Fa dos anys, Jordi Vilana va arribar a la direcció general de la Fundació Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. Amb ell, l'entitat va engegar una etapa de canvis i reordenació de serveis, però també de mirar al passat i recordar l'objectiu amb el qual havia nascut l'antic hospital. Per això, entre altres accions, es va recuperar d'un munt de caixes oblidades durant anys tota mena de documentació. Amb l'ajuda de l'Arxiu Comarcal del Maresme, on ara es conserven aquests documents, el fons de l'Ajuntament i la col·laboració de diversos autors, va néixer un llibre il·lustrat que ajuda a entendre els principals esdeveniments històrics de la institució, però també de la comarca i el país, durant els seus més de tres segles d'història.
Una mirada al passat
La història de l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena comença amb la voluntat d'un home, el mossèn Jaume Sala i Pascual, nascut en el si d'una família benestant. Pocs dies abans de morir, el desembre de 1644, Sala va deixar escrit en el seu testament la decisió de donar habitatges, terres i diners per a la construcció d'un nou hospital a la ciutat de Mataró, on ara es troba l'actual edifici del carrer de l'Hospital. Aquesta institució havia d'integrar l'única atenció hospitalària que hi havia fins aleshores a la ciutat, Santa Magdalena, un hospital de l'època medieval que estava situat on ara hi ha l'Ajuntament de Mataró. Sala va posar-hi dues condicions: poder decidir com havia de dir-se i, el més important, que havia d'atendre els sectors més desfavorits de la societat, els pobres, fossin sans o malalts, que eren, al final, la gran majoria de la població.
Els 375 anys d'història de l'Hospital tenen com a punt de partida aquesta decisió de Jaume Sala, però la seva activitat no començaria fins més tard, entrat ja el segle XVIII. D'aquells primers temps, Jordi Vilana, director general de la Fundació Hospital, explica que, per exemple, s'ha sabut que va servir com a hospital de pas per a nens orfes, els quals cada dues setmanes eren portats fins a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. “Amb les obres de millora de la façana, s'ha descobert el torn, un forat a la paret, on dipositaven els nadons”, apunta Vilana. De la connexió amb l'hospital barceloní, Vilana també apunta que Sant Jaume i Santa Magdalena ha anat sempre a remolc de Sant Pau, a una escala més petita, tant pel que fa als privilegis reials com a la cartera de serveis.
Amb el temps, l'activitat de l'Hospital va anar-se modernitzant i es va convertir en un hospital d'aguts —no directament com el coneixement avui dia—, i a finals del segle XX ja va reorganitzar-se i incorporar serveis bàsics com la pediatria o la cirurgia.
En l'última dècada del segle passat, va anar agafant forma la idea que Mataró necessitava un nou hospital, perquè l'antic “ja no era eficient i cada vegada hi havia més necessitats que no es podien cobrir”, explica Vilana. Com a resultat, el 1999 es va inaugurar l'Hospital de Mataró. Aleshores, l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, constituït com a fundació, va reorientar el seu propòsit.
Els reptes del present
La Fundació Hospital vetlla per contribuir a la salut i el benestar social de la comunitat complementant els serveis de la cartera pública
La Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena és la continuació del que havia estat l'antic hospital. Es tracta d'una fundació privada dins la corporació municipal, ja que es va adscriure a l'Ajuntament de Mataró el 2014. Actualment, la principal missió de la fundació és complementar la cartera de serveis dels proveïdors oficials de serveis sanitaris, que a la regió són l'Institut Català de la Salut, el Consorci Sanitari del Maresme i la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, i serveis socials de cada municipi o el Consell Comarcal.
"El propòsit és crear coses noves amb la idea de traspassar-les a la cartera de serveis públics".
En aquest sentit, Jordi Vilana té molt clar que han de ser un instrument de suport i evitar fer competència als serveis públics o privats. “Si el que oferim ho assumís el Consorci Sanitari del Maresme, per exemple, faríem un pas enrere com s'ha fet altres vegades”, apunta. El director general destaca, per exemple, el projecte d'atenció a les dones maltractades que va impulsar la Fundació Hospital, i el qual va incorporar-se a la cartera pública de serveis. “Aquest és un punt inspirador per seguir fent les coses ben fetes”, indica.
Seguint aquest objectiu, quan Vilana va assumir el càrrec de director general de la fundació, va iniciar una etapa de canvi i reorientació de la cartera de serveis. Assegura que han hagut de desfer alguna cartera de serveis “més sofisticada del que s'esperava”. “El problema —argumenta Vilana— és confondre'ns i pensar que el nostre objectiu és atendre casos cada vegada més complexos. No és així. El nostre nivell és de baixa complexitat i hem de ser un complement.”
En l'actualitat, la Fundació Hospital ofereix tots els seus serveis a l'edifici del número 3 del carrer Sant Pelegrí. A la construcció del carrer de l'Hospital, hi desenvolupa la seva activitat el sociosanitari del Consorci Sanitari del Maresme, on es va traslladar el 1999 amb l'obertura del nou hospital. L'edifici és un dels béns de la fundació i una de les vies de finançament per dur a terme els seus projectes. A més dels ingressos per explotació de patrimoni, la Fundació es finança també a partir de subvencions i donacions i d'ingressos provinents de la prestació de serveis.
Línies d'actuació
Actualment, la Fundació Hospital centra la seva activitat en tres branques: els serveis, el desenvolupament comunitari i la formació i sensibilització. Pel que fa als serveis, ofereixen programes de psicologia de la salut com la teràpia familiar, la psicologia infantil o d'adults, l'atenció a les malalties avançades i l'atenció al dol i les pèrdues. També hi ha projectes de logopèdia i el taller d'estimulació del llenguatge.
Per millorar la xarxa comunitària treballen amb el projecte del Banc del Temps (BDT), el voluntariat o el clúster d'entitats socials i sanitàries que estan allotjades a la Fundació Hospital, les que hi comencen i formen part del “viver d'entitats” i d'altres que hi participen.
Per últim, paren atenció a la formació amb els programes Aula Oberta, xerrades d'interès per a la comunitat, i Aula Tallers, sessions que complementen les xerrades. També treballen, a més, en la formació de professionals. A través de l'aliança estratègica amb el Portland Institute for Loss and Transition, per exemple, formen professionals en el dol.
Amb aquesta oferta de serveis, Vilana apunta que “el propòsit és crear coses noves i muntar-les bé, amb la idea sempre de traspassar-ho a la cartera de serveis”.
