Els Jocs Escolars de Mataró mobilitzen molta gent durant tota la temporada. Fa molts anys que la competició entre alumnes dels centres educatius és l’ocasió perfecta per molts nens i nenes –i de retruc també els pares i mares– per practicar l’activitat física, promoguda des dels centres i organitzada pel Patronat Municipal d’Esports.
Fa uns mesos però, el Secretariat General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya presentava un ambiciós Pla de desenvolupament esportiu en el que l’esport escolar i la seva potenciació eren una pota clau del projecte. Dins aquest Pla hi havia el Pla Experimental Esport a l’Escola que vetllava pel model i nivell de competicions similars als Jocs mataronins. Es pretenia, amb el nou Pla, aconseguir que el nivell esportiu català pugés treballant des de ben avall i potenciant i incentivant l’esport a les escoles per intentar que el país arribi als percentatges de països europeus –sobretot nòrdics– en els que el 90% dels escolars fan esport per contra que aquí, a Catalunya, sols el 10% en fan. Més enllà del nivell esportiu global, el combat als hàbits sedentaris dels estudiants parteix també d’arguments sobre salut i en contra de l’obesitat infantil.
La bona salut dels jocs
L’estat de salut actual dels Jocs Escolars que anualment organitza el PME és prou bo i, sobretot, força estable. Malgrat això, la substancial apujada de llistó que el Pla a nivell nacional suposa pel que fa a objectius obliga a mirar el futur amb més exigència i amb voluntat de superar-se en nivell esportiu i quantitat de nens i nenes esportistes. En aquest sentit el regidor d’Esports, Ivan Pera, es mostra satisfet de l’actual dimensió de l’esport escolar i recalca l’esforç en reforçar-los que s’està duent a terme amb una partida de 16.000 euros al PAM de l’any vinent. “Arribem a molt però defugim el cofoïsme i sempre és objectiu arribar a encara més i d’una manera molt millor”. Els denominats Plans d’Entorn són on, actualment, un possible canvi o expansió dels jocs s’està covant. És en aquest marc i també en la Comissió de l’Esport Escolar on es treballa per millorar les condicions i l’organització de l’esport local per tal d’estar al nivell que s’exigeix i que, com a servei públic, s’ha d’assolir.
Avançar en la educació esportiva
Malgrat aquesta raonablement bona salut de l’esport escolar, l’impuls que es dóna a aquest des de la Secretaria General es tradueix en una forma d’organització i uns objectius que, tard o d’hora, haurien de ser adoptats també a casa nostra. Una de les propostes del Pla, enguany en fase pilot, és la de crear centres escolars especialitzats en una pràctica esportiva concreta. Pera, sense descartar-ho, assegura que la possibilitat d’acollir un d’aquests centres no s’ha sospesat encara. Una altra de les propostes d’aquest és la innovació que preconitza en l’¡organització dels centres. Parla de la creació d’Associacions Escolars Esportives amb un professor professionalitzat que les coordini. S’estableix el desenvolupament esportiu de les escoles com una prioritat i, a més, comporta una inversió en instal·lacions esportives per fer possible que aquesta crescuda de l’esport escolar tingui on desenvolupar-se.
És precisament aquí, on Mataró i la seva més aviat crítica oferta d’equipaments esportius pot tenir més a dir. Ivan Pera assegura que “amb les actuals instal·lacions es fa difícil, tot i que ho acabem fent, conciliar de forma correcta la demanda amb l’oferta”. Les anunciades noves instal·lacions ens ajudaran a millorar els nostres Jocs que, malgrat tot, hem de ser conscients que ja són molts potents”. Ho poden ser, i aviat hauran de ser-ho més, de potents, es deu haver d’afegir.
Les dades dels jocs
Actualment als Jocs Escolar de Mataró hi participen 25 centres educatius, 4 entitats de la ciutat i dos de comarcals. Això suposa un nombre de participants de 1011 en esports d’equip, mentre que són 1022 els participants en esport individual que té una major implicació de centres tant de la ciutat com de la comarca. L’abast de la competició, doncs, és prou important i, sobretot, es manté amb dades similars els darrers anys tot i que ha baixat el nombre de participants en esport d’equip en uns 300 nens. Cal tenir present la ferotge competència dels clubs, les modes i la global i denunciada tendència al sedentarisme per explicar aquesta davallada que no es tradueix, però, en l’abast de la competició que manté intacte el seu impacte.
