La final a quatre d'aquesta edició de la LEN va canviar de seu dimecres, a 48 hores de l'inici de la primera semifinal. En previsió del mal temps la competició canviava l'aire lliure de la Joan Serra per la coberta del Sorrall, la piscina pública que gestiona Eurofitness. Aquest canvi a última hora exemplifica la necessitat del projecte que fa anys que planteja el mateix Centre Natació Mataró, que proposa una nova piscina olímpica coberta a la ciutat.
El Ple Municipal de l'Ajuntament de Mataró va aprovar fa dos mesos, amb quasi unanimitat, engegar l'estudi de viabilitat d'aquest projecte per a la ciutat. Era una proposta de l'exregidor d'esports Josep Maria Font que insta l'administració local a examinar com es podria dur a terme: a quin punt de la geografia mataronina, amb quines característiques.
La proposta del CN Mataró compta amb la característica que el club s'ofereix per costejar la nova instal·lació: "Nosaltres assumiríem el cost de l'edifici però el projecte ha de ser en vocació pública, amb ajuda en la cessió de terrenys, amb la fórmula de col·laboració públic-privat que trobem", explica Joan Gros, president del Centre.
Un calendari incert
Gros és plenament conscient que la ciutat, en espera de les conclusions de l'estudi tècnic que va demanar el plenari municipal, no tindrà una nova piscina olímpica coberta en pocs anys."És un projecte més a la llarga, però que cal que Mataró sàpiga veure-hi les moltes potencialitats que té. Sóc més optimista a mitjà termini i a la llarga veig clar que és necessari", explica Gros. El fet que l'import de l'execució de les obres en la proposta vagi a càrrec del Centre Natació podria ser un punt a favor del projecte.
Com podria ser aquesta futura piscina olímpica?
D'ençà que els equips del CNM competeixen a Europa, els seus màxims dirigents han vist diferents instal·lacions que els agradaria importar a la capital del Maresme. També en l'àmbit estatal, per exemple, les sirenes de la selecció van veure recentment com una ciutat amb escassa tradició en natació com Pontevedra, era capaç de compaginar en un cap de setmana una competició mundial amb les millors seleccions de waterpolo femení i uns campionats d'Espanya de natació.
Són moltes les ciutats que omplen hotels gràcies a com una piscina dinamitza la seva vida i la seva economia".
Si fes la carta als Reis, el màxim dirigent del Mataró demanaria per a la ciutat una instal·lació com la piscina olímpica de Lloret. "És pràcticament una rèplica del que va fer el CN Barcelona pels Mundials amb piscina coberta, amb graderia fixa per a unes 500 persones i possibilitat de graderia desmuntable. Si hi cabés una segona piscina, seria exactament el que volem", explica. El complex esportiu de Cadis és un altre mirall amb el qual Gros es mira quan pensa com podria ser la futura piscina olímpica a la ciutat.
La piscina de Lloret, un dels exemples referenciats pel CN Mataró
Créixer el club i la ciutat
El projecte, si prospera, seria un revulsiu per a la ciutat i encaixaria amb el posicionament que de moment no ha passat de tòpic de voler-se posicionar com a "ciutat capital dels esports d'aigua i platja" que des de l'Ajuntament s'havia posat sobre la taula. Gros té clar que la instal·lació multiplicaria les possibilitats en matèria de promoció econòmica: "La natació mou molta gent amb els seus campionats, les estades o els campionats de natació adaptada o natació artística, si Mataró es capaç de tirar endavant aquesta instal·lació, esdevindrà una potència de turisme esportiu". Amb aquesta nova piscina, a més, el club també podrà créixer. "Ara mateix no podem créixer en equips de base perquè ens falta làmina d'aigua, amb aquesta piscina podríem créixer sense que això repercuteixi negativament en els nostres socis", sentencia Gros.
L'aposta pel turisme esportiu
La ciutat de Mataró podria inserir l'aposta pel turisme esportiu en una estratègia de promoció de ciutat. La ciutat es troba en ple període de replantejament estratègic, amb diferents elements que encara no s'han quadrat com pot ser el Port, la part del litoral que té per desenvolupar –des d'Iveco-Pegaso fins a tot el frontal del Polígon de les Hortes del Camí Ral– o el propi Centre de la Ciutat. Es podria dir que a efectes de promoció econòmica, la ciutat viu en una certa situació de stand by. Que tres de les operacions de reforç comercial com han de ser l'ampliació de Mataró Parc, l'arribada de El Corte Inglés o el desenvolupament del Sorrall estiguin, al seu temps i per motius diferents, aturades reforça aquesta situació. És en aquest punt que l'economia relacionada amb l'esport pot ser una peça a jugar en el tauler del plantejament local.
Es pot dir que fa poc més d'una dècada que Mataró va apostar pel turisme. Però, ja abans, l'actual CN Mataró ja acollia estades esportives d'equips europeus, atrets per la comoditat i el bon clima. Es pot dir, doncs, que l'esport ha estat motor econòmic del turisme i l'economia mataronina abans, fins i tot, de la revifalla hotelera dels darrers anys. És en aquesta lògica que una piscina amb capacitat per acollir grans esdeveniments podria generar centenars de pernoctacions. D'estades. De compres, d'àpats. Aquest és el potencial de l'aigua que una aspirant a capital esportiva hauria de fer valer.
