Esforç sense recompensa

Els jubilats segueixen en peu de guerra per aconseguir una pensió digna, una lluita que cada vegada pren més força i sentit

  • Berta Seijo // Fotos: Daniel Ferrer
  • Divendres, 15 Novembre 2019 09:03

Especials 2017/2019, concentració marea pensionista

La Seguretat Social va registrar a l'octubre un nou rècord de despesa en la factura de les pensions: 9.710 milions d’euros, un 5% més respecte del 2018, segons les dades publicades pel Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social. Aquest màxim històric arriba en un moment en què la tensió entre els jubilats i el govern espanyol avança sense fre a causa de reivindicacions que segueixen sense rebre resposta. Entre elles, destaca una mesura que l’expresident en funcions, Pedro Sánchez, es va comprometre a aprovar de cara al 2020: el blindatge de les pensions a la Constitució d’acord amb l'IPC real.

Sense aquesta revalorització, l’any vinent les pagues s’apujarien com a màxim el 0,25% fixat per llei, un increment introduït en l'última reforma de les pensions que va fer el PP. De fet, aquesta decisió, comunicada a principis del 2013 per la ministra Fátima Báñez, va ser el detonant de les primeres mobilitzacions encapçalades per les marees pensionistes. Sis anys després, el moviment no s'atura i els seus integrants segueixen sortint al carrer faci fred o calor amb un objectiu molt clar: defensar el sistema públic de pensions.

Un país que es fa gran

Si les previsions no fallen i l'esperit reivindicatiu continua viu, tot fa pensar que les plataformes a favor d'una pensió digna cada vegada tindran més adeptes. I és que, segons dades de la Comissió Europea, quan arribem a mitjans de segle, la població espanyola major de 65 anys s'haurà doblat respecte al començament del mil·lenni. Concretament, les persones que superen aquesta franja d'edat suposaran més del 32% del total i Espanya esdevindrà el quart país europeu del rànquing en termes de proporció de gent gran, només superat per Portugal, Itàlia i Grècia.

El 2050 la població espanyola major de 65 anys suposarà més del 30% del total. 

El progressiu envelliment de la població és el principal repte que ha d'afrontar el sistema públic de pensions, a hores d'ara finançat exclusivament a través de les cotitzacions a la Seguretat Social. Tanmateix, són diversos els experts que apunten que, a llarg termini, només es podran garantir prestacions dignes per a tothom (de com a mínim 1.080 euros mensuals, tal com reclamen els jubilats) si aquestes pensions es paguen amb impostos. En aquest sentit, Espanya és una rara avis si el comparem amb altres països de la Unió Europea. Per exemple, a Holanda les pensions de jubilació estan sustentades per tres pilars: l'aportació pública (entre el 50% i el 70% del salari mínim interprofessional, que és de 1.635 euros mensuals), les contribucions que paguen cada mes les empreses als fons de pensions en nom dels seus empleats, i els productes de pensions individuals no obligatoris.

La “motxilla austríaca”, en el punt de mira

Posats a innovar prenent com a referència altres territoris veïns, fa temps que el govern de torn mira de reüll la “motxilla austríaca” com a complement a la pensió pública. Parlem d'un compte d'estalvi individual que acompanya el treballador al llarg de la seva vida laboral. La mesura implica eliminar la indemnització per acomiadament i substituir-la per una aportació que fa l'empresa a l'empleat cada mes de manera obligatòria. A Àustria, van posar aquest sistema en marxa el 2003 (amb una quantitat mensual de l'1,53% del salari brut) i els treballadors poden disposar dels diners en cas d'acomiadament improcedent, mobilitat geogràfica, desenvolupament d'activitats de formació i durant la seva jubilació. A Espanya, tot i que l'exministra d'Economia Nadia Calviño va assegurar que aquesta mesura forma part del Programa Nacional de Reformes remès a la Comissió Europea, encara queden moltes incògnites per resoldre i detractors que afirmen que la mesura pot perjudicar certs perfils de treballadors.

Clam ciutadà per unes pensions dignes

Especials 2017/2019, concentració marea pensionista

El 16 d'octubre, milers de manifestants es van concentrar davant del Congrés dels Diputats a Madrid per exigir unes pensions dignes. Entre elles, hi havia representants de la Marea Pensionista del Maresme, un col·lectiu que no va dubtar ni un segon a l'hora d'agafar el tren o l'autobús i sumar-se a la reivindicació organitzada per la Coordinadora Estatal per al Sistema Públic de Pensions.  

“Vam tornar de Madrid una mica decebuts amb els mitjans de comunicació, perquè no es va fer prou ressò de la manifestació”, afirma Pietat Viana, representant de la Marea Pensionista de Mataró. Tant per a ella com per als seus companys de batalla, no va ajudar gens que la protesta coincidís amb la publicació de la sentència del Procés. “Va ser una setmana complicada i les nostres reivindicacions no han aconseguit la transcendència que mereixien”, assenyala Blas Pérez, portaveu del moviment a Calella.

Amb tot, els ànims no decauen i els integrants de la plataforma segueixen defensant el sistema públic de pensions amb actes organitzats en l'àmbit municipal i comarcal. I és que, només a Catalunya, hi ha una quarantena d'agrupacions que van néixer amb aquest objectiu. “Fa sis anys que sortim al carrer, des que la ministra Fátima Báñez ens va enviar a tots els pensionistes una carta en la qual el govern es vanagloriava d'apujar un 0,25% les prestacions”, recorda Pep Bobadilla, de Marea Pensionista de Premià. Per a ell, aquest comunicat va sembrar tanta indignació que “va suposar un punt d'inflexió perquè el moviment rebés una bona empenta“.

El seu lema (“Governi qui governi les pensions es defensen“) és tota una declaració d'intencions: la plataforma no s'identifica amb cap partit polític ni ho farà mai. “No tenim gens clar que els representants polítics actuals puguin arribar a ser interlocutors vàlids a l'hora de dur a terme una reforma integral del sistema de pensions“, coincideixen els entrevistats. “Per exemple, quan els manifestants vam arribar al Congrés per entregar un document on expressàvem les nostres reivindicacions a Meritxell Batet, cap representant del govern en funcions es va dignar a sortir“, apunta Josep Boyer, portaveu de la Marea Pensionista a Sant Pol de Mar. En aquest sentit, denuncien que la classe política ignori el clam d'un col·lectiu que aglutina prop de 10 milions de persones a tot l'Estat. “La societat en general ha de tenir amplitud de mires: que ens apugin les pensions als jubilats reverteix de forma positiva en l'economia local“, afirma Bobadilla.

Especials 2017/2019, concentració marea pensionista

On són, els joves?

”No entenem per què la gent jove no surt a manifestar-se al carrer amb nosaltres”, assegura Pérez. De fet, segons ens expliquen, hi ha molts membres de la Marea Pensionista que compten amb una prestació digna, però que es manifesten ”perquè les noves generacions puguin gaudir d'un sistema que elles mateixes estan finançant i al qual no han de renunciar”.

Enmig de la conversa sobre el poc esperit reivindicatiu que tenen alguns joves, Boyer posa sobre la taula un nou tema per a la reflexió: ”En diverses zones de Catalunya, fa bastants anys que la principal font d'ingressos de moltes famílies són les pensions”. En aquest context, amb una nova desacceleració econòmica trucant a la porta i un mercat laboral cada vegada més robotitzat, la Marea Pensionista reclama que es pensi a llarg termini. ”Encara que ens diguin el contrari i que des de l'Administració intentin introduir els plans de pensions privats amb calçador, el sistema públic és sostenible si es finança a través dels pressupostos generals de l'Estat i retallant altres partides que no són prioritàries”, conclou Bobadilla. 

L'actual bretxa de gènere en matèria de pensions arriba al 30% 

Les dones: pensionistes de segona

Una de les reivindicacions que va portar la Marea Pensionista al Congrés dels Diputats va ser l'actual bretxa de gènere en matèria de pensions a tot l'estat espanyol, que s'amplia fins a arribar al 30%. Mentre que els jubilats cobren 17.900 euros bruts anuals, elles només ingressen 12.500 euros, segons les últimes dades publicades per l'Agència Tributària. Segons els experts, hi ha dues raons que ens han portat a aquesta situació. D'una banda, que les dones cotitzen menys durant la seva etapa laboral i, a conseqüència, quan es jubilen les seves pensions siguin més baixes. De l'altra, que tinguin més períodes d'inactivitat laboral, provocats en la majoria de casos per la maternitat.