala, Rosa Maymi, Cristina Bruna, Olaya Santos, Susanna Monzó, arribada del Cornellà, i Cristina Navarro, del Sant Adrià. Clara Vicente i Jasmina Guillem del B.
Es va aconseguir el 2n lloc de Copa Catalunya i a les fases d’ascens es va derrotar el Tanit d'Eivissa (62-57), el Calvià a Palma de Mallorca (66-85) i van assegurar l'ascens a la Lliga Femenina-2 amb el millor partit de la temporada a Eivissa (71-87), tancant amb una victòria davant del Calvià (86-41) enmig d'una festa total. El bàsquet mataroní iniciava la tercera etapa en categoria estatal.
TERCERA ETAPA (tres anys a Lliga Femenina 2)
Temporada 2004-05: 6è lloc del grup de Lliga Femenina- 2
El club mantenia el patrocini de Romauto. El primer entrenador en la nova etapa va ser Alberto “Tito” Sobrin.
La plantilla la van formar Cristina Navarro, Mireia Chacón, Roser Cuquet, Anna Sala, Susanna Monzó, Olaya Santos, Susanna de Miguel, Anna Carbó, Berta Siñol, Laura Argemí, Rosa Maymí i Cristina Bruna.
Temporada 2005-06 6è lloc del grup de Lliga Femenina- 2
El club ja no tenia patrocinador. Va continuar Tito Sobrin com entrenador, i a la plantilla van seguir Mireia Chacón, Anna Sala, Olaya Santos, Susanna de Miguel, Anna Carbó i Berta Siñol, Laura Argemí, Rosa Maymí i com a noves incorporacions Maite Nicolàs, Eva Vilarubla i Begoña Gárate.
Temporada 2006-07 14è lloc del grup de LF-2 i es perd la categoria
L’entrenadora va ser Cristina Navarro entrenadora, amb Jordi Vizcaíno d’ajudant.
Només van seguir Anna Sala, Laura Argemí i Mireia Chacón, i van arribar Berta Bayarri, Elena Murcia, Deborah Carretero, Paula Eñeso, Carla Badia, Mireia Monleón, Sandra Ruiz, Eva Congost.
Amb un equip molt renovat no es va poder evitar l’últim lloc i el descens, després de tres temporades.
La quarta etapa va arribar no per un ascens, sinó gràcies a l’acceptació d’una invitació, degut a renúncies a la categoria superior.
QUARTA ETAPA (dos anys a Lliga Femenina 2)
Temporada 2009-10: 11è lloc grup Lliga Femenina 2
L’equip portava el nom de Platges de Mataró. L’entrenador va ser l’Albert Illa i la plantilla la van formar: Mariona Ortiz, Rosó Buch, Elena Espiau, Maria Bas, Mireia Monleón, Judit Viñuela, Cintia Molina, Marta Claret, Andrea López, Maria Massuet, Mar Trabal, Aroa Illa, Teresa Gómez.
Temporada 2010-11 11è lloc grup Lliga Femenina 2… però es renuncia
Continuava Albert Illa a la banqueta, patint la baixa important de Mariona Ortiz. Continuaven Rosó Buch, Marta Claret, Elena Espiau, Judit Viñuela, Aroa Illa, Mireia Monleón i s’incorporaven Míriam Solozàbal, Olga Ruano, Blanca Garcia i Marta Solé.
L’últim partit es va jugar el 16 d’abril del 2011 a Tenerife perdent per 51-45.
Es va mantenir la categoria, però, per motius econòmics, la Unió Esportiva Mataró va decidir renunciar a la categoria estatal.
