Era dissabte a la tarda i els carrers de Mataró estaven deserts. Les botigues que normalment s’omplen els caps de setmana gairebé no tenien clients i La Riera, on no s’acostuma a caber aquestes tardes, permetia anar saltant de banda a banda del carrer sense ensopegar amb ningú. Tampoc hi havia gaire cotxes per la ciutat i entre el poc trànsit destacaven els pizzeros que anaven a munt i avall repartint el sopar. Era l’hora del Madrid-Barça i la ciutat s’havia paralitzat.
El gran partit que es va jugar, el 0-3 final i un Bernabeu aplaudint al Barça bé s’ho van merèixer: els mataronins estaven enganxats als televisors. El dissabte passat es va viure una mostra del poder que té el futbol, l’anomenat ‘partit de l’any’ va aconseguir crear una ciutat gairebé fantasma, que només semblava tornar a la vida amb els crits dels aficionats que s’escapaven per finestres i portes de cases i bars.
La plaça Santa Anna és un dels punts neuràlgics de Mataró les tardes del dissabte, però el partit es va fer notar i mentre aquest es jugava, pocs eren els que van decidir, com cada cap de setmana, fer-hi un vol. Fins i tot molts dels que van renunciar a veure el partit hi pensaven de totes maneres. És el cas de quatre dones que passejaven xerrant. Elles tampoc volien veure el partit, però no aconseguien oblidar-se del tot de l’enfrontament Madrid-Barça. Una d’elles comentava: “Ara això està mig buit, però ja veureu quan acabi el partit. Després quedarà tot fet un desastre”. D’altra banda, va haver-hi qui va saber gaudir millor d’un dia en què qui s’hi passejava semblava ser l’únic habitant del carrer pel qual passava. Un grup d’adolescents no ho van dubtar i van fer la seva pròpia festa cantant i ballant davant de l’Ajuntament.
Botigues buides mitja hora abans del partit
Però els qui no van gaudir de la mateixa manera van ser els comerciants. Anna López, de la sabateria Marlo’s del Carrer Barcelona ens explicava com el volum de compradors va baixar molt. “Els dissabtes acostumem a tenir cues que arriben al carrer, en canvi aquest dissabte no va ser així” explicava López, que es queixava que tot i que en menor mesura, sempre que hi ha futbol els clients baixen. Una mica més amunt, a la part alta de la Riera es troba Estudio Erre. La seva botiguera, Joana Pera, expressa una opinió molt semblant: “La baixada de la venda es va notar molt. De dos quarts de vuit fins a les nou gairebé no va entrar ningú”. Malgrat tot, també ens ha explicat com fins a aquesta hora el nombre de mataronins per la zona era molt semblant al de sempre “segurament gràcies a l’aniversari dels gegants”.
Els que sí que van rebre molts més clients que en tardes normals van ser els propietaris de bars i restaurants que van instal·lar grans pantalles per veure el partit. Un d’aquests locals on acostumen a reunir-se molts aficionats és el restaurant del Casal l’Aliança. Lluís Camps, el seu propietari, explica com el dissabte passat el bar estava d’allò més ple. “Vam tenir el doble de clients” diu Camps, que recorda com dues hores abans del partit la sala ja estava plena.
Aquest és el dibuix de Mataró la tarda d’ara fa una setmana, un dibuix al qual li falta la banda sonora per ser complet: els petards que celebraven cada gol dels barcelonistes i els clàxons dels cotxes que van celebrar la victòria fins ben entrada la nit.
