Aquest dilluns farà un any de l'1 d'octubre del 2017, es recordarà sempre com l'1-O. Aquell dia, milers de mataronins van respondre a la crida per a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació per Catalunya que la Generalitat organitzava i que una part de la societat organitzada va defensar. Aquells dies de la tardor de fa un any van ser un cúmul de situacions i notícies d'àmbit general que ressonaven en clau mataronina. Un any després volem fer-ne una reconstrucció a partir d'alguns dels seus protagonistes.
Els costa parlar-ne. Hi ha por. Els 365 dies que han succeït aquella jornada de fa un any es noten. "Aquell dia es va fer un referèndum contra l'Estat; hi ha més de 1.000 investigats, ningú voldrà donar la cara", diu una de les persones que van formar part de l'engranatge de l'1-O mataroní. La por fa acte de presència en el primer aniversari d'aquella jornada de mobilització de la mateixa manera que va irrompre a primera hora d'aquell diumenge, quan van arribar les primeres notícies de càrregues policials a diferents punts de Catalunya.
A Mataró no hi va haver violència policial però sí que es va viure lògicament en tensió una jornada en què també contraris a la independència van anar a votar. En Juan és canari i era a la cua per votar a Santa Anna a mitja tarda. "Si ets periodista, no facis fotos: si em veuen a casa em diran de tot, però he vist les imatges de les càrregues i aquí estic per votar que no", deia. Una vivència singular d'aquell dia.
Centenars de persones es van concentrar des del divendres als punts de votació per assegurar que els col·legis obririen. La mobilització es mantindria fins a la nit. La de dissabte a diumenge va ser una nit de vetlla. I poc abans de les nou van arribar les urnes. Les grans protagonistes. Un dels encarregats de tenir-les a casa explica: "Vaig tenir unes urnes plegables tres dies al cotxe, en teníem també unes de cartró, per si ens requisaven les de plàstic". L'engranatge organitzatiu era d'una clandestinitat absoluta: "Em trucaven sempre al telèfon fix, i no podíem parlar-ne per telèfon mòbil. Et citaven a un pàrquing i havies de canviar les urnes de cotxe. Ens van dir que no diguéssim res a ni ningú ni per mòbil, que segur que estava punxat. Vaig reviure els 17 anys, quan lluitàvem contra la dictadura franquista", explica.
Obertura i problemes
A les nou del matí s'obrien els col·legis i també començaven els problemes. Sobretot amb l'invent del cens universal, que rebia tota mena d'atacs informàtics. Enric Castellà va ser dels voluntaris que van voler ajudar: "Un amic que estava d'apoderat al Satorras em va trucar perquè sabia la meva implicació en el món hacktivista, és a dir, la unió de les dues paraules activisme i hacker. Ens va trucar i ens va dir que Internet no funcionava i a veure si el podia ajudar", explica. La seva feina durant la jornada va ser intensa, perquè havien tallat Internet i la web de votacions rebia atacs incessants. A Mataró molta gent va poder votar gràcies a Guifi.net, la xarxa oberta i de propietat col·lectiva de la ciutat. Si els informàtics van ser clau, també és recordat el protagonisme dels bombers. En Joan n'és un i va estar mobilitzat: "Vam estar voltant per tot arreu, però principalment vam estar amb un grup de cinc o sis davant de l'Institut Damià Campeny. Nosaltres sortíem de guàrdia precisament aquell dia i ens vam quedar perquè la gent que ho volgués pogués votar", recorda.
Assegurar la jornada
A Ciara Gibson, jugadora del CN La Sirena fins aquest estiu, també se li va girar feina aquell dia. Acompanyava un dels equips d’observadors internacionals del referèndum a Mataró. "Aquell dia vam estar voltant des de les quatre de la matinada", explica. Recorda la “inquietud i la incertesa” d’aquella jornada i sobretot com d’impactats estaven els observadors internacionals que penjaven d’ella. “Era inèdit veure tanta gent davant de cada centre, es feia evident que les circumstàncies eren excepcionals”, narra Gibson. Recorda com les notícies de la violència policial "van fer escampar la inseguretat i la por" tot i que a Mataró no s'hi van viure episodis violents. D’aquella jornada recorda especialment l’hora de tancar els centres electorals amb el recompte de la primera urna: "Tothom s’havia tret un pes de sobre i era evident que allò que havia passat era important”.
Personalitzar el protagonisme d'aquella jornada és, de ben segur, injust. Hi va haver milers de persones mobilitzades, de la mateixa manera que moltes altres no es van sentir interpel·lades per aquella convocatòria. És el cas de la Martina, que explica que "aquell era referèndum dels independentistes, i no una votació d'acord a la llei". "No estic d'acord que es tirés endavant però això no em converteix en partidària d'aquelles actuacions policials", explica. Va seguir la jornada per la televisió: "Feia zàping per assegurar-me que allò que veia era el que passava". Per a ella va ser un dia trist, recorda.
Tornant a les peces de l'engranatge que va possibilitar la votació, els pagesos i els seus tractors també van ser protagonistes a l'hora de "defensar la votació". Dídac Valera recorda: "Vam estar mobilitzats com a col·lectiu des del 20 de setembre; el simbolisme de defensar la terra s'havia actualitzat". Durant el tancament als col·legis ja van donar suport als llavors Comitès de Defensa del Referèndum i aquest pagès recorda aquell 1-0 com "un dia tèrbol, fins i tot plujós a primera hora, i molt estressant perquè havíem de rumiar com repartir-nos". Van ubicar els tractors per defensar la votació i recorda la jornada com "un dia d'estar amatents contínuament".
El moment de més tensió de la jornada va ser a primera hora de la tarda davant la sospita que la policia podria entrar a Mataró. Va ser una falsa alarma. Però va reomplir els carrers i col·legis de molta gent, que ja no els va abandonar. D'aquell 1-O va venir l'endemà i l'aturada del 3. I tot el que ha passat durant el darrer any. Un recorregut que dona perspectiva a l'hora de recordar el que, per a molts, va ser el dia.
David Bote: "Hauria d'haver estat a la concentració del 2-O"
L'alcalde David Bote va ser molt criticat per l'independentisme per com va actuar durant aquells dies d'octubre. Es va significar contra l'1-O i recorda aquell diumenge com "una jornada molt tensa". "Vam estar al peu del canó fent seguiment del que passava des de Via Pública", explica. Recorda seguir els moviments de la gent "preocupat per tots els veïns".
Explica que va fer trucades per exigir a la Delegació del Govern que la policia no vingués. "Vaig condemnar la violència, que és un sentiment majoritari, el mateix 1-O al migdia de forma clara", diu, però reconeix que la seva absència a la concentració de l'endemà –era a l'executiva del PSC– va ser malinterpretada: "Hi hauria d'haver estat per ratificar-me en el rebuig contundent a la violència".
Cronologia d'unes dates històriques a Mataró
23 de setembre. Desenes de persones empaperen l'ajuntament amb cartells a favor del referèndum. L’acció és en protesta de la negativa de l'alcalde a cedir espais municipals.
29 i 30 de setembre. Per tal d’assegurar l’obertura dels col·legis, centenars de persones organitzen activitats als centres educatius. Acabades les activitats de lleure programades per divendres 29 i dissabte 30, desenes de persones s’organitzen per fer nit als col·legis.
1 d'octubre
Matinada. Nit de vetlla als col·legis. Domina la incertesa per rebre les urnes. La consigna era ser-hi perquè les forces policials no poguessin executar l’ordre del TSJC de precintar col·legis.
7h comencen les concentracions davant els col·legis per votar. Els Mossos d’Esquadra fan acte de presència amb caràcter informatiu. Els tractors es mobilitzen.
9h. Obren els col·legis. Alguns tanquen per problemes tècnics i la incertesa dels votants creix. Les cues comencen a fer acte de presència als centres oberts. Comencen a arribar les notícies de les primeres càrregues policials.
10-13h. Durant tot el matí els mataronins fan cua per votar. Els problemes tècnics i informàtics se succeeixen i el sistema de cens universal queda en suspens. En alguns col·legis s'atura el vot. La concentració de gent, però, no disminueix.
13h. Gràcies a la implicació d’informàtics voluntaris als diferents col·legis es comencen a solucionar els problemes informàtics. Molts ciutadans que han estat esperant comencen a poder votar.
15h. Arriben informacions de càrregues policials al Maresme i la por fa acte de presència. Les xarxes socials bullen perquè ningú deixi cap col·legi sense gent durant el migdia.
20h. Tanquen els col·legis. Moment d’eufòria dels que han aconseguit la celebració del referèndum. Molts voluntaris, però, es queden per assegurar el recompte que fan els membres de les meses.
22h. Es canten a viva veu els resultats. Victòria aclaparadora del sí a totes les seus. L’eufòria i la festa per commemorar aquest dia històric segueixen a la plaça de Santa Anna, on es dona el resultat final.
2 d'octubre. Concentració davant l’Ajuntament contra la violència policial amb presència de polítics de la secció local del PSC (no de l’alcalde, David Bote). S’escridassa Quim Fernàndez, de CiU.
3 d'octubre. Aturada de país, tot i que alguns sindicats la consideren vaga general. La majoria de comerços de la ciutat s’hi sumen. El dia comença amb els pagesos tallant la C-32 amb tractors.
Manifestació multitudinària a les 11 h a la plaça de Miquel Biada. Es tracta de la manifestació més massiva de la història de la ciutat. A la tarda, concentració davant de l’Ajuntament. Bombers i membres dels ADF (Associació de Defensa Forestal) reben aplaudiments dels assistents.
5 d'octubre. El PDeCat decideix trencar l’acord de govern amb el partit dels socialistes a Mataró i, per tant, l'encara grup municipal de CiU deixa les seves regidories.
