Descans en pau desigual

Falta habilitar un espai per a enterraments no catòlics

  • Anna Galdon // Fotos: arxiu i cedides
  • Dimecres, 24 Octubre 2018 16:26

Especials 2017/2018, enterraments

Aquesta setmana els cementiris municipals s'omplen de visitants amb motiu de la festivitat de Tots Sants. Durant tota la setmana, els cementiris de Mataró posen en marxa un dispositiu especial i amplien horaris. Centenars de familiars visiten tant el dels Caputxins com el de Les Valls. Però els ciutadans que pertanyen a religions com ara la jueva o la musulmana no tenen opció a ser enterrats a Mataró. Tot i haver-hi un projecte sobre la taula, les entitats promotores i ERC, el grup municipal impulsor de la proposta, esperen veure l'espai materialitzat durant la pròxima legislatura.


"Segons el ritu jueu o musulmà, no pots ser enterrat en un nínxol ni de forma vertical. Ha de ser sota terra", explica Abdessamad El Bakali, portaveu de l'associació mataronina Al Ouhda. I tot i que la llei catalana de serveis funeraris del 1997 obliga els ajuntaments a oferir aquest servei de forma universal a tots els seus ciutadans, això no es compleix a la capital del Maresme, on els creients d'aquestes dues religions no tenen opció de ser enterrats a la ciutat.

Així, als cementiris de Mataró, els creients musulmans o jueus no poder ser enterrats segons els seus preceptes i han de buscar alternatives. La més habitual, expliquen des de les associacions, és pagar una assegurança d'uns 50 euros anuals per poder repatriar el cadàver al país d'origen. És freqüent entre els mataronins d'origen magribí disposar d'una pòlissa per repatriar les seves restes mortals, però a vegades sorgeixen problemes. "El conflicte vindrà en un futur, amb els nostres fills", recorda El Bakali. "Ells ja no s'identifiquen amb els països d'origen dels seus pares. Practiquen la religió musulmana, però no tenen una forta connexió amb països com el Marroc o Egipte. Ells voldran ser enterrats aquí, com a mataronins", sentencia.

Proposta sobre la taula

L'únic grup municipal que reclama un canvi és Esquerra Republicana de Catalunya. Des del 1999 hi ha un projecte fet per l'Ajuntament i des del 2016  la proposta surt als pressupostos. Però no es concreta. ERC reclama que es compleixi la llei, ja que consideren que és un tema important. "Cal que tots hi reflexionem", apunta Francesc Teixidó, cap del grup municipal, que afegeix: "Tot mataroní ha de tenir l'opció de ser enterrat a la seva ciutat, sigui de la religió que sigui".

Tot i que no es portarà a terme durant aquesta legislatura, i s'espera que es materialitzi a partir de la vinent, l'opció que hi ha ara sobre la taula és la de crear un espai al cementiri de Les Valls dedicat a ritus no cristians. Ara mateix està en marxa un grup de treball per estudiar com materialitzar-ho i, segons els involucrats, avança en bona direcció. "Sabem que legalment i jurídicament es pot fer sense problemes, així que estem en una fase inicial d'estudi, mirant amb detall com es van dissenyar i com funcionen avui altres experiències a Catalunya", explica El Bakali.

Actualment tothom que vol ser enterrat a Mataró ha de pagar el cost a una empresa privada. Passaria el mateix amb els enterraments d'altres ritus.

Altres models

Actualment tres municipis catalans disposen d'espais diferenciats per als enterraments. Barcelona té un espai a Collserola per a musulmans i jueus i dos recintes per a enterraments jueus als cementiris de Sant Andreu i Les Corts. Terrassa i Manresa, en canvi, tenen un espai dedicat només a la fe musulmana. A la capital del Bages es calcula que un enterrament val la meitat que la repatriació, que acostuma a tenir un cost d'entre cinc i sis mil euros.

Especials 2017/2018, enterraments

Proposta de municipalització

La primera pregunta que sorgeix quan es parla d'un espai destinat a l'enterrament de persones de ritus diferents del catòlic és la del cost econòmic. "Aquí ja obrim un altre tema", explica Teixidó. Parla de la possible municipalització dels serveis funeraris mataronins. Actualment, tothom que vulgui ser enterrat ha de pagar el cost a una empresa privada. Passaria el mateix amb els musulmans o jueus que volguessin fer ús de l'espai habilitat al cementiri de Les Valls. Hi hauria un cost a pagar, igual que es paguen actualment els nínxols.

Però aquesta qüestió obre un altre debat: no haurien de tenir els municipis una empresa municipal que reduís el cost dels enterraments? En ciutats com Barcelona s'està debatent (l'alcaldessa Ada Colau vol que el 2020 Cementiris de Barcelona ofereixi enterraments a 1.800 euros), i a Mataró, el grup d'ICV-EUiA va proposar el 2017 crear una funerària municipal.

Per als promotors de la iniciativa, s'hauria de trencar el monopoli de Cabré i Junqueras, l'única empresa que ofereix serveis funeraris a la ciutat, i permetre reduir un 30%-40% el cost global. La forma de fer-ho, asseguren els ecosocialistes, és a través de la creació d'una empresa municipal.

 

Diversitat religiosa a Catalunya

A part d'espais dedicats a la religió musulmana a Barcelona, Terrassa i Manresa, i de l'espai dedicat al ritu jueu a Barcelona, són pocs els espais que integren, a Catalunya, la diversitat religiosa del país. Un exemple és el del cementiri de les Roques Blanques, al Papiol, a on hi ha un espai privat per la fe bahà'í. A banda d'aquest, no hi ha cap espai a cap cementiri català per a la resta de confessions religioses que recull la guia de la Generalitat: des de les esglésies evangèliques i ortodoxes fins al budisme, els xinesos o els testimonis cristians de Jehovà.

Especials 2017/2018, enterraments

Llei estatal

La proposta per habilitar aquest espai a Mataró no ve de nou. El 1992 els acords estatals de cooperació signats amb les comunitats jueva i islàmica ja recollien els drets d'aquestes comunitats en aquest sentit, i des de fa uns anys la Generalitat ha elaborat la Guia de recomanacions per a la gestió de la diversitat religiosa en l'àmbit dels cementiris. Una guia que recomana als municipis interessats la creació i gestió d'aquests recintes.

En concret, la Generalitat recomana la creació de parcel·les diferenciades per a les religions que ho demanin i desaconsella que es creïn amb fons públics cementiris separats. La guia també recorda que la legislació prohibeix la inhumació sense fèretre, un precepte recollit tant en la religió jueva com en la musulmana.

 

Utilitat dels espais en funcionament

Han passat quinze anys des que Manresa disposa d'un espai similar, però, segons les dades facilitades el 2015, només hi ha tres tombes. De moment, els familiars prefereixen repatriar el cos. Ara bé, tal com recorda Teixidó, "la ciutat ha d'oferir la possibilitat a tot ciutadà de ser enterrat a la seva ciutat, sigui quina sigui la seva creença".

El grup de treball, del qual no forma part ERC (els republicans asseguren no entendre la decisió), espera que la iniciativa d'habilitar un espai al cementiri de Les Valls per enterrar persones de ritus religiosos com ara el jueu o el musulmà s'inclogui als pressupostos del 2020. Si la ciutat de Barcelona aconsegueix aquell any municipalitzar els serveis funeraris, les mesures implicaran un canvi important en l'escenari actual.

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: