S'obre el teló i es veuen més de mig miler de persones fent una calçotada a Eindhoven, a l'antic barri de la Philips de la segona ciutat holandesa. S'abaixa el teló: com es diu l'il·luminat? Bingo! Julià Delos i és un mataroní establert als Països Baixos que diumenge passat va consumar la quarta edició del que ja s'ha convertit en un festival. La Calçotada, com a marca, ja és seva. La web on explica el ritual per a tot estranger neòfit a qui li grinyoli el fet de cruspir-se cebes socarrimades, també. La idea de Delos va agafar importància a partir d'una primera calçotada entre amics. Avui coneixem els detalls d'una festa gastronòmica amb més lligams mataronins: els calçots que es mengen són de Les Cinc Sènies.
Entre Mataró i Eindhoven hi ha més de 1.300 quilòmetres per carretera. Aquest és el trajecte que la setmana passada van recórrer uns 8.000 calçots amb destinació a la quarta edició de La Calçotada d'Eindhoven. Quatre edicions que consoliden una aposta, la de Julià Delos, que establert a la ciutat de la Philips trobava a faltar fa quatre anys no tant la pròpia ingesta de calçots, que també, sinó el ritual compartit de la calçotada. "En certa manera hem portat aquí una festa com és la calçotada perquè la gent la conegui de la mateixa manera que els nostres avis van conèixer-la quan va arribar des de Tarragona i Valls", explica Delos.
El projecte ha agafat cos de la mà d'un emprenedor nat com aquest mataroní. Ara és una marca registrada, un portal explicatiu (www.lacalcotada.com), branding del concepte, una agenda de calçotades internacionals, té marxandatge, patrocinadors i empreses col·laboradores". En aquests anys ha fet créixer la criatura. I ens en parlava dilluns, l'endemà de reunir més de 500 persones a la mateixa plaça on va fer la primera amb 60 persones, ara fa un lustre.
"És una adopció i una evolució del ritual memorable"
El boca-orella, clau
La Calçotada es presenta, ja, com un autèntic festival. Delos col·labora des de la primera edició amb un restaurant de la mateixa plaça que hi posa la logística, que com es pot imaginar no és fàcil de coure tants quilos de calçots com els que mobilitza aquest acte. "De fet el primer any ho vam publicitar fent referència al calçot com un tipus de ceba però la gent ens va prendre per bojos... la ceba ven poc", explica Delos. Al promotor el congratula "veure com cada any anem a més gràcies al boca-orella, venen catalans de per aquí però també molta gent holandesa o d'altres nacionalitats atreta per tot el que suposa la calçotada, del calçot al pitet, la salsa o el vi en porró". Franquejar barreres de cultura gastronòmica mai és fàcil i en Julià explica que "no és fàcil muntar aquesta moguda per menjar una ceba allargada socarrimada amb flama".
Els qui en participen, però, acostumen a repetir. I a portar més devots. Delos ja prepara el festival amb venda prèvia on-line de tiquets per una dosi de vuit calçots "que a Catalunya ens semblen molt pocs però aquí ja fan". Tot i això, qui vol, pot repetir. I el vi del Priorat, begut a galet amb els porrons duts també expressament de casa nostra, podríem dir que arrodoneix a l'alça el bon ambient. "Acaba sent una bona festassa", resumeix Delos, que està barrinant com pot consolidar el Festival perquè no depengui d'ell, i si mai marxa pugui seguir.
Ambaixador de la calçotada
Al repte de muntar una calçotada a Eindhoven s'hi afegeixen innombrables esculls logístics i econòmics que entre Delos, el restaurant col·laborador i els seus contactes a Mataró van solucionant. Si el primer any els calçots van viatjar en cotxe particular a través de Bla Bla Car –recordin la distància que hem citat– ara la tècnica s'ha sofisticat i amb un transport refrigerat es mouen els palets preparats amb tot el necessari pel Festival. A més, Delos aprofita per servir gènere a altres calçotades que sorgeixen, com una per a 200 persones a Rotterdam. Delos planteja el projecte amb el repte que sigui econòmicament sostenible i que el creixent interès per un ritual gastronòmic com a mínim peculiar com és el de la calçotada acabi per ser rendible.
A aquest mataroní especialitzat a desenvolupar negocis li agradaria acabar per poder viure d'una activitat que, assegura de moment l'omple: "Que estiguem estenent la tradició de la calçotada a un lloc com Holanda, és una adopció i una evolució del ritual, ho trobo memorable". Delos explica que estan estudiant, fins i tot, de plantar calçots a Holanda. Seria el següent pas lògic.
Els calçots, d'El Bròquil
Elm Pou, soci de S'Ha Kavat El Bròquil, una cooperativa de joves agricultors dedicats al cultiu ecològic sobretot a Les Cinc Sènies és el còmplice necessari del projecte de Delos. Pou és l'encarregat de preparar el carregament de calçots i salsa cap a Eindhoven i La Calçotada és un dels seus clients preferents. Al llarg de la temporada, al Bròquil produeixen uns 30.000 calçots que serveixen per respondre normalment a comandes més petites. El calçot maresmenc, explica el pagès "acostuma a ser primerenc perquè tenim un molt bon clima, ja que per exemple ja en collim al novembre si bé a finals de març la calor ja fa acabar la temporada". Des de la primera edició del festival els calçots han estat maresmencs i ecològics.
Una mostra de compromís, un miler de quilòmetres lluny, amb aquests joves agricultors amb web elbroquil.cat, repartiment i parada als mercats de la Plaça de Cuba i l'Escorxador. Els seus camps a Mataró, a menys d'un quilòmetre de la ciutat, són a Can Lluch i a Cal Murcianu i tenim camps també a Sant Vicenç de Montalt a Can Roca.
Més informació: www.lacalcotada.com
