Estereotips de gènere que costa deixar enrere, manca de visibilitat i reconeixement, bretxa salarial o necessitat contínua de fer-se valer en el lloc de treball. El món laboral no posa les coses gens fàcils a les dones, especialment si es tria el camí de la ciència i la tecnologia, o si hom s’embarca en l’aventura de l’emprenedoria. La manca de referents femenins en ambdós àmbits no ajuda, així com tampoc ho fa que gran part de la societat continuï pensant que només els homes tenen habilitats per a la negociació, el lideratge o la presa de decisions. Amb tot, posar fi a la desigualtat laboral per motius de gènere va més enllà d'una raó ètica o moral. I és que l'accés equitatiu de la dona al mercat laboral també provoca que el creixement econòmic i el desenvolupament social d'un país vagin a l'alça. Una oportunitat que, malauradament, estem desaprofitant.
A l'hora de decidir cap on volen encaminar el seu futur, per a moltes persones el gènere esdevé un factor condicionant sense saber-ho. Per bé que se suposa que vivim en una societat en la qual tothom pot escollir lliurement la seva professió, diversos informes apunten que, des dels 6 anys, les nenes encara acumulen inseguretats per estudiar carreres STEM (science, technology, engineering and mathematics). Aquesta falta de confiança s'accentua sobretot en els estudis de Física, Informàtica i les enginyeries.
A tall d'exemple, entre tot l'alumnat que es va titular en la branca d'enginyeria i arquitectura el curs 2017-2018 a Catalunya, el 72% eren homes i només el 28% restant, dones. La dada contrasta amb la gran presència de dones a les carreres de ciències de la salut (amb un 71,2% de graduades) o d'humanitats (amb un 65,3% de noies que van superar els estudis), segons l'informe "Les dones a Catalunya 2019", elaborat per l’Observatori de la Igualtat de Gènere (OIG).
En totes les branques, però, el rendiment d'elles és superior al d'ells, també en el cas dels estudis d'enginyeria i arquitectura. En aquesta línia, els nois lideren la taxa d'abandonament en el primer curs, superant en quasi dos punts la de les noies.
Dit això, a què es pot atribuir aquesta desconfiança entre les nenes i adolescents, que les frena a decantar-se per les STEM? Per respondre a aquesta pregunta cal parar atenció a la manca de referents femenins en aquestes professions. De fet, visibilitzar i posar en relleu les dones de l'àmbit científic i tecnològic és el millor antídot per eliminar els estereotips i prejudicis retrògrads que encara arrosseguem.
Sempre en el punt de mira
Un cop superats els estudis i aconseguit el lloc de treball desitjat, les dones han de superar una prova més. L'examen és quasi diari i consisteix a demostrar contínuament que mereixen el càrrec que ocupen amb tot el desgast que això suposa. Aquest fenomen es dona especialment en el cas de les categories professionals més qualificades: les de direcció i gerències, on elles tenen una representació del 31,1%.
Percebre el sou que toca tampoc no és fàcil. Segons les últimes dades disponibles, l'any 2016 la bretxa salarial de gènere a Catalunya era del 23,4%. En altres paraules, els homes van guanyar 6.000 euros més que les dones per fer la mateixa feina.
Capital, contactes i conciliació
Malgrat que les dones obtenen més del 54% de les matrícules universitàries o que elles són, també, les que superen més graus i màsters, a la pràctica moltes empresàries i líders potencials es queden pel camí. De fet, on més es nota aquesta situació de desigualtat és en el món de l'emprenedoria. Segons l’últim informe Global Enterpreneurship Monitor 2017, de la Xarxa GEM sobre l'ecosistema emprenedor femení, el 2017 la taxa d’activitat emprenedora (TEA) femenina era del 5,6%, enfront d'un 6,8% de TEA masculina.
A les dificultats d'aconseguir finançament i una bona xarxa de contactes, se n'hi sumen d'altres, com la de conciliar la vida laboral i professional o la d'haver d'afrontar certes actituds masclistes d'alguns dels seus interlocutors. En aquest sentit, com que no hi ha gaire antecedents d'èxit femenins, moltes empreses de capital risc (en la seva majoria també dirigides per homes) o inversors privats es mostren més reticents a l'hora d'apostar pel talent femení.
Actualment, són moltes les dones que lluiten per trencar amb el passat i aconseguir posar en marxa el seu propi negoci. Segons la Xarxa GEM, el perfil de les emprenedores és el d'una dona d'entre 25 i 34 anys amb un nivell de formació superior. A Espanya, el 70% engega el seu projecte perquè veu una oportunitat de mercat i no per una qüestió de necessitat, i entre les temàtiques que més els interessen no hi falten els projectes socials.
Viure i divulgar la física amb passió
"El món de la ciència em va començar a cridar l'atenció quan era molt petita", explica la Sonia Fernàndez-Vidal, a qui un llibre il·lustrat per la Pilarín Bayés li va trencar tots els esquemes. "Llavors Marie Curie i Albert Einstein em van semblar dos personatges apassionants i anys més tard els valors de la comunitat científica em van empènyer a decidir el meu futur professional", assegura.
Nascuda el 1978 a Barcelona i amb una infància totalment vinculada a Mataró, aquesta doctora en Física per la UAB ha treballat i col·laborat en alguns dels centres amb més renom de la seva disciplina com l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), el Laboratori Nacional de Los Álamos, als Estats Units, o l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO). "En el meu cas mai no em vaig sentir discriminada pel fet de ser dona, potser perquè en l'àmbit de la ciència la missió o el propòsit és tan fort que totes les barreres s'eliminen", afirma.
Ara bé, a Fernàndez-Vidal la qüestió que realment li preocupa són "les poques dones científiques que volen fer d'altaveu perquè una part de la població femenina pugui prendre el seu exemple com a inspiració". En aquest sentit, per a l'entrevistada, que la directora actual del CERN sigui una dona "és una mesura molt més efectiva que qualsevol altre discurs".
D'altra banda, la mataronina opina que s'ha d'augmentar la passió per les STEM entre nens i nenes sense fer distincions, i que això s'assoleix parlant el seu llenguatge. De fet, ella ho ha aconseguit en diverses ocasions mitjançant la seva faceta d'escriptora de novel·la juvenil. El segon llibre que va publicar, que porta per títol Quantic Love (Destino, 2019), narra una història d'amor que té lloc en el CERN i en què la protagonista és una noia. "En aquestes edats, les emocions es desperten més aviat en les noies que en els nois i fer servir aquest argument va afavorir que moltes adolescents s'interessessin per l'obra", explica. A partir d'aquí, la fascinació es va fer extensiva a la tasca que els investigadors i les investigadores realitzen en el CERN i al camí que han de seguir per acabar treballant allà.
Actualment, Fernàndez-Vidal ja no es dedica a la recerca puntera, sinó que és la directora d'Innovació de l'empresa Gauss & Neumann, una consultora que ella mateixa va cofundar amb el seu marit. Tanmateix, encara manté el contacte amb dones líders d'equips d'investigació que, com ella, també són mares. "Lògicament, tenir fills comporta certs canvis en la teva carrera professional, però igual que ocorre en qualsevol altra feina", explica. Sobre aquesta qüestió, la mataronina afegeix que "sortosament en el món de la investigació científica s'han començat a introduir polítiques de discriminació positiva per neutralitzar l'impacte de la maternitat a l'hora de superar unes oposicions o d'aconseguir una plaça determinada".
Emprenedores incansables
La Núria Costa i l'Ane Castro es van conèixer quan estudiaven juntes a l'Escola Superior de Disseny (ESDI). Des del primer moment van connectar i això les va portar a realitzar tots els projectes plegades. Amb un gran interès per la investigació tèxtil, ambdues van dur a terme les seves pràctiques a Holanda, país en el qual van començar a dissenyar teixits amb impressió 3D i altres tècniques de fabricació digital.
Un cop a Barcelona, lluny d'agafar camins separats, van decidir aplicar els seus coneixements i experiències en un mateix treball de fi de carrera que les va portar a guanyar premis com el Samsung Ego Innovation Project o el Creatic. Quatre anys després, tot l'esforç i les hores dedicades es van transformar en ZER Collection, el que elles anomenen el seu "projecte de vida".
Tanmateix, no tot han estat flors i violes per a aquestes dues emprenedores que tenen la seva base d'operacions al TecnoCampus. Les raons són diverses i entre elles no hi falta el repte que implica ser dones, joves i empresàries alhora.
"Creiem que és un bon moment per engegar un projecte amb els valors que nosaltres defensem i que ajudi a millorar la societat", afirma Castro. De fet, part de la dificultat per a aquestes emprenedores nascudes el 1994 té a veure amb què ZER Collection aposta per fabricar totes les seves peces de roba a Barcelona i sense perdre de vista la sostenibilitat dels processos i dels materials, decisions que suposen més despeses que estalvis.
Més esforç per aconseguir la mateixa recompensa
"Fins ara el projecte s'ha subvencionat gràcies als premis que hem aconseguit en certàmens de moda i innovació, però no és una situació ni molt menys ideal", explica Costa. En aquest sentit, ja han viscut les seves primeres experiències a la recerca de capital, "les típiques reunions on som les úniques dones en una sala de 50 persones". "Moltes vegades tinc la sensació que ens veuen com unes nenes que acaben de sortir de la universitat i hem hagut de patir comentaris fora de lloc, també per part de dones que no superen la trentena", assenyala Castro.
Ambdues opinen que, com a dones, senten que han de lluitar més per aconseguir el que volen, per demostrar que són capces de fer-se un lloc en el món empresarial. Per a elles, els micromasclismes no són només paraules o comentaris directes, "moltes vegades són mirades que et fan sentir incòmoda". Com a anècdota ens expliquen que l'àmbit de les vendes és el pitjor: "Anar a una fira i que després d'hores explicant el teu projecte t'acabin preguntant per aspectes personals no és gaire agradable".
Per ara, ZER Collection està en una fase molt inicial. No obstant això, tant Castro com Costa ho tenen clar: "Ens agradaria comptar amb equips liderats per dones, una idea que sempre ens ha motivat".
