A Mataró tenim mataronismes. És la manera d'entendre els localismes, les particularitats del llenguatge pròpies de com es parla el català a la capital del Maresme. Una realitat evident i, a la vegada, minvant pel desús d'alguns dels mots o expressions propis. L'enumeració i definició dels localismes que trobareu en aquest reportatge –elaborat amb la col·laboració de la lingüista Gemma Martínez– no té voluntat acadèmica, sinó que només pretén ser un recull del lèxic propi de la ciutat perquè els mataronins el coneguin i, si se'l senten seu, el mantinguin.
• Argintona: Pronunciació col·loquial i incorrecta per referir-se a la població veïna, molt estesa i fins i tot autoparodiada a la mateixa vila.
• Bac: És una pasta d’aprofitament que les pastisseries o fleques elaboren fornejant una massa feta amb les "sobres toves" del dia abans.
• Barram: Segons el diccionari és una manera de referir-se a “les mandíbules o barres de l’home o l’animal” o fins i tot un sinònim de "prostituta". A Mataró és com s'anomena el repic especial de les campanes en la vigília de la diada de Les Santes o amb motiu de la visita pastoral del bisbe.
• Barri: La tanca exterior, generalment metàl·lica, que delimita una casa, bloc o finca de la resta de via pública. Pot ser baixa o tancar completament com una porta amb barrots abans de la porta.
• Bassiot: Sinònim de "bassal". Acumulació d’aigua estancada generada normalment per la pluja que empitjora l’estat d’un carrer.
• Brossa: Denominació pròpia del conjunt d'escombraries i residus domèstics que es llencen al contenidor. El qui la recull és el brossaire.
• Dibolir: Abolir o fer desaparèixer. Deixar sense efecte. Quelcom sense esperit o sense simpatia.
• Dormida: Nom propi que rep el ritual de Les Santes que consisteix en la concatenació dels balls de les figures i comparses i que acaba amb els Gegants ajaient-se per poder entrar per la porta de l'Ajuntament.
• Enxerinar: Pentinar cap amunt un serrell o elevar, alçar o dreçar la posició d'alguna cosa.
• Esclòvia: La closca de, sobretot, els fruits secs; és a dir, allò de què es prescindeix per ingerir-los.
• Estantís: Estantissa és una cosa poc clara, no ben definida, sigui en sentit material o simbòlic: ser d'un color estantís, tenir un caràcter estantís.
• Etxura: La mida o forma d'una cosa, segurament derivat de la "hechura" del castellà.
• Globet: Manera autòctona d'anomenar el xuixo, dolç molt popular a Girona i bona part del país. El nom de globet és un derivat del cognom Loubet, molt estès a França. Es relaciona aquest mot amb l'introductor a Catalunya d'aquesta pasta o bé amb Émile Loubet, president francès de finals del segle XIX.
• Júlit: Paraula que s'utilitzava quan els infants jugaven a corda per indicar que calia donar corda molt més de pressa.
• Marc: Pronunciació típica de la paraula "mar", sobretot quan algú va a banyar-s'hi. "Anar a marc" era la manera més estesa de dir "anar a la platja". També la trobem en l'expressió "a baix a marc" (per indicar localització).
• Mitjaporta: Element de fusta horitzontal que es posava a les cases situades en carrers per on sovint baixava l'aigua després d'un aiguat per evitar que s'inundessin les cases de planta baixa. Als carrers perpendiculars a la costa encara se'n troben, amb les seves guies de ferro.
• Momerota: Nom propi de l'entremès meitat bou meitat mula que el Costumari Català recull que havia existit a Canet i Mataró i que la ciutat va recuperar el 1979. Figura mítica de l'expressió popular que s'associava a quelcom molest o amenaçador.
• Nyèbit: Tipus de botó que funciona a pressió i que en alguns llocs s'anomena clec o fermall. "Amb aquest significat, la paraula no es troba recollida als diccionaris, que la relacionen com a sinònim de perdulari".
• Parvent: En els jocs infantils, "parvent" és una paraula màgica utilitzada per qui està en una situació compromesa per aturar el joc momentàniament. En alguns casos ha evolucionat a "barbent".
• Penca: Manera de referir-se a l'atzavara per la naturalesa de les seves fulles.
• Pet d'ones: Quan hom es banya al mar, "ser a pet d'ones" és estar-se allà on literalment espeteguen les ones, és a dir, a primera línia.
• Ple: Adverbi equivalent a "molt". Per exemple: a "aquest examen m'ha anat ple bé" o "s'havien fet ple amics".
• Rerescules: Recular o anar endarrere, sobretot aplicat als jocs infantils en ser un moviment poc natural o forçat. També es pot dir "anar de reculons".
• Salamaia: Manera d'anomenar un joc molt similar al de fet i amagar, un autèntic clàssic dels jocs infantils.
• Santero: Adjectiu de creació moderna per fer referència a tot el que està relacionat amb la Festa Major de Les Santes.
• Senyors i senyores: Galetes dures i dolces típiques del Diumenge de Rams, que recordaven formes dels antics improperis, que eren objectes que apareixien al martiri de Jesús. En algunes localitats se'ls anomena "currutacos".
• Soio: Es diu que algú o quelcom és soio quan no té esperit, és avorrit, sense conversa, sense gràcia ni atractiu.
•Tobago: Nom donat a les postres que en altres zones es coneix com "valencianet" i consisteixen en gelat de vainilla, suc de taronja i rom o vodka.
•Toris: "Fer Toris" és la manera pròpia de Mataró de referir-se a faltar a classe o fer campana.
• Trenc: Tren. Pronunciació típica d'aquest mitjà de transport amb més de cent anys d'història a la nostra localitat.
• Xafardera: Finestral situat en algunes cases senyorials a través del qual des de dins de les cases es pot veure –i xafardejar– la proximitat del portal però que és opac des de la banda del carrer.
• Xup: El xup és el dipòsit propi dels safareigs de moltes cases, que tenien abastiment d'aigua i pou propis. En molts casos eren decorats artísticament i són el fons de nombrosos patis de les cases de cós característiques del Maresme. Prové de l'àrab "Aljúbb" que vol dir dipòsit d'aigua.
• Xíndria: Escriure xíndria amb x inicial i pronunciar-la de forma sonora (tx) és una de les característiques del lèxic local que més sobten als de fora de Mataró.
Esberginies?
Afegir el prefix "es-" a diferents elements comuns com eines, parts d'una casa o aliments també és característic. En el cas dels elements gastronòmics, seria una adaptació del "l'al-" castellà que singularitza aliments de procedència de l'època musulmana.
Així trobem molt estès les següents maneres de referir-se a:
Estenalles: Eina metàl·lica per a la manipulació i tall.
Estisores: Tisores, utensili dissenyat per al tall de tot tipus de superfícies.
Esglaó: Graó, cadascun dels nivells que composen una escala.
Esberginia: L'albergínia com a verdura de temporada molt polivalent.
Escarxofes: Carxofa, fruita menjable pròpia dels mesos de fred.
Estirabecs: Tirabec, Varietat del pèsol molt popular al Maresme.
El cas dels topònims populars
Completen el vocabulari propi de Mataró alguns noms propis de zones o indrets de la ciutat, que en molts casos hereten la denominació d'antics negocis o indústries que s'hi ubicaven i que encara avui, per a molts mataronins, prevalen en l'ús a les denominacions vigents al nomenclàtor.
El Canaletes:
Cantonada de la Riera i Santa Anna, pel nom que tenia el bar que s'hi ubicava.
El xurrero:
A la cantonada La Riera amb Carrer d'Argentona, on hi havia la xurreria Tur, molt popular.
Els corrals:
Indret situat al costat del primer escorxador, entre els carrers Sant Pelegrí i Pascual Madoz. És on vivia en la seva infantesa Peret, el Rei de la Rumba.
Can Tuñí:
Nom de l'actual parc de Cerdanyola. El nom prové de la fàbrica que ocupava l'espai. Gràcies a la lluita dels veïns, no s'hi va edificar.
L'Ortega:
Al passeig de Rocafonda amb l'avinguda Amèrica. Encara ara hi ha el quiosc Ortega, punt de trobada i d'orientació habitual.
El pagès:
Esplanada o descampat del que actualment es coneix com el Triangle de Molins.
Carrer de les Rates:
Nom popular del carrer Jordi Joan, ja que les rates hi apareixien com a anticipació que el carrer baixaria.
La carga:
Zona de bany propera a l'Estació que va desaparèixer amb la construcció del Port.
El carrer vermell:
Nom que havia rebut el carrer d'Altafulla pel to vermellós del seu terra abans que s'asfaltés.
El rengle:
Antiga zona agrícola ubicada entre la carretera de Barcelona i la platja. Actualment és un polígon industrial que rep el mateix nom.
Expressions o frases fetes de Mataró
Per completar aquest diccionari mataroní, cal esmentar també algunes expressions i frases fetes pròpies de la ciutat.
"Ser un desfet de temps"
"L'ase d'en Mora, que de tot el que veu s'enamora"
"Fer d'un pet set esquerdes"
"Fot-m'ho aquí que no tinc butxaques"
"Haver passat la dona dels raves"
"Semblar la reina de les cols"
"Ser l'ànima d'en rosegacebes" (o semblar).
"Pagar censos a can Liru"
"Semblar de can Pompeiu Serra"
"Treballar per can Pascual"
"A reclamar a can Taps"
"Si voleu merda, envieu-hi escarabats"
"Què hi entén el gat, de fer culleres?"
"No despenjar-ne de més alts"
"Fotre-ho en marc"
"Ser de "santsussí"
