El moviment Zero Waste (residus zero) té com a objectiu reduir a zero la quantitat de residus que generem en el nostre dia a dia, amb la finalitat de minimitzar l'impacte negatiu que tenen per al medi ambient. L'alarma pel canvi climàtic ha fet que el fenomen vagi sumant a poc a poc més adeptes, però la implicació és encara molt tímida respecte del total de la ciutadania. Si bé és cert que arribar a reduir el 100% dels residus és de moment una fita bastant utòpica, hi ha moltes accions fàcils i a l'abast de tothom que ajudarien a allargar la vida del planeta.
Bea Johnson, una dona francesa i mare de dos nois, és considerada la inventora del moviment. Johnson ha aconseguit que ella i la seva família generin només un pot de residus a l'any, a partir de no consumir productes que en generin, en primer lloc, i de reciclar de diferents maneres els que ha generat.
Va ser ella, amb el seu llibre 'Zero residus a casa', qui va inspirar la mataronina Anna Hurtado a reduir i simplificar la seva vida i la de la seva família. Ja feia temps que el canvi climàtic preocupava l'Anna, sobretot pel fet de pensar quin món els quedaria als seus fills quan creixessin. "Als pares sempre se'ns omple la boca dient que faríem qualsevol cosa pels nostres fills, i aquí hi entra canviar els hàbits que coneixem fins ara", explica.
El canvi climàtic és una realitat i la paraula "evitar" ja queda curta. A hores d'ara, el que hem de fer segons els experts és adaptar-nos i intentar frenar al màxim el seu impacte. Un estudi de l'ONU de l'octubre passat ja va alertar que calia una transformació sense precedents i canvis ràpids en diferents aspectes, com l'energia, l'agricultura, les ciutats, el transport i la indústria. Els científics asseguren que la temperatura global ha augmentat fins a un grau centígrad des de l'època postindustrial.
Actualment, la temperatura ha pujat 1,2 ºC, i si seguim al ritme actual, es calcula que entre el 2030 i el 2052 augmenti fins a 1,5ºC, que és el límit marcat per al 2100 en l'Acord de París del 2015, el qual ja estem a prop d'incomplir. Tot i que l'augment de la temperatura ambient pot no ser perceptible, el cert és que tindrà greus efectes en els ecosistemes, la comunitat i l'economia.
Davant aquesta preocupació, un grup de mares de Mataró, on hi ha l'Anna, va unir-se sota el nom Maresme Pelclima amb la motivació de manifestar-se, informar i conscienciar la gent de la situació en què ens trobem. I per més que de moment el formin mares, asseguren que tothom hi té cabuda i que com més siguin, millor. A més, l'Anna també forma part de la comissió verda de l'escola Maria Mercè-Marçal, una proposta sorgida des de l'AMPA per esdevenir una escola sostenible i compromesa amb el medi ambient.
A títol individual, va optar per seguir el moviment "zero residus", ja que un dels grans problemes medi ambientals és la gran quantitat de deixalles que s'acumulen als abocadors i en indrets naturals i que, més enllà d'embrutar el paisatge, propicien la contaminació del planeta. Tot i que assegura que arribar a zero no li ha estat possible, sí que ha fet grans avenços. Des d'accions simples com portar la seva pròpia ampolla de vidre o acer, anar a comprar amb bosses reutilitzables i amb carmanyoles, evitar les grans superfícies i comprar a granel, fins a fer els seus propis sabons, cosmètics i detergents.
L'adeu al plàstic
Un primer pas cap a la reducció dels residus generats passa per eliminar el plàstic quan anem a comprar. Des que va inventar-se al s. XIX, aquest material ha esdevingut un element indispensable que ha fet més còmoda la vida de les persones. O això és el que ens han volgut fer creure. La principal funció que se li ha donat és la d'embalar productes, siguin aliments o no. D'aquesta manera ha envaït per complet els prestatges dels supermercats. És un material molt econòmic de produir però, per contra, molt difícil de destruir.
En aquest sentit, el principal problema és que no tot és reciclable, i que la seva producció s'ha disparat en els últims anys. De fet, segons Greenpeace, l'última dècada s'ha produït més plàstic que en tota la història de la humanitat, i es calcula que el 2020 se superaran els 500 milions de tones anuals (un 900% més que el 1980).
De totes les tones de residus plàstics generats, només una part és reciclada. La resta, els anomenats recipients o plàstics d'un sol ús, acaben en abocadors o en entorns naturals i, més enllà de facilitar-nos la vida, posen en perill la seva continuïtat. En els últims mesos han sorgit iniciatives per netejar les zones que han acabat cobertes de brossa, com és el repte viral nomenat Trashtag Challenge, o l'activitat duta a terme diumenge passat a la platja del Varador, organitzada per la Fundació CRAM i Posidònia 2020, en què es van recollir deixalles i oferir tallers sobre la problemàtica dels residus al mar i la contaminació marina. També aquesta setmana, i fins al 9 de juny, s'ha iniciat a Catalunya una campanya de boicot al plàstic.
Hem arribat a un punt en què el reciclatge acaba sent una alternativa poc efectiva i, tal com manté Johnson, hauria de ser l'últim esglaó. Per fer-nos-en una idea, el percentatge de recollida selectiva del Maresme és d'un 44% (l'objectiu de la Generalitat per al 2020 és que sigui d'un 60%). D'aquest percentatge, entre un 30%-40% són envasos lleugers (plàstics, brics, llaunes, etc.) i se'n recicla un 60%. A través de les plantes de tractament, de la resta s'aconsegueix un 35% d'envasos, dels quals es recicla un 70%-80%.
Per tant, del total de plàstics, només se'n recicla la meitat, aproximadament. En aquest sentit, la Mari Carmen López, que també forma part de la comissió verda, explica que la solució principal és canviar els hàbits de consum. "El problema és que ens hem convertit en una societat molt còmoda i ho estem transmetent als nostres fills", diu.
'Cal pressionar els governs perquè canviïn les lleis'
Mentre no apareguin alternatives sostenibles i deixin de fabricar-lo, podem prendre partit sobre aquesta problemàtica com a individus. L'Anna remarca el poder que tenim com a consumidors i lamenta que no l'estiguem utilitzant. "Si deixem de consumir certs productes, deixaran de produir-los", assegura. Dit de manera simple, es tracta de tornar a viure com ho feien els nostres avis.
Idees per reduir
Per apropar-nos al Zero Waste, en primer lloc cal eliminar completament tots aquells productes embalats amb paper film o plàstics inútils, com ara verdures i fruites envasades o en safates, o la carn, el peix o formatges. D'entrada també cal eliminar totes les ampolles de plàstic i els menjars precuinats.
Comprar a granel és clau per eliminar les bosses de plàstic: llegums, pasta, fruita seca, etc. I per a l'embotit, la carn o el peix, podem portar la nostra pròpia carmanyola. En aquest punt, un dels inconvenients que molts es troben és el preu. "De moment és bastant car, perquè els productes a granel acostumen a ser també ecològics", explica l'Anna. Però per altra banda, ha aconseguit estalviar en productes de neteja, fent-los ella mateixa a casa.
També les cremes, el suavitzant, la pasta de dents o altres productes de cosmètica i higiene poden fer-se a casa, i avui en dia hi ha molts blogs o llibres que expliquen com fer-ho. En el cas de productes com el xampú o el desodorant, es poden substituir per formats sòlids sense envàs de plàstic. L'Anna apunta un altre benefici de deixar de consumir certs productes de neteja i és que la majoria, i especialment els detergents, són molt tòxics.
Per acabar, i per descomptat, cal eliminar les compres compulsives amb coses que no necessitem i apostar per la compra de segona mà.
En general, l'Anna assegura que cal molta educació, tant en infants com en adults, i sobretot pressionar els governs perquè declarin l'emergència climàtica, com ja van fer el Regne Unit i Irlanda al maig, i que canviïn les lleis sobre l'ús del plàstic.
Les 5R del Zero Waste
Bea Johnson i la seva família han aconseguit reduir els residus generats durant tot un any en un sol pot de vidre. El seu secret per aconseguir-ho ha estat seguir la filosofia de les 5R:
Rebutja: desfés-te del correu brossa i rebutja les bosses i els productes gratuïts que no necessites. La filosofia zero residus planteja que pensis dues vegades si realment necessites el producte abans d'endur-te'l a casa.
Redueix: fes neteja dels objectes que no utilitzis i que només acumulen pols i ocupen espai. Dona-ho a altres persones i compra només el que és estrictament necessari, sense capritxos.
Reutilitza: utilitza materials reutilitzables, com pots i ampolles, que es poden reomplir, en comptes de comprar brics o bosses.
Recicla: intenta reutilitzar una cosa fins que no quedi més remei que reciclar-la. A l'hora de comprar nous pots per guardar, tria'ls de vidre, acer o cartró, i mai de plàstic.
Reincorpora: utilitza les restes d'aliments com a adob per a les plantes o el jardí. En cas de no tenir-ne, pots portar-les a algun hort a prop perquè l'utilitzin.
