Tot i que el passat dilluns la neu no va arribar a quallar en molts punts de la ciutat, molts dels que es despertaven i veien la intensa nevada recordaven alguna de les imatges que nevades històriques han deixat per la posterioritat. Concretament quan hom intenta recordar imatges d’un Mataró nevat de debò, més enllà de les enfarinades que es viuen de tant en tant, la memòria el remet a dues nevades dels anys 62 i 85. A més, ambdues nevades van caure en dies singulars, la nit i dia de Nadal la primera, la nit i dia de Reis la segona, per la qual cosa molta gent les recorda perfectament.
El cas de l’any 62, es van arribar a acumular gruixos importants de neu, de fins a un metre. Va nevar tota la nit de Nadal i va continuar fet-ho durant el dia cosa que va permetre que, per Sant Esteve “molta gernt sortís a esquiar als carrers, mentre da’ltres es quedaven tancats dins els cotxes i els trens no circulaven” recorda Josep Aliberas que llavors tenia 36 anys. El gel va tardar en fondre’s i tothom relliscava anant pel carrer, segons explica Aliberas.
El 1985, la nit de Reis va veure una nevada que va accelerar la Cavalcada i, l’endemà, els gruixos de neu eren importants i, de fet, el gel va tardar fins a quinze dies a fondre’s en alguns punts de la ciutat. Nevades menors se’n recorda una, l’any 1942 a primers de març que va coincidir amb la celebració del Dimecres de Cendra. A més, de forma més recent, es recorden nevades similars a les de la setmana passada a la ciutat que està més acostumada a veure la coneguda com “aigua-neu” que no pas a conviure amb grans nevades que són força excepcionals.
