El dia 9 de gener de 1939, el general Vicente Rojo avaluava les forces pròpies en 90 mil combatents, que disposaven de 60 mil fusells i una proporció d'artilleria netament desfavorable. En aquestes condicions, la defensa de Catalunya era pràcticament impossible. Així s'explica que a vegades s'hagi dit que l'ocupació de Catalunya va ser com una desfilada militar, ateses les resistències aïllades i descoordinades amb què es va trobar l'exèrcit nacional. Malgrat tot, segons ens explica Margarida Colomer en el seu llibre "La Guerra Civil a Mataró (1936-1939)", es va intentar aturar l'ofensiva i refer una línia de front a través de les successives ordres de replegament donades pel comandament republicà. El darrer intent va ser establir una línia d defensa al riu Llobregat que aturés l'ofensiva davant Barcelona.