Mataró canvia de Santes. Si fóssim en enmig d'un partit, la megafonia podria avisar: "surten del mar Santa Juliana i Santa Semproniana i entren en el seu lloc Santa Juliana i Santa Semproniana". Sembla un enrevessament però no ho és. El pròxim 20 de juliol es procedirà a la substitució del conegut conjunt escultòric en honor a les patrones de l'artista Jaume Arenas que hi ha estat durant 63 anys per una nova versió de la mateixa. Mateixes protagonistes, mateix artista –en el centenari del seu naixement– i altre cop com aquell 1955 tot de parafernàlia dins el programa de la Festa Major per revestir l'ocasió de gala. La raó és bàsicament mediambiental: es canvia el plom original pel bronze. I, aprofitant-ho, es tornarà a parlar de l'escultura mataronina més peculiar de totes: la que es mira la ciutat des del fons marí.
La restitució de l'escultura de Jaume Arenas ha acabat esdevenint eix vertebrador d'una sèrie d'actes de record d'aquest artista sorgit de l'Escola d'Arts i Oficis que es va especialitzar en l'aquarel·la i va treballar amb el mar com a gran font d'inspiració. Jaume Arenas i Clavell ha estat recordat massa vegades com "l'altre" dels germans Arenas per la importància del seu germà Jordi. El centre cultural que porta el seu nom és, de fet, un llegat dels dos per la preservació i la difusió de l'art local. En record d'Arenas comença aquest diumenge un humil programa d'actes que tindrà com a colofó la substitució d'unes Santes per les altres. Ja fa setmanes que el conjunt escultòric original va ser tret del fons del mar de Mataró. Era la tercera vegada d'ençà del dia de Sant Cugat el 1955 que l'obra ascendia a la superfície, aquest cop definitivament.
El motiu és bàsicament pel material de què està feta i el seu delicat estat de conservació. El conjunt escultòric va ser fet en plom, arran d'una col·lecta popular per recopilar prou material en la depauperada Mataró del 55. El plom es considera contaminant i l'encàrrec municipal d'avaluar l'estat de totes les escultures públiques de la ciutat va servir d'estímul per plantejar-se fins a quin punt tenia sentit mantenir un conjunt com aquell, en aquelles condicions, davant de Mataró. De la necessitat se'n va saber fer virtut i apostar per un canvi que mantingués l'obra d'Arenas sota l'aigua. Es va fer la reproducció de bronze a partir del motlle original i aquesta espera al Port al dia 20 per a ser submergida de nou.
Unes Santes peculiars
Per qui potser encara desconeix què hi pinta una escultura de les Santes –el matís de l'article és important: quan es parla de les patrones s'escriu en minúscula i quan es fa referència a la Festa Major s'escriu Les Santes– a sota l'aigua, tot es remunta a l'any 1955. La idea de portar l’escultura de les Santes Juliana i Semproniana al fons del mar, allà on hi havia la boia de Mataró, és de Josep Maria Diamant i de Jaume Arenas. Els dos, que eren amics de tota la vida i els unia la seva passió pel món mariner, van pensar que aquell acte seria la millor forma de promocionar la secció mataronina del CRIS. Diamant, home inquiet que més endavant seria propietari d’una botiga de nàutica i que també s’ocuparia del manteniment dels gegants i capgrossos de Mataró, va engrescar el seu amic i pintor Jaume Arenas perquè esculpís l’escultura de les patrones.
Per entronitzar Les Santes al mar es va buscar una ubicació ben coneguda pels pescadors i mariners locals, la boia de Mataró. És en una de les barres submarines també coneguda com el Nin Armat. La boia era un indret que estava senyalitzat per avisar a les embarcacions que allà hi havia una zona rocosa que en algun punt es trobava a només 4 metres de profunditat, quan la fondària mitjana d’aquell indret era de 13 metres. L’Ajuntament de Mataró va acceptar incloure l’esdeveniment dins del programa oficial de les Santes d’aquell any, i dies abans de l’entronització va aprovar una subvenció de 5.000 pessetes per fer front a les despeses.
L'escultura es va entronitzar a dins del mar, a quatre metres de profunditat i a una milla nàutica de distància de la costa. Era el 28 de juliol i es va celebrar una processó marinera amb més de setanta embarcacions, músics, volada de coloms, pluja de clavells i fins i tot focs artificials. Va ser cèlebre, també, la garbinada que es va girar i que va fer que moltes embarcacions tinguessin problemes per navegar bé de retorn i que pràcticament tothom acabés marejat de valent.
Precisament a Ca l'Arenas es podrà veure aquest mes l'exposició "Les Santes al mar" recull la història del periple de les imatges de les Santes de Jaume Arenas, amb fotografies, pel·lícules i documents que van des de l'any 1955, quan les va fer i es van submergir al mar, fins a l'actualitat. També es podrà veure una filmació del procés d'extracció de l'escultura del fons del mar.
L'acte del dia 20
Guardant les diferències lògiques del pas del temps, el divendres 20 de juliol les Santes de mar tornen a ser protagonistes de la Festa Major. A les 9h del matí el veler Santa Eulàlia servirà per transportar el nou conjunt escultòric exactament al mateix lloc i se submergirà, aproximadament una hora després. Focs d'artifici i repic de campanes serviran, al pòrtic de la Festa Major, per indicar als mataronins que les patrones tornen a ser sota el mar vetllant per la ciutat que les venera.
Més actes en record de Jaume Arenas
Els actes en record de Jaume Arenas en els 100 anys del seu naixement van més enllà del canvi en la seva obra més coneguda, al fons del mar de Mataró. Dues exposicions i un concert, ja aquest diumenge, serviran per recordar l'autor mataroní.
Aquest diumenge 1 de juliol a 2/4 de 8 del vespre, l’Associació Amics de Ca l’Arenas presenta el Cor Ciutat de Mataró, dirigit per Jordi Lluch i Arenas, amb un concert, 'El Mar Bategant' al pati de Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró. El recital comptarà amb cançons dedicades a enaltir l’amor i el mar, tan estimat pel notable aquarel·lista. El concert és preludi d’una completa i il·lustrativa exposició de Jaume Arenas, el 13 de juliol. El 20 de juliol Mataró reviurà la immersió de les imatges de Les Santes, obra de Jaume Arenas l’any 1955, rememorant la solemnitat de l’esdeveniment. El dimecres 19 de setembre conferència de Nicolau Guanyabens i Calvet i el dissabte 22 de setembre es celebrarà una Master-Class d’aquarel·la a càrrec d’Oscar Sanchís, deixeble i amic dels germans Arenas.
