Molts mataronins arronsen les espatlles si els parles de Pentecosta. Ara bé, és segur que tothom reacciona si parles de “dilluns de fira” i això és així perquè la Fira entesa com un tot representa un dels esdeveniments més multitudinaris del calendari mataroní, sols comparable a festes com Les Santes, Els Reis o la Setmana Santa. Perquè la fira és tan diversa com la gent que hi va, perquè tothom hi troba, o hi pot trobar, el seu lloc.
La Fira sembla haver trobat el seu lloc al Nou Parc Central. La primera edició a la nova ubicació va aixecar certs recels, sense anar més lluny d’ICV-EUiA ara al poder, però després de tres anys, poca gent discuteix el lloc, que, geogràficament, és el més cèntric possible de tots els disponibles a la ciutat. I aquesta centralitat es nota en el degoteig incessant de visitants que es pot apreciar des de qualsevol de les vies que guien a la Fira. Uns dels pocs detractors són els veïns, i és que, s’ha d’entendre, tenir milers de persones passant per davant de casa i música a alt volum durant força hores al dia no és precisament un exemple de comoditat i placidesa.
Hi ha qui xifra en 300.000 persones les que visiten la Fira durant els dies que aquesta resta oberta. Sens dubte el dies de major confluència són els del primer cap de setmana i sobretot, el dilluns de la segona pasqua, conegut arreu com Pentacosta i a Mataró per “Dilluns de Fira”, festiu enguany nacional que, sinó, ho és a nivell local. I n’hi ha prou amb passejar-se per la Fira el dilluns, o qualsevol altre dia, per copsar la diversitat dels visitants, la quantitat de gent que arriba a atraure, l’espectacularitat del riu de gent, les atraccions a tota màquina i la de diners que genera. I no és sols les atraccions, és també la fira d’artesans de la part superior del Parc i la zona de bars i restauració que ocupa el recinte del “Parc vell”.
Passejant per la fira
És entre les tres ofertes que cadascú, emmotllant les seves preferències, troba el seu lloc a la fira. Hi ha des de famílies senceres, amb infants i tercera edat inclosa, a parelles que simplement passegen, passant pels grups de joves i adolescents, algun solitari i personatges variats. El panorama s’enriqueix encara més atenent als firaires, on hi ha de tot, amb aquell caràcter entre extrovertit i recollit tan propi d’un gremi molt especial com aquest.
Pel que fa a atraccions, també n’hi ha pensades per a tots els públics. Els més petits ocupen l’esplanada del Camí de la Geganta, en combinació amb les tómboles, molt seguides i populars, o els mítics camells, per no parlar de les rústiques i freqüentades parades de vi “Montroy”. Més amunt les atraccions es van enfortint fins arribar a les pensades sols per valents, cas de La Presó, el Boomerang o la “Uve”. Més generalistes són els típics “autos de xoc”, “La Granota”, els karts, “El látigo” o els toros. Potser la més carismàtica és el Tren de la Bruixa, on petits i també grans omplen l’atracció a les hores punta, com a la resta d’atraccions que fan exactament això, atrauen i molt, a milers i milers de persones.
El Boomerang no omple el buit
La zona alta del Parc, a continuació del Boomerang, la gran novetat d’enguany que, malgrat tot, no aconsegueix omplir el buit que han deixat les absents “Nòria Monumental” i “Muntanya Russa”, hi ha la denominada fira d’artesans que, segur, sonarà més a tothom si es parla dels “Hippies”.
Els mateixos firaires, que visiten Mataró dos cops a l’any, destaquen la major afluència de gent de la setmana de fira que no pas per Nadal. Als hippies s’hi pot trobar quasi bé de tot i tant el comprar detalls com, sobretot, el vaguejar-hi, atrau moltíssima gent que hi passeja en tot moment.
L’altre gran pol d’atracció és la zona de bars i restaurants que copsen el Parc Central. Hi ha des de La Casa de Andalucía on, amb sort hi ha sevillanes en directe als típics establiments de peix fresc, potser el més típic o d’altres que tiren més cap a la carn i l’embotit. Els dies assenyalats és difícil fer-se amb un lloc a les taules que, a més, gaudeixen en certs moments de l’orquestra de torn que amenitza la nit. Una nota negativa és, però, els lavabos, tan del Parc nou com de l’antic, que mantenen en dies de fira la mateixa periodicitat de neteja de cada dia quan hi passen centenars de persones més de l’habitual.
Amb detractors i autèntics “forofos” el que és innegable és que la Fira atrau masses i això, avui en dia ja és un gran què. Hi ha qui pot criticar el preu de les atraccions, el lloc, els horaris, el soroll, la seguretat de les atraccions, el menjar, la durada o les aglomeracions. Ara bé, a l’hora de la veritat són ben pocs els mataronins i mataronines que no s’hi deixen caure cap dia.
