Campiona d’Espanya de 400 metres llisos. Com vas viure la cursa?
Al principi no vaig voler sortir gaire ràpid, considerant que a pista coberta són dues voltes, i vaig acabar la primera de les dues en segon lloc, per darrere de la Ruth, una corredora madrilenya. Ella va començar fortíssim i vaig intentar seguir el ritme, i quan faltaven menys de dos-cents metres ja vaig començar a atacar i als últims 50 metres ja em vaig poder col·locar al capdavant, patint moltíssim, tot i que al final vaig poder aconseguir la victòria.
La marca de 55.30 es converteix en rècord català i molt a prop de l’Espanyol. Com ho valores?
Sincerament no m’imaginava de cap de les maneres poder fer aquesta marca. És un resultat que abans de la cursa considerava completament inabastable. Tot i que després, ja en fred, vaig pensar que aquesta temporada estic entrenant molt més fort, gaudint-ho molt més. Tot i no imaginar que pogués arribar a la marca, ni plantejar-m’ho com a objectiu, un cop la vaig veure, realment, a part de sorpresa, estava molt contenta.
Arran del resultat, quins són, a partir d’ara, els teus objectius de futur?
A partir d'ara, crec que els objectius comencen a canviar una mica. Tot i que encara és molt recent i encara no ho hem parlat amb l’entrenador, crec que sí que mereix fer un plantejament. La marca ja és més rellevant fins i tot a nivell absolut. De fet em col·loco cinquena al rànquing estatal absolut, que ara mateix no pensava ser-hi. Fins ara el meu objectiu era preparar les tanques, i imagino que segueix sent el mateix, però no puc negar que la marca als llisos em canvia una mica els objectius, perquè és molt bona.
Combines els 400 metres llisos amb els tanques. Creus que tot seguirà igual?
Jo ara mateix tenia clar que faria els 400 llisos perquè ara mateix se’m donen millor, però a la llarga, pensant en categoria promesa o absoluta, em volia centrar més en els 400 tanques, més que res, perquè a Espanya és molt més fàcil arribar lluny als 400 tanques que als llisos, a caussa del nivell d’aquests últims. De moment, a aire lliure, sí que seguirem combinant les dues proves. El que sí que és cert és que a mesura que passa el temps és més difícil combinar les dues proves, i llavors sí que ja t’has d’encaminar més cap a una o altra. De fet, tot i l’especialització dels entrenaments, pels 400 metres tanques també necessites l’entrenament dels llisos.
El mateix dia la teva germana es va proclamar, també, campiona d’Espanya d’hoquei. Ho vas poder seguir d’alguna manera?
Doncs la meva mare, que estava a la final de la meva germana, em va comentar que a les 12.02, ella just anava a enviar un missatge al meu pare, que estava amb mi, per comunicar-li que l'equip de la Marta acabava de remuntar i es proclamava campiona d’Espanya, quan va veure un missatge del meu pare que li deia que jo havia guanyat la cursa, proclamant-me campiona d’Espanya júnior en aquell mateix moment. Va ser un matí de missatges entre els dos, on la meva mare, no va poder reprimir les llàgrimes de l’alegria i emoció de tot plegat.
Com ho porteu això de ser una família tan exitosa esportivament?
Jo he practicat l’atletisme des de petita i el meu pare sempre ha estat el que m’ha acompanyat a entrenar i a les proves. En canvi la meva mare sempre ha estat més per la Marta amb l’hoquei i el ball de la meva germana gran. Així que, ara en les competicions segueixen amb el mateix costum i intercanviant missatges entre ells. És difícil, però un cop portes molt de temps igual, al final ens hi acabem acostumant.
