Mirades fotogràfiques, una història de Mataró. Foto-Cine de la UEC
El Saló de Fotografia, Trofeu Àmfora del Maresme es consolida en la seva trentena edició
“En una fotografia només hi existeixen dues persones: el fotògraf i la persona que la mira”, Ansel Adams (1902-1984). La fotografia és un testimoni inalterable del pas del temps i alhora una via d’expressió que ha quallat al llarg del segle passat en diferents personatges. Entre ells el mític Carthier Bresson o el propi Adams, possiblement qui millor va plasmar en imatges els secrets més obvis que la naturalesa amaga. Entitats com Foto-Cine Mataró de la UEC que ha contribuït durant gairebé 50 anys a fomentar aquesta concepció personal de la imatge, han estat impuls i nexe d’aficionats amb avidesa de mostrar la seva obra. Corria el 1957 quan un grup de mataronins amants de la fotografia i el cinema decidien reunir-se per crear un centre d’aprenentatge, discussió i difusió, naixia l’associació Foto-Cine. Tant sols sis anys més tard un acord entre Santi Carreras, president de Foto-Cine, i Vicenç Arís, president del centre de la Unió Excursionista de Catalunya a Mataró, tancava la unificació d’ambdues entitats. El mateix any, el 1963, els socis de la secció fotogràfica de la UEC organitzaven el I Saló Nacional de Foto Artística.
Han passat més de quatre dècades des d’aquella incipient introducció en la propagació de la fotografia com a plasmació de la reflexió personal, anys on la passió ha pogut amb les dificultats. El premi a l’esforç: la consagració estatal del Saló de Fotografia-Trofeu Àmfora del Maresme i Ciutat de Mataró –nat als 70– en la seva trentena edició. 362 obres presentades per 100 autors al Trofeu Àmfora i 107 de 37 autors al Ciutat de Mataró, èxit de convocatòria que espera repetir l’exposició de les 150 millors fotografies, destriades pel jurat, que ja es pot visitar des del 12 de febrer fins el 3 d’abril a la sala d’Exposicions de la Caixa Laietana.
El digital, un pas més enllà
Els lustres han passat i la innovació tecnològica i l’apogeu de la fotografia han col·laborat a alimentar la vessant artística de la imatge, contrarestant la influència inconscient en el nostre imaginari visual de la cultura televisiva. Ansel Adams, un estudiós, s’endevinava com el Jules Verne de la fotografia. “Espero ansiós nous processos. Crec que la imatge electrònica serà el proper gran avenç...” va dir en certa ocasió abans que les computadores s’integressin en la quotidianitat de la societat. Segle XXI i imatge digital són ara conceptes indisolubles. El Saló no ha estat aliè i fugint del puritanismes d’altres certàmens, va obrir els braços a la foto digital i les possibilitats artístiques que descobreix, així, la mostra acull imatges corregides amb el últims softwares com fotografies treballades a petites cambres fosques per a romàntics i autèntics mestres del revelatge. L’artista exhibeix, el públic absorbeix, ja ho deia Adams.