El club d’hoquei herba de la ciutat se’l coneix en el món d’aquest esport com “el club de Barcelona”. És així de trist. L’Iluro HC és l’únic club del país que continua tenint un camp de sorra com a camp propi, fet que obliga el seu sènior a jugar els partits a la capital catalana i a tots els equips a fer pelegrinatge pels camps propi, dels Salesians i el de Barcelona, propietat de la Federació Catalana. Aquesta és una situació amb data de caducitat.
L’Iluro seguirà jugant a 2a divisió perquè no va poder pujar de categoria al sector jugat a València. Malgrat aquest fet l’hoquei herba de la ciutat gaudeix possiblement del millor estat de salut dels darrers anys gràcies a un club fort, que augmenta en quant a dimensió i que pretén fer-ho més i millor en els propers anys. Hi ha un impediment important que continua, però, frenant una progressió millor: el camp on juguen és de sorra. Els camps de sorra són un petit infern pels jugadors d’hoquei. Ja no en queden i el mataroní és possiblement dels últims del país. Hi han de jugar els sis equips que té el club. La situació del sènior masculí l’obliga a desplaçar-se cada setmana a Barcelona on té el “camp propi”. “Allà no ens hi sentim com a casa i és un problema. El camp és el millor de Catalunya però per nosaltres casa nostra és aquí, a Mataró, tot i que quasi tothom que venia a jugar aquí no deixava de mirar-nos amb menyspreu, sobta a tothom que seguim així” explica Oriol Cortada, vicepresident del club i jugador del primer equip. 15è aniversari aquest 2006 Després de 15 anys d’història, l’Iluro HC que va néixer de la passió que un grup d’estudiants de Santa Anna tenien per aquest esport i la involucració del seu professor Mario Keudell –que ara exerceix de President– està en un moment decisiu de la seva evolució, tant social com esportivament. El treball a les escoles està proporcionant més pedrera que mai al club i això juntament amb la promesa del govern municipal de fer un nou estadi duu l’Iluro a preparar un Pla de Desenvolupament Integral del Club. “La nostra idea és que amb el nou estadi, i a deu anys vista, el club pugui arribar al Top-5 nacional. Amb el bon treball que portem fent i una bona progressió podem arribar a l’alçada del Polo, l’Atlètic Terrassa, el Junior de Sant Cugat o l’Egara” afirma ben ambiciós Cortada. L’estadi, peça clau Tota l’ambició que hi ha en el si del club, però, per pujar a Divisió d’Honor a mig termini passa per l’estadi municipal que farà que l’Iluro torni a ser “club de Mataró”. “En l’Hoquei actual, tècnicament es necessita herba artificial i sense ella és impossible progressar” explica el vicepresident de l’entitat. De moment els responsables del club en col·locaran una mica, de gespa artificial, a les seves instal·lacions per als entrenaments tècnics. Mentrestant esperaran a que es concreti la promesa del Patronat Municipal d’Esports que té previst de fer el nou camp, equipat exclusivament per aquest esport, en el mateix lloc on hi ha l’actual de sorra, a la zona esportiva dels Turons. Compromís del PME Des del Patronat Municipal d’Esports s’ha impulsat de forma definitiva aquest nou Estadi amb l’aprovació en el Ple de l’inici dels tràmits perquè després de vacances hi hagi ja un projecte i un calendari per dur a terme la construcció del nou equipament, que s’ha d’emmarcar amb tota la zona dels Turons, que acollirà els principals equipaments esportius de la ciutat. En aquest sentit Ivan Pera, regidor d’Esports, afirma que “estem treballant amb el club per saber quines són les necessitats reals i així poder presentar un projecte ja amb cara i ulls per després de vacances com ens vam comprometre en el Pla d’Actuació Municipal”.
En aquest punt cal subratllar la bona sintonia entre el club i l’Ajuntament ja que les dues bandes semblen decidides a postrar la situació actual de forma a definitiva i, pel bé de l’esport mataroní en global, fer que l’hoquei de la ciutat sigui realment hoquei herba, deixi per sempre el menyspreu dels altres i la marginalitat i Mataró sigui referent nacional de la disciplina. Deixar de ser la capital mundial de l’hoquei sorra Ni que sigui per dignitat.
{mospagebreak 'Herba artificial o morir'}Herba artificial o morir Diu Oriol Cortada, amb dilatada experiència a l’hoquei local, que avui en dia no es pot jugar bé a hoquei sobre una superfície que no sigui la gespa artificial. D’aquí ve la necessitat des de fa tres anys de l’Iluro de b2uscar l’exili de Montjuïc com a “casa” improvisada després d’anys en què el mataroní era l’equip més mal vist de la categoria pel simple fet de jugar en un camp de sorra. L’esperat retorn de l’equip a la seva ciutat necessitarà doncs d’una instal·lació que compti amb gespa d’última generació –ben bé una moqueta, sense sorra i necessitant sols aigua per mantenir-la en perfecte estat– a més d’altres necessitats que el propi Patronat Municipal de Esports s’ha compromès a contentar. L’optimisme és, per tot plegat, la tònica dominant al voltant de l’Iluro Hoquei Club. L’esperança que la gespa artificial passi a figurar a l’ordre del dia del club els pot catapultar des de baix fins a dalt de tot. “Aquest camp –parlant del de sorra– no té cap atractiu i quan vas a un nen o una nena i li vens que ha de fer hoquei herba i el portes aquí se sent frustrat” explica el propi Cortada. Per continuar creixent, per seguir amb la progressió i perquè el Pla de Desenvolupament sigui real i s’acompleixi és necessària aquesta herba artificial que després de tant d’anelhar-se es tindrà. Era això o morir, el club ja va tenir una crisi fa uns anys i vol pujar, no es pot permetre titubejos.
