“Per què es diu braç de gitano?” es pregunta el Tio Enric. “perquè som bons”, respon el Tio Rafael des de l’altra punta de la taula. A l’estiu fa calor i el local de l’Avinguda Recoder és una bassa d’oli difícil de reconèixer fora la inconfusible activitat de l’hivern. Tot i així membres de l’entitat s’apropen per petar la xerrada i explicar-nos quelcom més del poble gitano.
L’origen del poble gitano –romaní- tot fa indicar que es troba a la regió índia de Punjab, tot i que encara és un misteri per a la pròpia comunitat. Els faraons de l’antic Egipte ja els van documentar durant la travessia que milenis després els faria creuar els Pirineus i arribar a la Península. Corrien els temps de la Inquisició, les seves lleis i costums van ser prohibides i la llibertat, de la que havien gaudit en altres èpoques, oblidada. Governants i legisladors han perseguit històricament els gitanos, el seu caràcter nòmada i la seva idiosincràsia aixecaven el recèl de la societat que construïa un mur difícil de sobrepassar per a la integració. Catalunya ha estat testimoni d’aquesta superació a través dels segles a enclaus històrics com Lleida o el barri de Gràcia de Barcelona. Ara fa més de dos segles es van establir a Mataró. Avui la comunitat gitano-catalana a la ciutat supera els 150 membres i l’Associació Cultural Gitana del Maresme és el seu centre de trobada.
L'associació L’associació es va fundar ja fa 20 anys. Des d’aleshores els seus membres han treballat per a la integració dels nouvinguts a la ciutat. “Sense cultura no hi ha integració” explica el tio Rafael, un dels membres del grup musical Patriarcas de la Rumba. En dues dècades, gitanos originaris de diferents punts de l’estat, han fet parada a Mataró. Els diferents presidents de l’associació han destinat els seus esforços a intentar convèncer els líders dels assentaments de la importància de l’escolarització dels més petits. No en totes les ocasions la resposta s’ha correspost amb l’interès mostrat i la seva mà, tot i ser agraïda no ha estat sempre agafada. “Les lleis són les mateixes però els costums són diferents” assenyala en Salvador, gitano del barri de Gràcia que ara fa un any i mig es va traslladar a la capital del Maresme. Uns van apostar per establir-se a ciutats i dedicar-se al comerç, els altres van optar per buscar-se la vida amb allò que els oferia la terra a la que arribaven sense abandonar el tradicional nomadisme que ha caracteritzat el poble gitano, “dues societats diferents”, apunta en Salvador. Aquest fet, però, no ha estat cap impediment per negar l’ajuda a qualsevol gitano que travessés la porta de l’associació amb un problema. La solidaritat entre els seus membres i la humilitat són dues de les bases de la comunitat. Cada gitano es fa seu el problema d’un altre –sigui quin sigui-, erradicar-ho és qüestió de tots i per tant tothom ha de posar de la seva part per ajudar a la resolució del conflicte. En última instància el consell del patriarca serà el factor decisiu. El respecte als grans i la ‘llei gitana’ són altres dos pilars. “La llei paia pel gitano no serveix”, els gitanos eviten la intervenció de les forces de seguretat per resoldre problemes a la comunitat, amb el que és una aposta pel diàleg. “El patriarca sap impartir llei”, comenta el Tio Enric que s’acaba d’afegir a la conversa. La veu de l’experiència té el seu pes en or, però per ser considerat patriarca no només s’ha d’haver viscut molt, “dintre la comunitat la seva trajectòria ha de ser impecable”. No en va, tenen un deure amb el jovent, “donar exemple”. El Tio Balean ha hagut de tercerejar en molts conflictes al llarg de la seva vida i reconeix que la seva, no és una tasca grata, “es passa malament, mai ho fas bé per a tothom”. Tot i la incomprensió històrica, el pas del temps no ha aconseguit minvar l’estereotip del gitano, en part, apunta el Tio Rafael, gràcies als mitjans de comunicació. “Tenim el cul pelat, tot el que hem hagut de tragar i el que ens queda”, apuntala. L’activitat i les perllongades converses a les quals progressivament s’hi afegeixen contertulians donen “caliu” i dinamisme a l’associació, centre neuràlgic dels gitanos mataronins. L’entitat es manté gràcies a la quota dels seus membres, el que permet comptar, entre d’altres serveis, uns dies a la setmana amb una professora per al reforç escolar dels més joves. El local de l’Avinguda Recoder és el punt de reunió de familiars i amics. Com no, la rumba catalana, ideada pel Peret –gitano de Mataró- també hi és present. “Hi ha un ambient que et pots morir”, referma el Tio Rafael. Com a Gràcia, a Mataró els gitanos van fixar arrels, van fer del català la seva llengua oficial i del caló una llengua viva i van immiscuir-se en la vida ciutadana guanyant-se el respecte social. La veïna gracienca d’en Salvador ja li va deixar clar quant aquest va decidir venir a Mataró. “Ara em vindrà un payo? Jo em quedo amb el gitano”.
