En els últims 5 anys, entre 12.500 i 10.000 persones han estat ateses pels centres que reben aliments al maresme, xifres que mostren la cronificació de la pobresa alimentària. Davant aquestes dades, i amb l'alarma generalitzada que una nova crisi podria sacsejar el país, el Gran Recapte es reforça com una acció més necessària que mai. Per contra, les dades en la recaptació d'aliments no són positives, ja que han disminuït en gran mesura respecte al 2018. Els principals objectius que persegueix aquesta campanya són aconseguir donacions d'aliments bàsics de llarga durada, sensibilitzar la població sobre la pobresa al nostre entorn i fidelitzar les col·laboracions durant tot l'any.
Les dades encara no estan tancades, però fent una valoració general del Gran Recapte celebrat aquest any, l'organització estima que s'han recollit menys quilos de menjar que en l'edició anterior. Exactament, s'han recol·lectat 265.000 quilos d'aliments, 25.000 menys que el 2018.
La responsable de comunicació del Banc dels Aliments al Maresme i coordinadora d’un dels punts de recollida que hi ha a Mataró, Núria Massafrets, apunta que aquest descens pot tenir relació amb el fet que aquest any, tal com l'entitat havia informat en les setmanes prèvies al recapte, hi ha hagut menys voluntaris.
"Els municipis més forts són Mataró i Premià de Mar, a causa de la població”
A aquest fet, cal sumar-hi també l'augment dels punts de recollida a tot el Maresme, cosa que crea un desequilibri entre els espais i els voluntaris disponibles. "Com que s’obren més botigues i supermercats, cada vegada s’apunten més punts de recollida al Gran Recapte, i això topa amb la baixada de voluntaris", explica Massafrets. Al Maresme, els municipis on més volum d'aliments s'ha recollit han estat Mataró i Premià de Mar, que són els més poblats de la comarca.
Compromís col·lectiu
Tot i la baixada de xifres, Massafrets no dubta ni un moment a agrair "als voluntaris, als donants d’aliments i als mitjans de comunicació d'haver fet una molt bona cobertura de la campanya". Segons explica, al llarg dels anys bona part dels voluntaris s'han fidelitzat als diferents pobles. Al Maresme, el 40% dels voluntaris hi participen cada any.
Aquest és el cas de l'Esperança Garcia, voluntària des que existeix el Banc dels Aliments a Mataró (2010). Garcia explica que en un primer moment, quan Núria Manté, primera delegada comarcal del Banc dels Aliments al Maresme, va proposar-li participar en el Gran Recapte, va tenir certs dubtes. "Jo he d’ajudar en una tasca que hauria d’estar coberta per les institucions públiques?", es preguntava. I la resposta a la qual finalment va arribar va ser afirmativa. "Mentre ho penses, hi ha gent que no pot ni dinar ni esmorzar, i si els ciutadans no fem el pas, les coses no canvien", valora.
Segons Garcia, quan va començar a col·laborar amb aquesta acció els voluntaris tenien molta més feina fent entendre a les persones l'objectiu de la campanya, però avui dia, en què el Gran Recapte ha esdevingut una campanya coneguda arreu del territori, es tracta d'un servei "que no costa res". "És una experiència molt enriquidora", sentencia.
El Gran Recapte a Mataró va començar fa una dècada com una acció solidària duta a terme per persones majors de 50 anys, però amb el pas dels anys el perfil dels voluntaris s'ha anat ampliant i diversificant. "A partir del 2015 es va obrir a entitats com ara corals, esplais, instituts i això ha fet que la mitjana d’edat disminueixi", explica Massafrets. Cada vegada són més els joves que s'involucren amb el projecte, i la campanya d'aquest any, "Siguis qui siguis", perseguia justament l'objectiu d'atraure'n encara més.
Més enllà dels voluntaris, també és clau la col·laboració de les institucions municipals, com és el cas de l'Ajuntament de Mataró, que assumeix el lloguer del Centre Entorn (espai on es distribueixen els aliments) i també contribueix amb material.
La pobresa alimentària, un deute pendent
Segons dades de l'Idescat, l'any 2018 la taxa de pobresa a Catalunya va arribar fins al 21,3%, una xifra rècord
El Gran Recapte és actualment un dels moviments solidaris d'acció ciutadana més importants de Catalunya. Aquesta campanya neix per pal·liar els efectes de la pobresa alimentària que afecta al territori, la qual va arribar a una xifra rècord al 2018, segons l'Idescat, amb el 21,3% de la població. La pobresa, explica Massafrets, "està cronificada". En els últims anys la xifra d'afectats al Maresme ha anat variant, però sempre s'ha mantingut al voltant de les 10.000 persones. Davant aquestes dades, i a les portes d'una recessió econòmica imminent, segons auguren els experts, tot fa pensar que el Gran Recapte és precisament més necessari que mai.
Tot i que el Banc d'Aliments ja existia a Catalunya des del 1985, el moment clau per a la creació del Gran Recapte va ser la gran crisi que va sacsejar el país entre el 2008 i el 2009 i que va fer créixer la bossa de persones necessitades. Des d'aleshores, el Gran Recapte ha emparat cada any milers de persones perquè vegin complert un dels drets fonamentals de les persones: l'alimentació.
Davant la positivitat de la col·laboració i la solidaritat ciutadana, Massafrets deixa entreveure la part negativa d'aquesta història, i és que "els serveis essencials els haurien de cobrir l’Estat i les institucions, i això cada vegada va a menys”. La responsable de comunicació del Banc dels Aliments al Maresme assegura que "es posa molta pressió sobre el ciutadà, quan les iniciatives solidàries per cobrir necessitats bàsiques i drets humans (habitatge, alimentació, educació, sanitat, etc.) les hauria de tirar endavant el govern".
Funcionament de l'organització
El Gran Recapte és la pota més gran de les tres que sustenten el Banc d'Aliments a Catalunya. Tots els quilos de menjar recollits amb aquesta acció ompliran el rebost del Banc d’Aliments més o menys fins a mitjans d’abril, que és quan arriba l’aportació de la UE, una altra de les fonts de l'organització. Aquesta ajuda dura fins a mitjans d’octubre, i a partir d’aquesta data fins a finals d’any el rebost s’omple amb les aportacions de campanyes més locals i dels excedents de la indústria agroalimentària i la pagesia.
Aquests últims sectors són els que nodreixen el Banc amb productes frescos, una donació que fins ara no era possible per culpa de no tenir les infraestructures necessàries per conservar els aliments. Actualment, gràcies als donatius, l'organització disposa de congeladors, neveres i, fins i tot, amb màquines per fer suc de fruita i així poder aprofitar la quantitat de fruita fresca que els arriba. “Cada vegada ens anem sofisticant i adaptant als nous temps”, explica Massafrets.
Tots els aliments es distribueixen a les persones necessitades, segons una anàlisi prèvia de la regidoria de Serveis Socials de cada municipi on s'intervé, a través d’entitats beneficiàries del Banc. A Mataró, la distribució es fa mitjançant el Centre Entorn (al número 11 del carrer Méndez Núñez), gestionat per la Creu Roja i Càritas (amb el suport de l’Ajuntament des de fa 3 anys). Aquest centre és com un supermercat on les persones necessitades poden agafar, a canvi d'una mena de vals i segons els punts, uns aliments o uns altres.
A Mataró també hi ha el Menjador de Sant Joaquim, l’únic menjador social de la ciutat i el qual que rep aliments directament del Banc. A la resta de la comarca, són molt pocs els menjadors socials que hi ha. N'hi ha només uns tres o quatre, els quals “fan una tasca molt important”, apunta Massafrets.
Una mica d'història
El terme "Banc d'Aliments" va néixer als Estats Units el 1966, amb l’objectiu de lluitar contra la fam recuperant els aliments aptes per al consum però no comercialitzables. Dues dècades més tard, el projecte arriba a Europa, s'implanta, començant per París, i arriba a Espanya el 1987, quan Jordi Peix va fundar el Banc d'Aliments de Barcelona.
Aquesta organització independent i sense ànim de lucre va establir els seus objectius al voltant de la lluita contra el malbaratament de menjar i la pobresa, amb un ferm compromís per garantir el dret a una alimentació suficient i saludable per a totes les persones.
A més, el Banc d'Aliments no només ajuda a aquelles persones que es troben en una situació de precarietat alimentària al nostre entorn, sinó que també contribueix a un desenvolupament més sostenible, ja que evita la destrucció d'aliments que, d'una altra manera, no serien ingerits i suposarien un cost energètic, econòmic i mediambiental afegit.
