Fa una setmana se sabia que tancaven els Cinemes Oscar. Després de l’impacte de la notícia, del sobresalt i la pena que tothom ha sentit per la nova, no eren pocs els que es preguntaven “i ara què?”. Toca entendre el perquè de la situació, per què s’ha arribat on s’està i perquè el cinema de Mataró, el de qualitat, sembla no poder gaudir de salut. Certament els cinèfils de la ciutat han de pensar, ara, en clau de present i futur.
A l’instant que els Oscar abaixaven la persiana de forma definitiva per motius econòmics i després del que es podria haver entès com una crisi allargada o una cursa de resistència massa dura, Mataró es va quedar solament amb un cinema, dels que obren a diari. Els Cinesa estan consolidats a Mataró Parc com a exponent únic del cinema més comercial. Pel cinema més alternatiu hi ha el Teatre Monumental que, sobretot de la mà de les pre-estrenes dels Verdi ofereix una oferta d’una o dues pel·lícules setmanals, amb el seu públics que poques vegades, però, deixa de ser una minoria.
Que amb el tancament dels Oscar molts bons productes cinematogràfics deixaran de veure’s a la ciutat és una evidència, perquè en certa mesura en els darrers temps l’oferta de cine a la ciutat havia trobat un equilibri, amb el lloc delimitat per cada tipus. Ho explicava Jordi Juanola, gerent dels Oscar, quan se li preguntava si la batalla amb Mataró Parc havia estat el detonant del tancament del cine de davant dels Jutjats. “No competíem per un públic perquè érem ofertes diferents, no hi havia batalla” assegurava Juanola. Jacint Fornols, crític de cinema, no és de la mateixa opinió: “als Oscar els va faltar atreviment i diferenciar l’oferta” assegura.
Història recent
I és que el final dels Oscar va remetre la gent a un episodi força recent com va ser el tancament dels tres cinemes que hi havia fa no tants anys al casc urbà de la ciutat, el 2001. Unicines era l’empresa que llavors gestionava el Núria, l’Iluro i els Cinemes Mataró. Per aquell llavors, a més, la ciutat havia perdut temps endarrera el Foment i passava de cop d’un panorama de quatre cinemes a un altre d’un de sòl. Nou mesos després l’empresa Oscar ocupava l’equipament que havia deixat buit els Mataró i hi endegava un projecte que ha durat poc menys de cinc anys. El cert és que tot i la inicial reviscolada que va viure l’afició al cinema i que durant algun temps va dur aires d’esperança als Oscar, la sala com a tal mai va donar la sensació d’estar consolidada.
Mataró va ser durant anys una ciutat de referència cinematogràfica. Les sales de la ciutat comptaven amb el millor equipament de l’època i l’Iluro tenia fama inclús fora del país. Aquest cert orgull del cinema de casa es va veure ferit amb el tancament dels antics cinemes decidit per Unicines. El cop, però, va fer reaccionar la gent i va impactar moltíssim. Es van recollir signatures per demanar que els cinemes seguissin al centre i la campanya va ser un èxit. Es van recollir fins a 18.000 signatures “això és 15% de la gent de Mataró” explica Jacint Fornols. La demanda va tenir com a victòria moral la iniciativa d’Oscar de tornar a obrir els antics Cinemes Mataró. “Però aquelles 18.000 persones no han aparegut i aquella demanda reivindicativa no ha tingut continuitat” es queixa Fornols. El cert és que mai els Oscar van tenir una salut esplèndida.
Futur incert
Costa d’imaginar Mataró sense cap altre oferta que les dotze sales de Mataró Parc però sembla que convé anar-s’hi fent a la idea. Una cosa és innegable i això és que ha estat la pròpia llei de la oferta i la demanda la que ha sentenciat els Oscar, com abans havia sentenciat les altres sales de la ciutat. “No crec que falti demanda sinó que va faltar identificació amb els Oscar”, teoritza Fornols que afegeix que “espero que surti un altre projecte i sinó s’haurà de demanar al PMC que faci alguna cosa”. Aquí s’apunta en una direcció diferent i és que l’oferta del Teatre Monumental podria canviar i substituir en certa mesura el paper de cine del centre. Fornols assegura que “com a administració es té el deure que l’accés a la cultura no sigui més difícil, l’Ajuntament té un repte”. No es descarta que la gent es mobilitzi altre cop per tenir cinemes al centre de la ciutat. Fornols s’empara en l’exemple de Badalona per demanar-ne: “Allà tenint Barcelona a tocar i Montigalà com a potència, hi ha cinemes al centre” explica el cinèfil.
Més enllà de vacil·lacions sobre el futur, cal tenir present per sobre de tot que el cinema pot ser un actiu cultural que cal preservar però també consumir. Aquí, també s’ha de dir, Mataró s’ha buscat no tenir cines en el seu centre.
