Aquest cap de setmana és carnaval i, a Mataró, com des de l’any 1977, es viurà un Carnestoltes diferent, una festa arrelada al passat que des de la desapa¬rició del Nou Gremi de la Carnestoltada viu una crisi reconeguda, fins i tot, en les sigles del col·lectiu carnestoltenc que ara organitza la festa. Per alguns la crisi serà més gran i per d’altres més petita però segurament el debat ha de centrar-se en el model de festa vigent que més que progressar, porta ja massa anys estancat.
Amb la mort del dictador Franco, Mataró va viure anys d’involució festiva amb la irrumpció en escena d’un col·lectiu de joves disposat a reivindicar les festes com a patrimoni del poble. Aquest col·lectiu, sorgit del Foment Mataroní, es va interessar aviat pel Carnestoltes d’aquí que els anys 1977 i 1978 la Peixateria acollís una “Serenata de Dijous Llarder” que vehicularia durant anys la festa.
Amb l’arribada de la democràcia, va arribar una figura inicialment de palla que es va anomenar Pellofa. Amb els anys el Rei del Carnestoltes es convertiria en la figura vertebradora de la festa. També el 1979 neix un col·lectiu que passarà a la història per crear l’esquema del Carnestol¬tes mataroní I per, durant nou anys, fer els carnestoltes més sonats a la capital del Maresme. El Nou Gremi de la Carnestoltada va desaparèixer deixant lloc a una successió d’intents de revifar aquell Carnestoltes popular. Cap d’ells va reeixir i l’any 1991 la festa passava a mans de l’Ajuntament. L’any 2002, La Harmonia s’ocupava d’en Pellofa i emetia un discrus amb tints xenòfobs. L’any següent va sorgir el Comitè de Crisi de Carnestoltes, entitat que organitza el seu tercer Carnes¬tol¬tes amb suport del PMC.
L’herència del Nou Gremi
L’esquelet i disseny de l’actual festa és el mateix que el del Nou Gremi i això pot ser una bona guia, o també un tic amb el que trencar. Així es manifesta un dels impulsors d’aquella entitat “Crec que el model de festa s’hauria de canviar perquè a aquestes altures possiblement ni tan sols la pròpia figura d’en Pellofa té sentit”. Aquesta persona agrega que “El model de festa que vam crear no el vam agafar d’enlloc. Mataró no tenia tradició de Carnestoltes i si ara n’hi ha és sols la que nosaltres vam crear. Per tant ni és res sagrat ni cal conservar-ho”.
Aquest descontent amb el Carnestoltes actual el comparteix un dels membres del Comitè de Crisi de Carnestoltes que reconeix que la festa actual “no és ni de lluny la que vol el Comitè”. Segons aquest, el model actual és vàlid com a punt de partida però no s’ha de tenir por en buscar canvis “Cal buscar allò que satisfaci i arribi al màxim de gent. Ara, d’aquí a suprimir en Pellofa hi va molt i, tot i que al primer any en vam parlar, és un pas molt dur que dubto que mai es faci” afirma aquesta persona. Precisament, algunes de les modifica¬cions fetes al programa són recuperades del model del Nou Gremi.
Festa poc popular
Un fet cert és que la festa està poc arrelada a la ciutat, perquè, Rua apart, la seva participació és limitada i recau molt en un sector específic. “És quelcom a corregir però és difícil arribar a més gent amb un missatge com el que porta el Carnestoltes. Intentar-ho és però un deure” es reconeix des del CCC. “Nosaltres havíem arribat a reunir 3.000 persones al Velòdrom que ens finançaven la festa” recorda el membre de l’antic Gremi que reconeix que malgrat això mai va ser una festa del tot popular. De fet, el propi CCC mai ha amagat que el caràcter popular és el seu objectiu: “No renunciem a que sigui la Festa Major d’hivern de la ciutat” diu el seu representant.
El debat sobre el model i la figura d’en Pellofa no és nou. Potser el punt més crític pel que ha passat va ser l’any 1991 quan l’administració assumia l’organització de la festa amb la qual cosa s’arribava a la contradicció que mantenia qui sortia mal parat d’aquesta. “Vam decidir assumir la festa per evitar que es perdés. Va ser una decisió difícil però els aspectes més genuins de la festa com el missatge d’en Pellofa van ser encarregats a persones anònimes per mantenir un discurs d’atac a l’Ajuntament i els poders” recorda Carmina Benito, expresidenta del Patronat de Cultura.
El difícil pas a l’Ajuntament
“El primer any va ser el més dur perquè en el propi govern hi havia qui s’hi oposava molt durament” assegura l’exregidora que recorda “una bronca important amb el PSC perquè hi havia gent que no entenia que el Carnestol¬tes havia de seguir amb el seu esperit”. Així, durant els norantes, els pregons els escriu gent de confiança del PMC “amb discursos que no censuràvem, però sí que coneixíem” afirma Benito. Aquesta assegura que després del primer any les coses van ser més fàcils “perquè des dels dos costats se sabia el marge que hi havia per criticar”.
Benito defensa la intervenció perquè va potenciar aspectes de participació com la Rua tot i que, assegura, sempre es va treballar amb l’esperança que sorgís algun col·lectiu que assumís la festa. Finalment assenyala “que és difícil mantenir l’esperit tot i que s’hauria de treballar per una organització independent”. “Econòmica¬ment, ara és impossible una festa sense l’Ajuntament. Tot i això estem en un nivell acceptable d’independència” es diu des del CCC.
Debat Obert
La independència del Carnestoltes “perquè és del poble” és, potser a hores d’ara, més una reivindicació que una realitat. Si el format actual d’orga¬nització o el model d’actes és encertat sols pot ser avaluable per la pròpia gent. La participació avui dissabte en el ball, pot dictar sentència sobre el futur de la festa. El membre del Nou Gremi diu que ara hi ha unes alternatives que abans no hi eren, Benito parla de mala ubicació en el calendari i el CCC critica la falta d’un equipament per acollir la festa. Entre tots però, s’accepta el debat i s’obre aquest perquè, en pròxims anys, Mataró tingui aquest, o un carnaval diferent. La dificultat de dicidir hi és, hi ha estat i hi serà.
Notícies relacionades:
Programa del Carnestoltes de Mataró 2005
El CCC prepara un gran ball de Carnestoltes a cobert
El PP es molesta pel cartell del Carnestoltes
Dijous Llarder obre les festes del Carnestoltes
