Curts de tot. De metratge, de pressupost, de mitjans, però no d’il·lusió. El passat diumenge dia 13 al migdia es van projectar al teatre Monumental sis curt-metratges del Maresme en el marc de la XXVII Mostra de Cinema i de la IX Mostra de Curtmetratges. Un marc que precisament no va deixar satisfets a alguns dels seus responsables que van fer públic un comunicat conjunt criticant la falta de “dignitat” que segons ells va mancar a la projecció.
“Després d’haver-hi invertit temps, il·lusions i diners, vam comprovar com els nostres films van ser projectats en unes condicions tècniques pèssimes. Als ja habituals problemes relacionats amb el so, s’hi van afegir en aquesta ocasió la falta de respecte en el format triat pels diferents directors i altres aspectes relacionats amb la imatge”. Amb aquestes paraules criticaven els firmants, entre ells tres dels directors dels curts projectats, la mostra de curtmetratges del Maresme. En concret, dels 120 curts que es van presentar a concurs, se’n van veure sis, els únics fets per gent de la comarca.
A excepció d’Estúpidos, es tracta d’uns curts amb característiques comunes. Sense pressupost, es fan amb el suport de familiars, amb l’aparició d’amics amb estudis de teatre o amb certa facilitat per posar-se davant d’una càmera, i de forma totalment amateur. “Ens agrada el cinema i per què no fer curts sobre les nostres cabòries? Doncs simplement per aprendre. No necessàriament per pretendre fer-nos directors”, comenta Pol Bartrés membre de l’equip de Hasta el fondo. Un curt produït per Produccions Simbiòtiques de la Recicladora Cultural, projecte que va néixer fa poc i que ja té un parell d’idees noves per anar-hi treballant. L’opera prima de de la Recicladora vol ser un primer pas de cara al futur: “El segon ja tindrà diàleg”, ens comenta Bartrés.
Poc diàleg i més simbolisme
Amb l’excepció ja comentada, els filmets maresmencs coincidien en el fet de no tenir diàleg o de tenir-ne prou amb un parell de frases per narrar una història. Una característica que tot i poder venir provocada per la naturalesa de les idees, deixa clar que s’ha de potenciar el món audiovisual a la comarca per emprendre projectes més ambiciosos. Perquè de films muts, al cinema, ja no se’n veuen gaires.
L’espera de Francesc Páez va deixar palesa, en blanc i negre, les bones maneres narratives i de tractament d’imatge, però va pecar de metratge. Pel que fa al curt Hasta el fondo, cobert musicalment a base de bandes sonores, buscava més però es quedava a mig camí. La sombra de Mao, Miedo i Intolerant van coincidir pel que que fa a durada, tots per sota dels cinc minuts. El primer es basa en una broma fàcil però aconsegueix sorprendre l’espectador i arrencar-li una rialla. Del segon cal destacar sobretot el desplegament d’extres en unes imatges d’exteriors. I pel que fa al muntatge audiovisual Intolerant, se li ha de valorar la qualitat de certs fragments, però li va mancar una mica més de fons, i potser un fil narratiu.
A tots ells, emparant-se en la facilitat que donen les tecnologies digitals per produir films, els haurem de seguir la pista per prendre de nou el pols al món audiovisiual de Mataró i rodalies.
“Estúpidos”, un curt maresmenc de volada
Capítol a part mereix el curtmetratge titulat “Estúpidos”, realitzat per Gerard Sinfreu i Eloi Tomàs. Es tracta d’un projecte de final de carrera de l’ESCAC, tant d’ells dos com de gran part de l’equip tècnic. Tal com ens explica Gerard Sinfreu, l’Escola de Cinema i Audiovisiuals de Catalunya escull cada any nou projectes als quals dóna una injecció econòmica de 9.000 euros. En aquest cas ell es va afegir al projecte presentat per l’arenyenc Eloi Tomàs, que també havia vist aprovada un altra idea ja projectada a Mataró, el curt d’animació “Conquistadores”.
Però ni amb els diners originals en van tenir prou sinó que com ens diu, van haver “d’enganyar a molts familiars” per veure fet realitat el curt amb unes despeses finals d’uns 15.000 euros. Però veient el resultat, l’esforç va valer la pena i de moment ja han guanyat uns quants premis, a festivals tan diversos com Bilbao, Mula, Blanes, o Palafolls. No així a Mataró: “És una pena que tan a prop no haguem estat seleccionats, però ja se sap, va com va. Per exemple ara el curt es projecta a Ourense, però allà ens és impossible d’anar-hi”. Ara ja tenen el cap en el següent projecte en el qual participaran: un western dirigit per Àlex Pastor. Però a aquesta parella que treballa en equip encara li queda una possibilitat d’acomiadar “Estúpidos” per la porta gran: la somiada elecció pels Goya. Amb els jurats mai se sap...
