Cada cop més Festes Majors del Maresme compten amb els anomenats punts liles, i Mataró segueix l'exemple. L'any passat, es va instal·lar un punt fixe, que va durar tots els dies de festa, al Parc Central i va rebre 790 persones que volien informar-se sobre la funció dels punts i aclarir les definicions de conceptes relacionats. La majoria de les consultes es van fer per part de dones d'entre 20 i 30 anys.
Els Punts Liles són parades on hi pot acudir qualsevol persona que hagi patit una agressió o hagi estat víctima de conductes sexistes o discriminatòries. A cada punt hi haurà professionals especialitzats en educació sexista que han estat contractats per l'Ajuntament.
"L'objectiu principal d'aquests punts és sensibilitzar la gent davant les actituds sexistes i trencar estereotips" comenta Montse Balaguer, Cap del Servei d'Igualtat i Ciutadania de l'Ajuntament de Mataró. La campanya també va dirigida per evitar conductes racistes i LGTBIfòbiques en el marc de la Festa Major i se centra majoritàriament en les activitats d'oci nocturn.
L'any passat només es va col·locar un Punt Lila estratègicament al Parc Central que obria de 22h fins a les 4 de la matinada, excepte el dia 27 que es va obrir de 22h a 2h. "El punt de l'any passat va servir per a valorar els llocs en funció de la mobilització del públic, els que hem col·locat enguany són punts estratègics resultants del que vam veure l'any passat", explica Balaguer.
Segons els actes nocturns
Per aquest motiu els cinc Punts Liles d'enguany estaran disponibles segons la proximitat dels actes festius nocturns que se celebrin. El punt que més dies obrirà serà el de la plaça Santa Anna, disponible els dies 20, 25, 26 i 28 a la nit i durant la Nit Boja hi haurà tres punts disponibles: a la Platja del Callao, al Parc Central i a la plaça Santa Anna. El punt lila del Parc Central estarà obert de 4 a 6 de la matinada, coincidint amb els horaris de la ruixada. A més a més, l'Ajuntament ha posat a disposició de voluntaris que treballin als actes de la festa (membres d'entitats, cambrers...) una formació per saber com reaccionar en cas de trobar-se davant un cas d'assetjament.
L'exemple dels Capgrossos
Un exemple de com el moviment de treball, tant de sensibilització com d'atenció, va més enllà d'aquests punts liles oficials és el cas dels Capgrossos de Mataró. Des de principi d'any la colla castellera de la ciutat compta amb una comissió de gènere que segons una de les seves membres, Cristina Moral, "treballa per visibilitzar les diferències de gènere que són latents i com el gènere ens afecta a dins de les colles encara que no ens adonem". "Volem mostrar les discriminacions que patim pels rols que se'ns han assignat dins la societat i que es veuen reflectits en el dia a dia", diu Moral. El món casteller s'ha posat les piles aquest any amb aquest àmbit i fins i tot colles pioneres com els Castellers de Vilafranca ja treballen amb perspectiva de gènere. Algunes colles barcelonines com Poble Sec, la Jove o Sagrada Família ja fa més de dos anys que tenen les seves comissions.
Moral explica que "totes les entitats necessiten una comissió de gènere i poden treballar sobre el seu dia a dia i les discriminacions que es produeixen, no només en l'àmbit casteller" però creu que dins aquest món "encara es nota molt que va començar essent cosa de només homes i que la tradició és masculina". Per Moral encara hi ha diferències de rol a les colles segons gènere i "molt de camp per córrer, vencent impediments, per aconseguir entitats on tothom se senti còmode".
De cara a aquestes Santes, la comissió de gènere de la colla castellera es farà visible en els actes que organitzen els Capgrossos. Moral explica que han cregut que "en haver creat una comissió de gènere, en les festes internes i obertes és necessari muntar un punt lila com es fa a tot arreu. Creiem que no posar-lo és no responsabilitzar-nos de les agressions que es puguin cometre, seria eludir responsabilitats". Més enllà del punt lila, algunes persones de la comissió es van formar i estaran en connexió amb especialistes de l'Ajuntament. Rètols, falques sonores i un protocol d'actuació completen el catàleg de mesures que els Capgrossos presenten per Santes en clau feminista.
Què hem de considerar agressió masclista?
Quan parlem d’agressions masclistes entenem que aquestes poden ser:
Assetjament:
Qualsevol actitud sexista , verbal, no verbal o física, no desitjada i que incomodi, violenti o no agradi a la persona qui la pateix.
Agressió física
Tocaments no consentits amb o sense força, intents d’agressió sexual i les agressions sexual amb o sense penetració. També s’inclourien la violència física exercida sobre una persona o grup de persones per motius de gènere, orientació sexual o aspecte físic no heteronormatiu.
Violència Psicològica
Insultar, escridassar, burles sexistes, jutjar la vida sexo-afectiva, menysprear, amenaçar, fer xantatge, comentaris sobre aparença, amenaçar de mort, amenaçar amb el suïcidi...
Violència Física
Envair l’espai, intimidar, tocaments no sexuals no desitjats, donar empentes, immobilitzar, arraconar, escopir, estirar cabells perseguir, cops de puny/peu, retenir, agafar del coll...
Violència Sexual
Tocaments sexuals no desitjats, assetjament per opció sexual, imposar pràctiques sexuals no segures, exhibicionisme sexual, violació (no només penetració), xantatge i amenaça per pràctiques sexuals.
Violència Ambiental
“Bavejar”, mirades o comentaris sexuals no desitjats, colpejar objectes, cosificar, ús de llenguatge sexista, colpejar fort o llançar objectes, aïllar, cremar objectes, fer mal a persones estimades, fer mal a mascotes...
