L'ictus és la pèrdua sobtada de les funcions cerebrals causada per un accident vascular. Una realitat a la qual han de fer front moltes famílies. Les dades són impactants: és la primera de causa de mort en les dones i la tercera entre els homes a Catalunya. Cada any hi ha 13.000 casos i, lluny de l'associació d'idees que el vincula amb edats avançades, afecta 1.300 persones de menys de 50 anys. El 45% de les persones que sobreviuen a un ictus tenen una discapacitat motora, sensitiva o cognitiva. El més habitual és que es manifesti en dificultats de la parla o la comprensió. Són els afàsics, i a Mataró tenen una entitat d'ajuda mútua.
L'AMAS va néixer fa dos anys, però recentment s'ha mudat a la Fundació Hospital, que depèn de l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. Aquest canvi ha de permetre, segons explica un dels seus impulsors, Alfonso del Rey, "estar més a prop, ser més visibles, estar més a disposició de molta gent afàsica que encara no ens coneix". Des de l'entitat expliquen que la seva tasca és complementària a la dels professionals: "Nosaltres tractem la part emocional de la persona, que és molt important. L'afàsic ha de fer un procés d'adaptació, de vegades molt dur, i el fet de compartir-ho amb altres persones que tenen una situació semblant els ajuda a trobar-se millor amb ells mateixos". Per això, i tal com plasmen les sigles de l'entitat, és tan important el concepte "ajuda mútua". És l'ADN i la carta de presentació de l'entitat.
Reaprendre i recuperar
Una persona afàsica pot recuperar, a poc a poc, les capacitats que ha perdut de resultes d'un ictus o tumor amb activitats com la logopèdia, tallers de capacitació o participant en el darrer projecte d'AMAS, una coral per a persones amb afàsia. El 15 de novembre es presentarà en societat tot el projecte d'aquesta entitat. Tot va en la línia de "facilitar un espai i un temps perquè les persones puguin expressar-se i processar la nova situació que ha aparegut en la seva vida". Entrar a una sessió d'AMAS no deixa de ser endinsar-se en la realitat quotidiana de tantes i tantes famílies l'endemà que un dels seus membres hagi tingut un ictus. Però aquí és en comú i en positiu.
Alfonso del Rey ja fa 10 anys que va patir l'ictus i sempre ha estat un optimista. Explica que està engrescat amb la nova etapa i ens transmet el seu missatge: "Que més gent conegui què fem per poder créixer. Com més compartim i difonguem l'afàsia més iniciatives es podran dur a terme per ajudar-nos".
"No és musicoteràpia, és música"
El projecte d'aquesta coral s'inspira en un precedent que hi ha a Sant Pau i que porta quatre anys en funcionament. "El afàsics estem en recuperació constant i la música segur que ens pot ajudar", va dir-li Del Rey a Dídac Rocher, amic i antic company de claustre de professors a l'institut. I així va néixer una sessió d'una hora setmanal que, de moment, ja compta amb quatre integrants, que reconeixen que la música els serveix i molt. Rocher, director, explica: "Jo sempre he treballat la música pensant que és una eina per aconseguir benestar, solidaritat, estructura de grup, cohesió i perquè cadascú se senti millor quan acaben les sessions. Això ho he fet a l'escola i a l'institut i també ho faig aquí, si vols de forma més específica". El director disposa d'un espai a la Fundació Hospital els dijous, després d'un dels tallers d'AMAS, obert a tothom que vulgui participar de la coral. "No és musicoteràpia, és música", explica Rocher.
"A partir de la música intentem treballar diferents elements com el ritme, l'entonació, la vocalització, la respiració i el cant, perquè del que es tracta és de cantar". Actualment treballen dues cançons: l'havanera 'La Caña Dulce' i 'L'Estaca', de Lluís Llach. El projecte no està limitat a les persones amb afàsia, al contrari, i en la sessió a la qual assistim s'incorpora en Jordi, de 45 anys, amb la seva mare. Venen de Badalona, interessats en el que AMAS promou cada dijous. Se sumen a l'Alfonso, en Joan i la Roser i, en un tres i no res, la coral ha doblat l'assistència. Familiars i amics també hi són benvinguts, explicita en Dídac, que espera que la coral creixi també amb persones amb Alzheimer o Parkinson.
La classe d'una hora passa volant. Es treballa detingudament cada detall de la cançó i acaba fins i tot amb un cànon que el director acompanya amb la guitarra. Altres dies també hi haurà percussió a càrrec dels músics i assistents. És una mena d'empoderament musical col·lectiu o, com resumeix Del Rey, "simplement ajuda mútua".
La història d'en Dídac i l'Alfonso
Molts estudiants de l'Institut Alexandre Satorras del tombant de segle coneixeran de sobres tant l'Alfonso del Rey com en Dídac Rocher. Eren companys de claustre, professors tots dos de l'Institut mataroní ja llavors van creuar les seves trajectòries i especialitats. Dídac Rocher va ser l'alma mater del Conjunt Coral i Instrumental del Satorras, un projecte que encara avui és vigent i aglutinava alumnes de totes les edats que treballaven la música en comunitat.
L'Alfonso del Rey, que tenia el despatx just al costat de la sala d'actes on Rocher treballava amb la coral i el grup instrumental , treballava amb els alumnes amb necessitats especials i sovint, aquests alumnes, trobaven precisament en la música la motivació que els faltava en altres matèries. Ho recorda el mateix Rocher: "El que fem aquí, treballar la solidaritat i la cohesió, és el mateix que fèiem a l'institut, però a una altra escala". Del Rey, que precisament en una trobada d'antics professors del Satorras va fer la proposta a Rocher de crear una coral mataronina amb afàsics explica que "sabia que en Dídac voldria i ajudaria".
El músic assegura que "tot segueix sent qüestió de paciència, d'anar a poc a poc i d'anar creixent i aprenent a poc a poc". Qui sap si aviat la coral farà les seves primeres cançons en públic.
AMAS, el Grup d'Ajuda Mútua d'Afàsics, té seu a la Fundació Hospital els dijous de 10 a 13h
Més informació a: associació
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
i al 93 987 18 32 - 647 52 15 14
