Per primera vegada des del 12 de març del 1986, quan es va celebrar la consulta sobre l’adhesió d’Espanya a l’OTAN, els ciutadans seran convocats aquest diu-menge a un referèndum. Malgrat que es tracta d’un acte no vinculant, el dia 20 de febrer les urnes mostraran el nivell d’acceptació de la que ha de ser la futura carta magna d’Europa, de la Cons-titució Europea i ha de guiar al Govern estatal en la seva decisió final. Per tenir una idea del que en pensen els mataronins, hem volgut copsar l’opinió d’alguns ciutadans, més enllà dels partits polítics.
Les previsions per aquest dia indiquen que l’abstenció serà un factor important, i és que en molts casos els ciutadans des-coneixen el text a votar i la seva impor-tància. Molts mataronins no han pogut llegir el contingut d’aquest escrit que es vol que regeixi Europa, i molts d’altres no comprenen la importància que pot tenir una Europa unida, ni tampoc com aquest text pot influir en les seves vides.
Mala nota a nivell pedagògic
D’aquesta falta de coneixement del text pels ciutadans ens n’ha volgut parlar el psicòleg-psico-tera-peuta Jaume Patuel, que ha definit l’ac-tuació feta per publicitar la Cons-titució dient que “a nivell pedagògic no pot ser pijtor”. De totes maneres, tam-bé recalca la impor-tància de crear una constitució. “Cal una carta magna en una Europa que encara no existeix”, opina Patuel, que a l’hora de decidir si es tracta d’un bon text diu que “té raons tant pel sí com pel no”.
També de la falta d’informació parla Jordi Cussó, Rector de l’Esglèsia de Sant Josep. Creu que aquesta “portarà a la gent a votar el que opinin els polítics”, a la vegada que afegeix que “una cosa és el que pensen els polítics i l’altre la realitat”. Però al parlar del contingut del text explica que “la Cons-titució Europea és un text sumament complicat”. Això, juntament amb la falta d’informació de la població creu que donarà lloc a un “referèndum una mica aleatori”.
Carles Móra, escriptor i professor, també diu de la Constitució que no és “perfecta en absolut, però que per algun costat s’ha de començar”. Així, tot i reconèixer que no és un text totalment satisfactori, afegeix que “és impossible acontentar a tothom” i que qüestions com la del reconeixement del català són molt delicades, sobretot tenint en compte que és un idioma que no rep el suport que es mereix per part del propi estat espanyol. Deixant de banda els aspectes que considera menys òptims, Móra creu que “una constitució és necessària per unir Europa i fer front al poder dels Estats Units”.
El català fa dir NO
Justament la falta del reconeixement del català de la qual parlava Carles Móra és una de les grans preocupacions del periodista Espartac Peran al voltant del text. “Jo penso molt en el català”, diu, “i no és té en compte”. “Aquest és un fet que pot decantar a molta gent a votar pel no”, afegeix, referint-se al no reconeixement de la llengua. També parla sobre la manera com s’ha trasmés el text a la ciutadania: “És un tema molt complex que no s’ha sapigut transmetre”.
La Constitució també afecta a qui no pot votar-la
Però també hi ha ciutadans que veuran la seva vida, els seus drets i deures, afectats per la carta magna i que ni tant sols poden votar per mostrar el seu rebuig o recolzament a la no-va Constitució Europea. Es tracta del col·lectiu immigrant extracomunitari, entre ells la comunitat marroquí de la qual forma part Abd El Hak El Haddout. Ell mateix opina que a-questa Constitució redueix els drets so-cials i que ells seran “les primeres víc-times d’aquesta in-jus-tícia social” diu, fent referència tant a la immigració com a la situació dels o-brers. Per aquest motiu, i recordant que la seva opinió no podrà comptar en aquest referèndum, Abd El Hak confessa que la disminució de la justícia i els drets social el portarien a mostrar el seu desacord amb el text.
Tot plegat opinions ben diverses al voltant d’un text que podria ser l’encar-regat de regir molts aspectes de les nostres vides en els propers anys. L’opinió veritable dels ciutadans no se sabrà fins diumenge, amb els resultats d’un referèndum que demostrarà fins a quin punt els catalans, i en conjunt, els ciutadans espanyols volen formar part d’Europa amb aquesta Cons-titució.
