Des de fa 10 anys, la finca del Bon Recés, situada al veïnat de Mata-Rocafonda, acull una iniciativa social amb l’horta com a protagonista. Una cinquantena de persones, totes jubilades o pensionistes, són les responsables de tenir cura d’aquest espai de 15.000 metres quadrats amb un únic objectiu: conrear les millors hortalisses, verdures, plantes aromàtiques i flors de temporada. Aquests horticultors no escatimen esforços ni ganes mentre vetllen perquè el conreu ecològic sigui sempre una màxima a seguir dins de la parcel·la. La seva feina, però, té recompensa i els permet gaudir d’una vida activa, crear vincles amb altres persones i emportar-se a casa un bon cistell amb productes de proximitat amb els quals impressionar família, amics i coneguts.
No només grans capitals com Barcelona disposen d'horts urbans d’ús social. Ciutats com Mataró també fa anys que es van sumar a aquesta iniciativa adreçada, especialment, a col·lectius vulnerables. La finalitat que es persegueix és doble i té un vessant social i un altre de sostenible. I és que, a més d’afavorir la creació d'un teixit de noves relacions i millorar la qualitat de vida de les persones que treballen la terra, aquesta mena de projectes ajuden a potenciar els espais verds i promouen l’agricultura de cultiu ecològic en els espais urbans.
Des del 2009, la capital del Maresme aplega en un mateix punt les 56 parcel·les (de 50 metres quadrats cadascuna) destinades a aquesta mena de conreu. Parlem del Bon Recés, una finca situada en la confluència del carrer de la Foneria i la carretera de Mata. L'Ajuntament de Mataró és l'ens que assigna per sorteig públic els horts urbans a les persones que compleixen tots els requisits. Segons les bases de l'última convocatòria, oberta des del 15 d'octubre fins al 4 de novembre, per sol·licitar una parcel·la s'ha de tenir la condició de pensionista, jubilat o tenir més de 55 anys, estar empadronat a la ciutat, no tenir deutes amb el consistori, i no haver estat objecte d’un expedient d’extinció de la llicència d’ús dels horts urbans amb anterioritat.
Manca de sol·licituds
En cap cas acostuma a haver-hi una allau de peticions. Segons ens expliquen des de la regidoria de Verd Urbà, és per aquest motiu que aquest any "totes les persones que sol·licitin una parcel·la passaran directament a la llista d'espera".
En aquest sentit, el que acostuma a frenar la demanda és la fiança de 200 euros que els adjudicataris han d'aportar i que es retorna quan es deixa la finca. A aquesta despesa també se n'hi sumen d'altres com, per exemple, la taxa anual municipal per a l'ús dels horts (de 71,90 euros el 2019) o la quota anual de l'Associació d'Horts Urbans del Bon Recés (uns 70 euros més).
Ara per ara, des de la regidoria encapçalada pel socialista José Antonio Ricis, descarten l'emplaçament de nous horts urbans d'ús social en altres barris de la ciutat i defensen que el Bon Recés reuneix les millors condicions per acollir aquest servei. "A més a més, si ens trobéssim que l'oferta escasseja, en aquesta finca encara hi ha lloc per a més parcel·les", afirmen.
Una necessitat social també a Premià de Mar
A Premià de Mar, els horts urbans d'ús social no són exclusius per a persones majors de 55 anys que estan jubilades o que cobren una pensió. En aquest cas, hi ha dos perfils de participants que dediquen unes hores a la setmana a treballar la terra a canvi d'emportar-se a casa part dels productes recollits: d'una banda els usuaris, generalment persones en situació d'atur, que arriben des dels Serveis Socials de l'Ajuntament; de l'altra els voluntaris, coordinats des de Càritas de la parròquia de Sant Cristòfol.
La nova temporada va començar a principis d'octubre, moment en què el consistori va fer una crida a la ciutadania perquè els que hi estiguessin interessats se sumessin al projecte. De fet, ja fa quatre anys que la iniciativa, impulsada conjuntament per l'àrea d'Atenció a les Persones de l'Ajuntament i Càritas, ofereix un espai de desenvolupament i interrelació a persones en situació d'atur.
En aquest cas, l'excedent d'aliments es fa arribar al Centre de Distribució Solidària d'Aliments de Premià de Mar, una acció que, en canvi, no es du a terme a Mataró, on tots els productes són per a l'horticultor.
Esperant amb nervis el veredicte
Al migdia la finca del Bon Recés es buida. "La majoria d'horticultors marxen a dinar o a buscar els nets a l'escola", ens explica Fermín Manchado mentre neteja el seu magatzem d'eines. Com a president de l'Associació d'Horts Urbans del Bon Recés, ell és l'encarregat de posar una mica d'ordre en un espai en el qual conviuen una cinquantena de persones, "cadascuna amb les seves manies i particularitats".
Tanmateix, l'entrevistat assegura que tots els que ara en formen part ja han fet pinya i s'ho passen bé. De fet, aquest és un dels objectius que la majoria d'usuaris perseguien quan van sol·licitar la seva parcel·la: "Veníem a distreure'ns i a passar l'estona, tot i que cap de nosaltres tenia coneixements d'horticultura quan va començar". Cinc anys després, tots saben quins són els trucs necessaris per aconseguir la millor collita sense utilitzar cap artifici. "Fems de cavall, aigua i treure les herbes quan toca és la base del nostre secret", assegura Manchado.
A hores d'ara, i fins que s'assignin les parcel·les (el 15 de novembre al Centre Cívic de Can Noè), la majoria d'horticultors esperen amb nervis i una mica d'impaciència com els afectarà aquesta nova convocatòria. Alguns temen que els canviïn de parcel·la i altres no volen quedar-se sense el seu tros de terra. Mentrestant, aprofiten els últims dies d'incertesa per preparar el conreu d'hivern i posar-ho tot a punt.
"A la finca ens organitzem prou bé i tots ens fem responsables d'una tasca en concret", afirma Manchado, que afegeix que "fins i tot hi ha encarregats d'ensenyar els horts quan venen visites". Precisament, les escoles són els centres que més sol·liciten aquestes rutes pels voltants del Bon Recés, seguides dels casals d'avis. Tot plegat, una manera original i enriquidora d'acostar l'agricultura a petits i grans i fomentar les relacions entre generacions tan diferents.
"En un primer moment, cap de nosaltres sabia res d'horticultura. Veníem a distreure'ns i a passar l'estona." - Fermín Manchado, president de l'Associació d'Horts Urbans del Bon Recés
L'hort com a recurs pedagògic
Més enllà de la seva funció sostenible i social, els horts també poden ser un molt bon recurs pedagògic. En aquest sentit, cada vegada hi ha més escoles que aposten per construir un hort ecològic a les seves instal·lacions amb l'objectiu de treballar certs continguts formatius i conscienciar els alumnes dels beneficis de seguir una alimentació saludable.
Actualment, sis equipaments mataronins formen part del programa d'Escoles Verdes de la Generalitat de Catalunya: Montserrat Solà, Rocafonda, Maristes de Valldemia, els instituts Josep Puig i Cadafalch i Thos i Codina, i el CEE Les Aigües. Altres centres públics, tot i no pertànyer a aquesta xarxa, també disposen d'hort propi. És el cas, per exemple, de les escoles Camí del Mig, Cirera, Angeleta Ferrer, Joan Coromines i l'institut-escola Àngela Bransuela.
"Quan vaig arribar a l'escola ara fa cinc anys, el mètode a seguir era preparar l'hort amb una quinzena de nens i nenes, activitat que era quasi impracticable", explica Pau Arboix, responsable de l'hort de l'escola Joan Coromines i tutor d'una de les classes de 4t de primària. Des de fa un parell de cursos, però, aquest mestre ha decidit dedicar les hores del pati a treballar la terra, amb la col·laboració dels alumnes que mostren cert interès per l'activitat. Fora de l'esbarjo, l'espai està obert per a qualsevol grup del centre que vulgui fer-lo servir com a recurs pedagògic.
Des de la setmana passada, Arboix té una ajudant. "Al setembre, l'Ajuntament es va posar en contacte amb nosaltres per si volíem que vingués una persona a col·laborar amb nosaltres a l'hora de tenir cura de l'hort", afirma el docent. L'escola Joan Coromines va acceptar i ara compten amb una "padrina" que s'encarregarà de la part logística i de manteniment a canvi d'emportar-se a casa part de la collita.
De fet, aquest és un servei pel qual ja s'han interessat altres escoles i que és possible gràcies a la participació de gent gran, sobretot jubilada, que en la majoria de casos no es pot permetre el cost que suposa sol·licitar una parcel·la a la finca del Bon Recés.
