El dissabte passat dia 11 de gener es va efectuar la inauguració del nou paviment sintètic de l'Estadi Municipal d'Atletisme. Després de llargs mesos d'obres, que han tingut un cost una mica per sobre del mig milió d'euros, els atletes poden tornar a entrenar a les pistes i la instal·lació podrà tornar a acollir esdeveniments importants.
La inauguració, que va ser presidida per l'alcalde David Bote entre altres autoritats, va ser modesta, només amb proves locals, com ja havia passat també en la primera inauguració del Tartan de l'Estadi ara fa 29 anys i en la següent remodelació efectuada fa 12 anys per dotar l'estadi de vuit carrers i poder acollir proves d'alt nivell.
UNA MICA D'HISTÒRIA DE L'ESTADI MUNICIPAL D'ATLETISME
L'atletisme a la nostra ciutat va tenir des del 1925 una entitat dedicada a aquest esport, com era el Centre Atlètic Laietània, que presumia de ser "l'entitat genuïnament atlètica més antiga d'Espanya". La "seva casa" eren les pistes de l'Stàdium de Mossèn Plandolit, en l'actual Parc Central, on ara hi ha un podi que ho recorda.
En la guerra civil les pistes van ser ocupades pels militars italians de la División Littorio, enviats per Mussolini per ajudar a Franco, i que les van deixar molt malmeses, i ja no es van tornar a utilitzar fins a l'any 1950. Durant aquell temps es va practicar atletisme al camp de futbol del Mataró i quan es va construir el Velòdrom es va parlar de fer-hi també unes pistes atlètiques, cosa que no va succeir.
Més endavant, l'any 1961 va néixer la secció d'atletisme del Grup Gimnàstic Lluïsos, que va utilitzar el pati del "Lluïsos" com a recinte per efectuar proves atlètiques.
Ni l'Stàdium, de 200 m, ni el pati dels Lluïsos, encara amb menys recorregut i de forma poligonal, eren adequats per celebrar proves d'alt nivell, tot i que el Laietània durant molts anys va organitzar un Trofeu Clausura que feia venir aquí a Mataró, al final de la temporada, a destacades figures del firmament català i estatal. També hi havia molt d'ambient en els encontres interclubs de la lliga catalana.
Però amb l'increment de la pràctica atlètica a la ciutat i el bon ambient que hi havia, ja al començament de la dècada dels seixanta es va començar a parlar de la construcció d'un estadi municipal. La primera proposta va ser per ubicar-lo al barri de Cerdanyola, on després s'hi acabaria construint el camp de futbol del Camí del Mig. Finalment, el mes de gener del 1968, es van comprar els terrenys de Cirera, on s'acabaria construint l'estadi.
Les obres no van avançar a bon ritme i van anar sorgint entrebancs. La celebració del popular Trofeu Sant Jordi, que sota l'impuls de la Diputaciò, se celebrava per a seleccions comarcals de categoria infantil, va donar una empenta a les obres i el 15 d'abril del 1972 es van obrir les portes per a la primera competició. Però es van fer de forma ràpida i malament. La pista era d'una mena de terra batuda, com les pistes de tennis, i els atletes, amb les sabatilles de claus, s'hi enfonsaven literalment. Després del Trofeu Sant Jordi l'estadi va tornar a quedar abandonat i l'activitat va tornar a l'Stàdium i al pati de Lluïsos.
Eren els últims temps del franquisme i costava tirar endavant les obres. Però finalment el dia 28 de setembre de 1975 es va celebrar la inauguració, presidida per l'alcalde Sr. Francesc Robert, amb la disputa del 1r Trofeu Iluro. Les pistes tenien sis carrers i eren de cendra, la superfície habitual en aquells temps en els estadis d'atletisme.
Va ser un fet important en la història atlètica del Laietània, que aquell any celebrava les Noces d'Or i que havia pujat a 1a Catalana, en uns moments en els quals la Lliga d'Atletisme tenia molta vida, ja que se celebrava en forma de triangulars, que ocupaven una bona part de la temporada, i on es veia la competència directa entre els atletes de tres clubs.
Durant molts anys l'"efecte estadi" va proporcionar un gran impuls a l'atletisme mataroní, i sobretot al Centre Atlètic Laietània, que es va situar entre els millors clubs de Catalunya. Però van anar passant els anys i els estadis van començar a dotar-se de paviments sintètics, que tothom coneixia com a Tartan, que era el nom comercial del primer paviment utilitzat als Jocs Olímpics de Mèxic de 1968.
Evidentment a Mataró, els clubs atlètics, que ja eren quatre amb el naixement del Club Atletisme Mataró i el Grup Maratonià, demanaven aquesta novetat. Però aquí va tardar encara un bon temps a arribar...
La inauguració del nou paviment es va efectuar de forma modesta el 6 de juliol de 1991, amb unes proves de base.
Ja en aquells temps es deia que s'havien gastat molts diners, que potser serien mal gastats perquè la pista tenia sis carrers i per a les competicions d'alt nivell ja se'n demanaven vuit.
Per l'estadi van anar-hi passant molts joves, que gaudien de l'atletisme, tot i les dificultats que suposava desplaçar-se fins allà. La demanda dels vuit carrers va anar calant. Però això suposava un important increment de la superfície de l'estadi, que es va "menjar" els vestidors i va fer moure la graderia per poder-hi tenir una torre de control adequada per a grans proves.
Finalment el 20 de desembre del 2008, l'alcalde Joan Antoni Barón va inaugurar la primera fase de la remodelació i l'any següent ja es va poder tornar a celebrar el Míting Ciutat de Mataró, que el 2008 no s'havia pogut veure. I després, importants competicions, com campionats d'Espanya o campionats de Catalunya, ja van poder tenir lloc a la nostra ciutat.
L'última data és ben recent. El dissabte passat, 11 de gener del 2020, l'alcalde David Bote va inaugurar la nova remodelació. Després d'uns anys de veure com la superfície sintètica s'anava degradant es va decidir canviar-la novament. Aquesta vegada a més el canvi era de color i l'estadi ara llueix un blau que està molt de moda arreu del món en aquest tipus d'instal·lacions.
Ara només queda pendent la segona fase d'aquella anterior remodelació de l'any 2008, amb la construcció dels vestidors, que actualment continuen en barracons, i la millora del gimnàs. Esperem que aviat els atletes puguin gaudir d'ells...
AQUESTS SÓN ELS RÈCORDS DE L'ESTADI (Font: Carrer_9)
Més imatges de la inauguració de la la instal·lació (Fotos: Dani Ferrer)
