Ja són 40 anys en guàrdia

Els d'aquest 2019 serà un Carnestoltes especial per als Botargues

  • Cugat Comas // Foto: Daniel Ferrer
  • Divendres, 22 Febrer 2019 10:12

Cultura 2019, botargues

Quan dijous que ve, Dijous Llarder, comenci el Carnestoltes, Mataró s'endinsarà de nou en una dinàmica festiva molt concreta que es reitera any rere any i que té en el personatge d'en Pellofa, el Rei dels poca-soltes, el seu eix vertebrador. Si l'any passat se celebraven 40 anys del personatge, els qui estan d'aniversari i per als que segur que no serà un Carnestoltes més és per la seva fidel guàrdia: els Botargues. Una comparsa o uns elements sense els quals no es pot entendre l'imaginari de la festa a Mataró i dels que, quatre dècades després, encara se'n desconeix bastant.

Els Botargues fan 40 anys, essent els primers de la "generació del 79" que oficialitzen la seva celebració. Per tant cal posar-se les ulleres d'aquell any, d'aquell Mataró, per posar en context el que va ser la seva aparició, inserida en el procés de refundació festiva de la ciutat que es va impulsar des del Foment.

El que acabaria sent Nou Gremi de la Carnestoltada operava aquell any per carnaval en els equilibris de l'impàs entre la mort del Dictador i la plena recuperació democràtica. Per carnaval del 2019, Mataró encara no té Ajuntament democràtic –el tindrà després de les eleccions de tres mesos després– i la festa de carnaval ha anat sumant petits elements inventats. Molta ciutadania sintonitza amb aquella refundació festiva i participa dels actes en diferents aspectes.

És temps d'efervescència social però també, inevitablement, d'incertesa. Si és força conegut –i se celebrarà també aquest estiu, en el 40è aniversari de Les Santes democràtiques– com es va gestar l'actual model de Festa Major, hi ha arrels sobre els que creix l'arbre festiu del Carnestoltes local que no han requerit la mateixa atenció. En una de les seves branques hi trobem els Botargues.

Com en altres elements que es posen sobre la taula, l'aposta que es fa llavors és d'estirar o recuperar tradicions per establir un nou relat festiu per la ciutat. Si al juliol neix la Momerota, creada per Boris Ruiz a partir de la referència històrica del Costumari Català de Joan Amades sobre una bèstia similar que sortia per carnaval a Mataró i Canet, també en el naixement i definició dels Botargues com a acompanyants del Rei dels Poca-Soltes es busca una referència o antecedent. I és que no només a Mataró hi ha Botargues.

La figura del Botarga
S’anomena botarga a un tipus de personatge que apareix en un gran nombre de celebracions festives tradicionals de l’hivern a tot el continent europeu. La figura també pot trobar-se en festes asiàtiques que res tenen a veure amb el cristianisme. Tot i que la majoria d’ells van abillats amb un vestit d’una sola peça, de tots colors, fet per a la seva sortida en el marc d’una festa popular, en el seu origen, el de les botargues no era sinó un vestit fet amb parracs, amb trossos de tela cosits sense solta ni volta.

Quins són els elements propis dels Botargues?

Cultura 2019, botargues

Explica Manel Carrera, estudiós de les festes del Forcall, on són molt populars aquestes figures que "les botargues duen sempre la cara tapada, no llancen coets durant les seves sortides i duen un fuet entre les mans. Aquest fuet té dues parts, una de rígida, sovint de fusta, amb què el personatge el subjecta, i una altra de roba i fil, que serveix per picar a terra produint un soroll estrèpit. La seva funció dins la festa és variada: obren pas a les comitives i cercaviles festives, bromegen amb tothom qui es troben per davant, empaiten i magregen a les dones, atropellen als qui es posen en el seu camí, espanten als més petits, juguen amb els elements del mobiliari urbà, entren a les cases pels balcons i posen cap per avall els objectes domèstics… Les botargues posen, doncs, les condicions perquè l'esperit de la festa es desenvolupi i es contagiï a tothom, trastocant momentàniament l’ordre establert".

Així doncs trobem presència del concepte Botarga com a "antropomorfitzacions dels esperits tel·lúrics o genis de la natura, éssers trapelles, transgressors, potencialment perillosos, però vinculats als ritus de renovació estacional i per això, benèfics per a l'ésser humà i la seva subsistència". Aquest fil és el que es va estirar per crear, de nou, una comparsa mataronina amb relat. De botargues festius en trobem sobretot a la zona dels Ports de Morella, al País Valencià i relacionats amb les festes de Sant Antoni. "Les botargues d’el Forcall són entre deu i vint personatges que evolucionen al so d’una melodia característica de dolçaina i tabal, obren pas a la comitiva i cometen tot tipus d’entremaliadures, com entrar a les cases pels balcons i finestres, empaitar les dones i saltar sobre els que s’ho miren, magrejant tothom mentre criden, salten, canten i piquen al terra amb els seus fuets", narra Manel Carrera.

El mateix estudiós explica que "la missió de les botargues és revolucionar el poble, posar cap per avall l’ordre establert". Un rol que a Mataró podem atribuir no tant, segurament, als Botargues en si, i sí a la comparsa o conjunt que formen aquests amb en Pellofa.

Cultura 2019, botargues

La celebració dels 40 anys

El 1979 doncs, apareixien els primers Botargues mataronins per acompanyar en Pellofa, la figura del Rei que en la seva primera encarnació era, precisament, un ninot de palla. Molta de la idiosincràsia de la comparsa va ser improvisada, des de les capes fetes amb restes d'una arpillera del Foment a la mateixa caracterització. Aquesta s'ha mantingut.
Roba negra, màscara, barret i una forca molt característica amb forma d'escombra.

En aquests 40 anys els Botargues han mantingut una mateixa manera de fer: la fidelitat a en Pellofa, recreada fins i tot en les edicions en què Mataró s'ha quedat sense aquesta figura. Acompanyen el Rei del Carnestoltes en tot moment i, evolucionen amb el seu propi toc de tabals. Tot i que amb l'actual reglamentació per a colles de foc no és pot mantenir aquest tret característic, durant anys els Botargues eren anònims i apareixien quasi per generació espontània.

El grup s'organitza amb una persona responsable que fa de cap de colla i ostenta "la llavor", una mena de trofeu. Formen part de la comparsa 25 Botargues i 12 músics. Tothom que vulgui pot optar a ser botarga si hi ha una vacant.

Cultura 2019, botargues

Un conte i un acte especial

Aquest any els Botargues tindran el seu propi acte en el decurs del Carnestoltes. Serà el dimarts 5, just abans del Sant Sopar, quan recrearan els seus 40 anys a la Plaça de la Peixateria i fins i tot es farà una encesa especial d'un dels seus fundadors, sempre sota màscara. També repartiran un conte i tenen paper propi al llibre dedicat al Carnestoltes que ha editat 'i15!'. Durant aquest Carnestoltes, està previst que cremin fins a 900 carretilles –els sortidors típics dels diables– a més de les torxes per quan no poden fer foc lliurement.

PROHIBIT PARLAR
Els Botargues són fidels a una vocació d'anonimat i potser per això tenen una mena de vot de silenci pel qual no parlen amb els mataronins en la seves sortides. I és que el rellevant és el grup i la identitat és col·lectiva. Tot i aquesta vocació, els Botargues han aparegut extraordinàriament en ocasions que ho requerien com en el comiat fa cinc anys de l'enyorat Jordi Canal que en va ser membre fidel des dels inicis.

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: