La Marina Fedorova Orejo és una mataronina de 48 anys. Pel cognom és evident que no és nascuda aquí, però ja fa 17 anys que viu a Mataró. I 22 que va arribar a Catalunya, on abans va viure a Prats de Lluçanès, Bagà i Igualada. La Marina és enginyera de camins, canals i ports però per culpa d'un error en l'homologació del títol no ha pogut obtenir mai, a l'Estat espanyol, el reconeixement del seu nivell d'estudis i les seves competències professionals. Ja fa 22 anys que ho intenta. Sense èxit.
La història de Fedorova té tints de novel·la. La Universitat Estatal Politècnica de Sant Petersburg és germana de la Politécnica de Madrid i en aquest prestigiós centre es va llicenciar. Enginyeria de camins, canals i ports. Especialitzada en enginyeria sanitària ambiental, tota la referent al cicle integral de l'aigua. El seu títol original és del 1990, fa 28 anys. La legislació russa obligava als estudiants, per completar la titulació, a exercir durant tres anys treballant. Així ho va fer. Quan el 1996 la Marina ve a viure a Catalunya ja ha treballat, d'acord amb el nivell estudiat, al seu país natal. Una carrera com la seva, de cinc anys d'estudiar i tres més de feina, propicia un perfil professional demandat. No li costa de trobar feina a casa nostra, però una constructora en la qual treballa li fa el primer avís. Li han donat gat per llebre.
Arribada a l'Estat espanyol, el primer que fa Fedorova és buscar el reconeixement del seu títol. Al Ministeri d'Educació, delegació de Barcelona, presenta la documentació. Còpia manuscrita i traduïda del rus. La resposta del Ministeri, que ella dona, la classifica com a enginyera tècnica d'obres públiques. Se'n refia i fa la paperassa. Poc temps després veurà que aquesta translació del títol és un error.
La professional entra a treballar a l'Agència Catalana de l'Aigua. L'òrgan públic l'alerta. Segons el Ministeri té uns estudis de diplomada, de tres anys de carrera, no pas dels cinc més tres que ha cursat. Fedorova inicia el camí de recursos que la duu fins als nostres dies, sense èxit. "El que em diuen és que amb la catalogació feta pel Ministeri no puc exercir del que sóc, no puc signar projectes ni aspirar a concursos públics. Ja em costava trobar feina essent una dona al món de la construcció i a sobre em vaig trobar amb aquest error del Ministeri". Comença el laberint burocràtic.
Reclamant sense èxit
Des de llavors, la Marina ha intentat per tots els mitjans, i sense èxit, que el reconeixement correcte del nivell d'estudis es fes ben fet, però ha estat incapaç de trobar cap gest del Ministeri més enllà d'un document, que també ensenya, que la reconeix com a llicenciada però no diu de quina especialitat: "a l'hora de buscar feina és com no tenir res"; es lamenta. Mai ha pogut exercir a Catalunya d'acord a la seva formació tot i que reconeix que alguna vegada ho ha fet "d'estranquis, i en empreses que tenien una enginyera superior a preu de diplomada".
La paperassa que ha hagut de fer i presentar la mataronina en tots aquests anys, en desenes de recursos i instàncies, no te l'acabes. "Des del primer moment al Ministeri vaig veure clar que defensaven aquell error davant de tot. Van arrossegar literalment l'expedient durant dos anys dins el Ministeri i llavors van fer un informe desfavorable, perquè deien que més d'un 45 per cent de les assignatures que havia fet a Rússia no concordaven amb les d'aquí". Així creen un segon topall.
La Universitat de Sant Petersburg ha emès reconeixements dels estudis cursats o ha facilitat continguts dels programes cursats. La Marina ha presentat el 90 per cent dels continguts estudiats: "demostro clarament que l'excusa del 45 per cent del contingut no s'aguanta per enlloc", explica. A més, afegeix que "hi ha una despesa de temps i de petits pagaments entre enviaments, missatgeria, taxes o instàncies, realment desesperant". Finalment li ofereixen una solució: sol·licitar la convalidació a una universitat espanyola del títol d'enginyera superior. 16 anys després de llicenciar-se. "És una trampa perquè les universitats són molt reactives a això. Et poden dir que no tenen plaça, cada universitat tira de criteri diferent i totes es remeten a l'informe del Ministeri i em diuen que he de cursar dos terços de l'enginyeria, són dos o tres anys més". Ho intenta a Madrid, universitat agermanada amb la russa, però se la treuen de sobre.
"Respon que "sí" quan se li pregunta si l'origen rus pot haver estat el motiu del seu cas"
El change.org obert per demanar la revisió del cas de la Marina
Opció de denúncia?
La Marina s'ha plantejat denunciar el cas per la via judicial però un advocat li va desaconsellar. "El sistema públic, en aquest cas de les universitats i el Ministeri es defensen entre els diferents actors". Ni l'entrada del conveni de Bolonya –que avança teòricament cap a l'equiparació de títols– no va canviar la situació de la mataronina nascuda a Rússia. Reconeix que ja la coneixen a les delegacions del Ministeri de Barcelona i Madrid i fins i tot reconeix que algun funcionari li ha reconegut que té raó. Però la situació segueix essent la mateixa.
De l'error inicial d'equiparació penja tot el cas. "Es van equivocar, no ho reconeixen i durant dues dècades prefereixen defensar-se sense rectificar. No els dona la gana reconèixer l'error i tenen tot l'armament burocràtic destinat a defensar el seu propi error, és desesperant".
Proteccionisme professional
Fer pressió pública és un dels pocs extrems que li queda. Per això va obrir una petició a la coneguda web change.org i el Ministeri, ràpidament, li va tornar a obrir la porta a presentar recursos pel mateix laberint administratiu on porta temps encallada. El cas de Fedorova, però, té tots els números per no ser l'únic. "Em diuen que hi ha molts casos de gent que no té el títol ben homologat, trobo sorprenent que hi hagi més casos així i aquí no passi res", explica. I encara més en un país sacsejat per l'escàndol de Cristina Cifuentes.
Marina Fedorova porta anys buscant feina però li resulta difícil sense el reconeixement dels seus estudis reals. Un quart de segle després de llicenciar-se no pot exercir. "No em puc col·legiar, no tinc accés a les ofertes de feina del col·legi, no puc exercir com a enginyera de camins, no puc signar projectes". El seu és un àmbit professional amb alta demanda professional però ella no hi té accés. Per un error del Ministeri de l'època de les pessetes. Reconeix que pràcticament ja ha perdut l'esperança i respon taxativament amb un "sí" quan se li pregunta si creu que pel fet de venir de Rússia ha tingut més problemes. I apunta a un motiu subjacent al seu cas, tants anys de preguntar-se el perquè del seu cas: "jo tinc clar que hi ha molt proteccionisme en relació a l'enginyeria de camins.
El meu cas podria ser mala praxi, però és evident que en aquest país una figura com l'enginyer de camins ha gaudit d'un nivell i una importància que la feia intocable, reservada pels formats a Espanya. Arribo a pensar que em van mal informar intencionadament. Per ser dona, per ser russa, pel que fos", afirma. "Tot i que potser també és ineptitud, veient com funciona l'administració", acaba reblant. No sap quina de les dues causes és pitjor. La conseqüència és un cas que porta un quart de segle arrossegant.
