Arran de la nova Llei orgànica 3/2018 de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals que va entrar en vigor el 5 de desembre, es va parlar molt sobre la vulnerabilitat de la nostra informació personal en mans de grans empreses que en feien negoci. El 2014, ja s'havia publicat una altra llei relacionada amb la informació a Internet: el dret a l'oblit. I en l'actualitat, segueixen sorgint reptes relacionats amb la necessitat de controlar la nostra petjada digital, com per exemple, pel que fa a les xarxes socials, quan una persona mor.
El dret a l'oblit
Des que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va publicar una sentència favorable al dret a l'oblit el 13 de maig del 2014, els ciutadans europeus tenen dret a la supressió de certa informació sobre ells que es trobi a Internet. Això vol dir que qualsevol particular pot demanar a Google, o altres motors de cerca d'informació, que s'elimini dels resultats algun enllaç que contingui informació personal considerada no pertinent.
Això seria possible, per exemple, quan les dades ja no són necessàries per a la finalitat per a la qual es van recollir, quan es revoca el consentiment en el qual es basava el seu tractament o l'interessat s'hi oposa, quan s'han tractat il·lícitament o quan s'ha de complir una obligació legal. El punt que trontolla, però, és que Google ha de desindexar la informació, però segueix existint en el mitjà o portal on va ser publicada.
Noms complets, adreces, telèfons, DNIs… Tot pot acabar a Internet i a l’abast de tothom si en algun moment un particular o empresa no va tractar amb prou cura les nostres dades.
Aquest canvi de paradigma va sorgir arran de la denúncia d'un català que, en cercar el seu nom a Google, va veure com apareixia una informació de feia 20 anys on se'l vinculava amb un cas d'embargament. A partir d'aquí es va obrir un procés que va acabar a Luxemburg i va desencadenar amb l'actual dret.
Segons Raquel Herrera, professora de reputació en línia i identitat digital en el grau en Màrqueting i Comunitats Digitals del TecnoCampus, exposa que el principal problema és que avui dia, "qualsevol persona o organització pot pujar dades sobre una altra". D'aquesta manera, Internet s'ha omplert de manera descontrolada de tota mena d'informacions, inclús de personals. "Després s’ha demostrat que hi ha massa informació sobre la gent i per això s'ha optat per restringir-la, però encara hi ha moltes dades personals i confidencials a la xarxa", continua Herrera.
"Qualsevol cosa sobre tu podria aparèixer a internet; encara hi ha, avui dia, moltes dades personals i confidencials" - Raquel Herrera, professora de reputació online i identitat digital
Xoc de drets
Quan va aflorar la discussió de l'oblit a Internet, el gegant Google es reafirmava a no eliminar cap tipus d'informació argumentant que havia estat publicada en un mitjà i que estava emparada pel dret a la informació.
Cada cas hauria de ser estudiat de manera individual, però el fet és que el dret de supressió té també algunes excepcions, com ara quan s'exerceix el dret a la llibertat d'expressió i informació o quan el contingut en qüestió és d'interès públic, de recerca científica o històrica o té finalitats estadístiques.
De tota manera, la Raquel explica que “el dret d’expressió no és ilimitat, tot i que hauria de ser ampli, i el dret a la informació també és pot veure limitat pel dret a l’oblit”. Herrera distingeix entre "informar i tafanejar o treure dades que no hauries de conèixer".
Les xarxes socials
Les xarxes socials són una gran oportunitat i una eina molt útil en segons quins camps, però a l'hora d'utilitzar-les cal anar amb compte. Avui dia, gairebé tothom té una vida digital i una vida real. Segons l'informe anual publicat el 2019 i elaborat per We Are Social i Hootsuite, gairebé la meitat de la població mundial fa servir les xarxes socials. Pengem fotografies, comentaris o vídeos sense pensar que poden ser trobats per qualsevol altre usuari. Cada vegada que inserim les nostres dades per crear un perfil en una xarxa, o ens donem d'alta en alguna plataforma web, acceptem unes polítiques de privacitat, les quals la majoria de gent, si és sincera, confessarà no haver llegit mai.
La nostra vida digital a les xarxes pot fer que, sense pensar-hi, els continguts que hi pengem o la nostra activitat es converteixin en un problema, com ser descartats en alguna oferta de treball o que, quan morim, tota la nostra vida digital romangui activa.
Es reforcen els drets
Seguint amb el tema de les dades personals a Internet, sorgeix en la conversa la normativa d'àmbit europeu sobre la protecció de dades que va entrar en vigor el maig del 2018 i a la qual totes les empreses van haver-se d'adaptar. "És un procés incòmode, però la raó de ser és la mateixa que el dret a l'oblit: evitar que qualsevol informació teva estigui per sempre a Internet de manera descontrolada”. Amb la seva aprovació, Europa feia un pas fer reforçar els drets de les persones pel que fa al control de les seves dades.
En aquest cas, el que van haver de fer, o haurien d'haver fet, és eliminar totes les dades personals que tinguessin les diferents empreses, a no ser que els usuaris donessin el seu consentiment de manera inequívoca i clara, i no per omissió. D'aquesta manera, si rebem algun correu de publicitat procedent d'una empresa a la qual no hem donat el nostre 'sí' a utilitzar les nostres dades per a fins comercials o facilitar-les a tercers, estan vulnerant la normativa. Per tant, si ho creiem necessari, podem fer saber a l'empresa que volem que eliminin tota la informació que tinguin nostra de la seva base de dades.
És difícil que els drets estiguin ben resolts perquè les empreses que dominen Internet són molt poderoses”
Amb les xarxes socials sorgeix un altre debat, ja que en aquest cas "som nosaltres qui donem voluntàriament molta informació; altres dades les dedueixen", alerta Herrera.
D'aquí ve la importància de llegir bé les polítiques de privacitat quan se'ns presenten abans de crear un compte o instal·lar-nos alguna aplicació, cosa que moltes persones obten per no fer, ja que solen ser textos llargs i feixucs. Però en acceptar-les, hem de tenir en compte que deixem al descobert moltes dades que, altrament, dubtaríem de fer públiques. "Tot està dissenyat perquè diguem que sí a qualsevol cosa i tinguem una navegació còmoda", afegeix.
Per adonar-nos de la magnitud del tema, Herrera exemplifica un cas de la sèrie 'Black Mirror' per exposar un fet que podria ser perfectament real. "En un dels episodis, un home busca informació sobre ell a Internet i s'acaba descobrint que l’empresa X, que és com una xarxa social, té molta més informació d’ell que la mateixa policia".
L'herència digital
La societat avança de la mà de les noves tecnologies, i la gestió de la petjada digital que deixem quan morim és un problema cada vegada més extens que cal resoldre. Abans que sigui tard, i sobretot per a persones joves que, evidentment, no pensen a fer un testament, el millor és que es designi un hereu digital al qual volem deixar tota la informació, i decidir quina volem que tinguin els familiars i quina no.
Tot i ser un camp encara molt verd, ja hi ha experts que es dediquen a la gestió de les xarxes en aquests casos, i fins i tot les mateixes funeràries han començat a oferir el servei. Parlem, en aquest cas, també del material que deixem als dispostius, com el mòbil o l'ordinador.
Segons un estudi de l'Oxford Internet Institute que s'ha fixat en el creixement del rastre digital, es calcula que cap al 2070, la xarxa Facebook tindrà més usuaris morts que vius.
Davant la crescuda de la problemàtica, les xarxes comencen a aplanar el camí per als familiars. En el cas de Facebook i Instagram, des de la mateixa plataforma ja podem designar un hereu digital que, en el moment de morir, notifiqui la defunció i esculli si eliminar el compte o deixar-lo com a memoràndum.
En cap cas es podrà modificar el perfil ni tenir-hi activitat. A Twitter i Linkdin la cosa canvia; les plataformes no permeten entrar al compte del difunt però sí esborrar-lo, després de fer uns tràmits gens senzills.
La manera més ràpida, evidentment, és tenir les contrasenyes per entrar i donar de baixa el perfil en qüestió, o per accedir al material dels dispositius. Però el més segur, és contactar amb un professional, tant per gestionar un possible patrimoni en línia com per evitar casos violents en descobrir segons què.
Avancem a pas lent
Segons Herrera, la problemàtica de les dades personals a Internet és un tema que "mai pot estar ben resolt des del moment que les grans empreses tenen molta capacitat de treure la informació mitjançant algoritmes molt sofisticats o enginyers". En les últimes dues dècades s'han anat fent petits passos, però les lleis encara no s'adeqüen al nivell de digitalització actual i van molt més lentes que els casos que necessiten la seva aplicació, degut a la ràpida i constant evolució d'Internet. A més, Herrera apunta que l'ideal seria "una normativa mundial i això és molt difícil; forma part del que és el negoci de la xarxa". Avancem a pas lent.
