Assistents a l'Open Puig i Cadafalch
Entrem al darrer mes de l'Any Puig i Cadafalch. Dit així i escrit amb majúscules o comptant a pes la quantitat d'actes, xerrades o exposicions que se n'han fet, pot semblar que la ciutat ha rendit comptes amb un dels seus personatges més il·lustres, en el 150è aniversari del seu naixement i el centenari del seu nomenament com a President de la Mancomunitat. Però gratant una mica és fàcil de destriar com la ciutat segueix, en general, força allunyada d'un coneixement ja no sols complet a la figura d'en Puig sinó directament a la relació i pòsit que va deixar a la ciutat. Associar-lo a la Casa Coll i Regàs, a l'enteixinat del Saló de Sessions o al Rengle és referenciar només la punta d'un iceberg que en alguns casos té dimensió submergida –fora del coneixement popular– força sorprenent.
Precisament al voltant de les aportacions del mataroní a la ciutat anava la programació de les 48 hores Open dedicades el cap de setmana passat. Una porta oberta a conèixer l'obra de Puig i Cadafalch a la ciutat. Dues rutes diferents –una dissabte i l'altra diumenge– volien acostar l'obra de Puig a la ciutat diferenciades entre èpoques. Dissabte es parlava dels inicis, de Can Sisternes a la Coll i Regàs però en la ruta que ens fixem avui és, potser, la d'una vessant més desconeguda. La del darrer Puig Cadafalch: la de les seves darreres aportacions a la ciutat en el trànsit final de la seva trajectòria.
Ens guia Mariona Gallifa, responsable de patrimoni de l'Ajuntament. Amb ella entrem a Santa Maria i a una part del convent de les Caputxines. Allà on el Puig repudiat, defenestrat professionalment, retornat de l'exili va fer les últimes aportacions arquitectòniques del tot allunyades de l'alegria vitalista dels seus inicis. És un Puig d'ofici. Creient, que treballa en temples. Un Puig arquitecte, encara que no li deixin exercir, fins als últims dies.
La ruta comença a Santa Maria, la gran Basílica de Mataró. Encara no som als darrers anys de la seva vida sinó que ens situem just un segle enrere, quan en ple 1917 Puig i Cadafalch, essent ja President de la Mancomunitat, consigna una reparació estructural per les voltes de Santa Maria. L'espai és visitable des de fa poques setmanes i des del campanar s'accedeix just sobre les voltes de Santa Maria, allà on el llavors president català i un jove Lluís Gallifa –que s'estrenava com arquitecte municipal després de les morts de Melcior de Palau i Cabanyes– van actuar utilitzant unes estructures metàl·liques per assegurar la coberta de l'església mataronina a la zona del creuer.
En grups de deu persones, amb casc inclòs, els visitants caminaven per sobre la nau i descobrien una de les part més especials de Santa Maria. "Van fer un estudi d'unes esquerdes que havien aparegut i executen una solució consistent en la tecnologia del ferro, instal·lant cinc encavallades amb que fa reposar el pes de manera més sostenible en les parets. És una solució òptima" explica Mariona Gallifa. Sí, néta de l'arquitecte municipal de fa un segle.
Del 1917, moment màxim, saltem al Puig que torna de l'exili. Repudiat social i políticament, enclaustrat a la ciutat. "És un Puig que torna i que actua a Mataró pel compromís que sempre ha tingut amb la ciutat", explica Gallifa. Baixem a dins de la nau.
Tres intervencions
El Puig i Cadafalch que torna de l'exili, l'any 1945, encara actua més a Santa Maria. A la Capella dels Dolors fa petites tasques quasi de restauració, posant en contacte la parròquia amb els referents en els diferents oficis. "Sabem que les llànties de la Capella també són obra seva, i de fet va ser criticat en alguns aspectes". No deixa de ser rellevant i poc conegut el paper de Puig en la joia de la corona de Santa Maria. Puig i Cadaflach no només actua als Dolors.
També a l'altar de Sant Josep, que havia perdut el retaule per les destrosses de la guerra i que l'arquitecte resol replicant el sistema de pilastres que hi havia i que completa el fons de l'altar. Puig crea l'altar actual a partir de restes de l'altar major. És una arquitectura de solució, si es vol fins i tot austera. Puig actua en una Santa Maria malmesa intentant recuperar la dignitat de diferents espais de la Basílica. Per últim crea un nou altar a la Capella de Santa Llúcia i la del Perpetu Socors.
La ruta per les últimes obres de Puig i Cadafalch acaba al Convent de les Caputxines. Allà consta que l'arquitecte va fer l'altar actual, davant del qual l'expedició acaba formant quasi com si hi haguessin de dir missa. Gallifa explica però que per l'aportació econòmica que va rebre Puig i Cadafalch, d'importància, és probable que també ajudés en la refeta de tot el Convent del que s'havien ensorrat cobertes.
A les Caputxines Gallifa ens descobreix els darrers detalls: el primer és que hi havia projectat quatre columnes –com les conegudes de Barcelona– tot i que finalment no es fan. La segona que l'altar no està completat amb una pintura perquè Puig es va discutir amb Jordi Arenas. Discussió entre artista i arquitecte que no va fer prosperar el projecte. El cèlebre mal humor de l'arquitecte va durar fins el seu darrer dia.
