Una mà per sostenir i abraçar les víctimes dels maltractaments

L’associació Adelfa ajuda les víctimes de la violència de gènere i les acompanya en el seu recorregut

Hi ha una planta que creix a les vores de les carreteres i rius. Que tot i que ningú la regui ni en tingui cura és prou forta per resistir i florir. És l’adelfa, una planta que ha servit per donar nom a una associació de defensa de la dona maltractada. Perquè com l’adelfa, les dones són capaces de créixer i tirar endavant encara que les trepitgin.

El maltractament a les dones és una problemàtica social que segueix en plena actualitat. Només en el que portem d’any ja han mort 14 dones a mans de les seves parelles a Espanya i el nombre d’agredides és molt superior. Tot i que acostumem a pensar que aquests fets ens són molt llunyans, la realitat és que a la nostra ciutat nombroses dones pateixen violència per part dels seus companys o excompanys sentimentals. Per aquest motiu es va crear Adelfa, una associació de dones que presta una important ajuda a les víctimes que per fi decideixen no aguantar més. “Adelfa va néixer amb la voluntat d’ajudar les dones del barri, perquè aquí només hi havia el servei de l’assistenta social. Però la nostra tasca és diferent a la seva, és la de l’acompanyament” explica Manoli, una de les integrants d’Adelfa. “Si una dona arriba aquí plorant, nosaltres parlem amb ella, deixem que es desfogui i quedem amb ella per acompanyar-la als Mossos d’Esquadra o a on necessiti” continua Manoli, que afegeix “A partir d’aquí, ja no la deixem”.

El servei que ofereix Adelfa és un servei únic a la ciutat però indispensable per a moltes dones. Ana i Manoli, les ànimes de l’associació, es converteixen en les millors amigues de les dones maltractades que els demanen ajuda i estan al seu servei les 24 hores del dia. Més enllà de les vies judicial o d’assistència social, s’encarreguen d’una tasca humana de suport continu a les víctimes. “En el moment en què una dona ens truca deixem el que estem fent i anem a buscar-la allà on siguin –explica Ana– a partir d’aquell moment l’anem trucant i ens mantenim en contacte en tot moment”.

‘Per elles és com veure el cel obert’
“Les agafem del braç, com si anéssim a passejar, i les portem allà on necessitin” ens relata Manoli. Si les dones que arriben a l’associació ho fan sense ferides, parlen amb ella, l’escolten i li ofereixen la seva ajuda. “Surten fins i tot amb un somriure. Per elles és com veure el cel obert”, confessa, contenta, Manoli. La situació és diferent quan arriben amb clars símptomes de violència. Si aquest és el cas, just després de calmar a la víctima, l’acompanyen al CAP perquè el metge li faci un reconeixement. El següent pas, serà dirigir-se als Mossos d’Esquadra per efectuar la denúncia i aconseguir un advocat.

La por fa tirar-se enrera
Una situació que es repeteix sovint és la del penediment. Hi ha moltes dones que després de dirigir-se a l’associació per demanar ajuda es fan enrera i perdonen les seves parelles. “Moltes dones es fan enrera fins i tot després d’haver buscat un advocat. És el que fa la por” lamenta Ana. Des de l’associació també ens expliquen com hi ha moltes més dones en aquesta situació de les que ens imaginem. L’Ana relata com han arribat a rebre fins a tres dones que no sabien on dirigir-se en una sola setmana. Tot i que no sempre és així, i per sort hi ha setmanes en les quals no reben cap nova víctima. A més, ens expliquen com atenen dones de tots els perfils, els maltractaments no entenen d’edats, classes socials i races.

Moltes víctimes es dirigeixen a Adelfa perquè no reben suport per cap altre banda. Fins i tot les famílies arriben a girar l’esquena a algunes d’aquestes dones. “Moltes vegades la família es posa en contra de la dona. Li diuen que s’ha casat i que ha d’aguantar. Aquesta mentalitat encara és conservada per molta gent, per això vénen a buscar ajuda aquí” lamenta Manoli i afegeix que no sempre és així, sinó que també es dóna el cas contrari “hi ha persones a qui els hi fa por o vergonya dir-ho a la família i prefereixen venir aquí i parlar amb uns desconeguts que els poden assessorar”.

Falta d’informació
Però des d’Adelfa la principal crítica és una altra: la falta d’informació. La majoria de dones que arriben a la associació ho fan totalment desorientades. No tenen informació i no saben on dirigir-se. Desconeixen els recursos que hi ha per ajudar-les i quina classe de lleis les protegeixen i fins i tot quins són els passos que han de donar per sortir de l’infern en què viuen. Per aquest motiu Manoli posa un especial èmfasi en la informació. “A la televisió, encara que sigui només un quart d’hora i un cop a la setmana, caldria un espai informatiu sobre el tema. Que les orientin i els expliquin què han de fer i on poden anar”.

L’associació Adelfa presta assistència des del primer moment i estan presents en la vida diària de la maltractada, l’acompanya a posar la denúncia i a veure el metge. Però el procés segueix més enllà, també poden estar presents al judici i ofereixen contactes amb psicòlegs, advocats i fins i tot organitzen teràpies de grup. És un procés llarg però que omple de satisfacció tant l’Ana com la Manoli, dues amigues disposades a ajudar qualsevol dona que es trobi en circumstàncies difícils.