Reivindicant el vidre

Una exposició de l'Arxiu Comarcal recull la història del Forn del Vidre, peça clau del cooperativisme a Mataró

  • Gisela Ferrer // Fotos: Daniel Ferrer i cedides
  • Divendres, 07 Febrer 2020 11:26

El 2019 es van celebrar els 100 anys de la cooperativa Cristalleries de Mataró, popularment coneguda com a Forn del Vidre. De dates se'n podrien dir moltes: el 1919 es van signar els acords per a la creació d'una empresa dedicada a la fabricació i venda de vidre, el 1920 va començar a funcionar, el 1925 es va fundar com a cooperativa i el 1934 ho va ser oficialment, sota el paraigua de la Segona República. L'aniversari, però, es commemora el 1919, que “és la data que celebraven els treballadors”, justifica Marcel Estrems, un dels fundadors de l'Associació de Vidre Bufat de Mataró. L'any passat, doncs, van començar els actes que homenatjaven el centenari, els quals continuen al llarg del 2020 i està previst que culminin al juny.

Especials 2017/2020, forn del vidre

 La cooperativa en si ja no existeix, però els ideals que la van fundar són
valors actuals” - Marcel Estrems

En Marcel Estrems té una relació molt estreta amb el Forn del Vidre. Si bé ell no hi va arribar a treballar mai, la seva família hi ha estat present al llarg de diverses generacions, començant amb el seu avi als anys 30, seguint amb els seus pares i continuant amb altres familiars: el germà, cosins, tiets... A més, explica que el seu besavi, anteriorment a la cooperativa, també havia treballat en el món del vidre.

Igual que la d'Estrems, moltes altres famílies de Mataró es trobaven en la mateixa situació, un fet que s'explica perquè “es donava prioritat a un familiar i abans que a un extern”, apunta. El fet que la cooperativa hagi estat present en tantes famílies mataronines “fa que sigui una cosa que la gent se la pot sentir una mica com a pròpia”, opina Estrems.

Almenys, així ho sent ell, i és per això que va decidir crear, juntament amb Cesareo Fernánez, l'Associació de Vidre Bufat, la qual vol recordar la història del Forn del Vidre però no només per la seva importància productiva, sinó també per la seva aportació en la societat. “La cooperativa en si ja no existeix, però els ideals que la van fundar són valors actuals. En això caldria fer-hi incidència”, valora. Els seus membres més actius, segons apunta l'entrevistat, són Mercè Calpe, Encarnació Soler i Víctor Ligos.

Una cooperativa singular

El Forn del Vidre va ser una pota important de la indústria no només a la ciutat sinó a tot l'Estat. Els números parlen per si sols: es calcula que als anys 30 entre un 80 i un 90% de les bombetes de tot el país estaven fabricades a Mataró i, a part d'altres creacions, també va ser una gran productora de termòmetres de vidre. Però més enllà d'aquest treball, també es donava molta importància a aspectes de la vida social i cultural.

“Per a ells era molt important tenir coneixements i estudis per autogestionar-se, per no haver de necessitar gent externa i poder competir amb el món de les altres empreses”, exemplifica Estrems. Una de les activitats que oferia la mateixa cooperativa era, per exemple, les classes d'alfabetització als treballadors per millorar-ne la inclusió i fomentar un benefici comú.

A més, també en destaquen el sistema de mutualitat, els equips d'esports o el grup de cultura, que organitzava cinefòrums o conferències obertes al públic amb personatges de pes com Camilo José Cela. També tenien, per exemple, un sanatori mental, un fet que contrastava amb el marcat estigma que es tenia en dècades passades sobre aquestes malalties. Uns aspectes que han quedat una mica oblidats i els quals vol recuperar l'Associació per transmetre'ls a la societat mataronina. “Crec que Mataró no pot donar l'esquena al que ha estat important per a la ciutat i els valors que ha representat”, opina Estrems.

Una altra voluntat de l'Associació és reconèixer els seus fundadors, Josep Ros i Pau Pi, que han quedat "obviats" i amagats darrere la figura de Joan Peiró, que sens dubte va tenir un paper destacat en la història de la cooperativa. Sense Ros, però, no hauria estat possible la seva creació i, segons Estrems, cal reconèixer la seva figura i la de la seva filla, Fraternitat Ros, que va renunciar a l'herència després que el seu pare morís l'any 33, perquè es pogués constituir la cooperativa.

Recuperar el que és nostre


L'Associació del Vidre Bufat demana per a Mataró un espai fix que recordi el passat vidrier de la ciutatEspecials 2017/2020, forn del vidre

Des de la seva creació fa més de dos anys, l'Associació del Vidre Bufat no ha parat de bellugar-se per aconseguir el seu objectiu: recuperar la història del vidre i del cooperativisme. Per fer-ho possible, una de les seves grans fites és aconseguir un espai a la ciutat –si pot ser cèntric– que aculli una exposició permanent sobre la història vidriera a Mataró i tot el que l'envolta. “La cultura no s'ha de viure com una despesa sinó com una inversió”, justifica Estrems.

Aquesta iniciativa ajudaria, d'una banda, a donar sortida a un patrimoni que actualment es troba "guardat en caixes" per falta d'espai al Museu de Mataró i, de l'altra, seria una activitat atractiva de cara als turistes i les escoles. Des de l'Associació es proposa, inclús, que hi hagués una persona artesana que treballés en un petit forn, fet que donaria més ganxo i també serviria per recuperar un antic ofici que està en desús a Catalunya i a Espanya, però que en canvi en altres països de l'estranger és molt vigent, com per exemple a França. “El que nosaltres reclamem és poder presumir del que vam ser en el seu dia”, exposa Estrems.

Una exposició permanent permetria mostrar al públic els centenars de peces que avui dia estan guardades en caixes per falta d'espai.

De moment, aquesta iniciativa està en stand by a l'espera de rebre una resposta de l'Ajuntament. L'octubre del 2018, el ple va aprovar per unanimitat una proposta de la CUP per recuperar el vidre bufat a Mataró i, tot i que no és vinculant, “per coherència política –opina Estrems– haurien de complir el que es va votar. Amb bona voluntat política sabrien trobar un espai”. Segons l'entrevistat, l'exposició que actualment es pot visitar (fins al 8 de març) a l'Arxiu Comarcal del Maresme, a Can Palauet, servirà com una prova pilot per demostrar l'interès que hi ha per la història de la cooperativa.

L'any passat, l'Associació ja va organitzar activitats per la celebració del centenari, com per exemple un concert al Monumental i, segons Estrems, tot el que han fet fins ara ha tingut molt bona rebuda. “Hem fet bona feina”, aprecia.

També avança que, amb l'ajuda del Consell Comarcal, es farà un llibre catàleg de l'exposició de Can Palauet. La intenció és publicar-lo al juny, coincidint amb el final dels actes que es faran i amb la celebració de l'aniversari de la cooperativa.

Actes commemoratius

Especials 2017/2020, forn del vidre

 

L'exposició “Centenari del forn del vidre, una cooperativa singular” es podrà veure a l'Arxiu Comarcal del Maresme, edifici de Can Palauet, fins al 8 de març. A partir de documents, fotografies i pel·lícules que custodia l'Arxiu, o també de peces industrials del Museu de Mataró o artesanals cedides per particulars, s'intenta mostrar per què la cooperativa va ser molt més que una fàbrica de vidre. “Si repassem l'exposició veiem per què és més que una cooperativa”, conclou Estrems.
A La Destil·leria (Camí Ral, 282) també s'hi pot veure l'exposició “Retorn al vidre” fins al 26 de febrer.
A part d'aquesta exposició, s'han organitzat actes complementaris.
Els dies 8 i 29 de febrer es faran dues demostracions de treball en vidre al carrer, amb un horari de 10 a 14 h i de 16 a 20 h. La primera d'elles, titulada “Fabricació de joies de vidre a la flama”, anirà a càrrec de Sergio Román, del cicle superior de joieria artística. La segona, sota el nom “Fusió de vidre per crear un dibuix”, portarà el mestre artesà vidrier David Gibernau.
El dimecres 4 de març, a les 18.30 h, l'Arxiu Comarcal del Maresme acollirà una taula rodona sobre “La dona treballadora al forn del vidre”.
Com a acte de cloenda, s'espera que al juny es col·loqui a la plaça del Forn del Vidre una placa commemorativa amb els noms de Josep Ros i la seva filla, Fraternitat Ros, per recordar la importància que va tenir el seu paper en el desenvolupament de la cooperativa.
També s'espera, el mateix més, un acte conjunt amb Òmnium i la Fundació Unió de Cooperadors amb l'objectiu d'acostar l'ideal del cooperativisme als joves o gent que pugui beneficiar-se'n.

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: