Turismofòbia ha estat la paraula de moda aquest estiu a Catalunya. Ja se sap que molts cops els mitjans generalistes es fan ressò de forma amplificada dels fenòmens que passen dins de Barcelona. Però per una comarca limítrofa amb la capital catalana com és el Maresme no s'ignora, òbviament, el que hi passa i encara menys en un àmbit amb tant arrelament a casa nostra com és el turístic.
El fenomen del rebuig als efectes del turisme no és tant una esmena al sector en sí, que també, sinó sobretot l'oposició frontal als efectes que la massificació té en el dia a dia i en àmbits com és la mateixa convivència o el mercat immobiliari. El fenomen dels pisos turístics, catapultat per webs com Airbnb, pot ser la punta de llança d'un contagi que la comarca no desitja. Per això hi ha determinació a actuar.
Barcelona com a ciutat i les seves administracions en particular s'han hagut d'enfangar els darrers mesos amb normatives, inspeccions, multes i registres per mirar de controlar un fenomen com és el dels pisos turístics. La magnitud de la problemàtica barcelonina és paradigmàtica i en cap cas es pot extrapolar a la nostra comarca, però hi ha perill que la gran ciutat esquitxi els efectes de la mateixa manera que tota la costa maresmenca beu del potencial de la proximitat barcelonina. Els mateixos estrangers que busquen allotjament a Barcelona i dormen a Calella poden acabar per llogar un pis turístic no regulat a Caldes d'Estrac. Les dades a nivell de la ciutat comtal són alarmants. Barcelona té 95.000 places hoteleres reglades i 175.000 apartaments turístics. Pràcticament el doble. Molts d'aquests escapen de la legalitat i, amb ella, de la taxa turística.
Quins són els efectes negatius que han acabat provocant l'esclat turismofòbic? Doncs el contagi del mercat immobiliari amb la pujada dels lloguers per la competència econòmicament més favorable dels pisos turístics i la massificació de determinats punts. Són dos fenòmens que és complicat que es donin, de moment, al Maresme.
Joaquim Arnó és el president del Consorci de Turisme del Maresme i, per tant, la veu més autoritzada per analitzar si hi ha paral·lelismes entre la tensió generada pel turisme a la capital catalana i el que passa al Maresme.
La seva primera diagnosi és clara: "De moment no hi ha motius per alarmar-se però cal estar alerta, el que passa a Barcelona és fàcil que acabi passant tard o d'hora a la comarca, per tant hem de prevenir no tant la turismofòbia sinó els efectes molestos del turisme sobre el territori i les persones", assegura. La prioritat del Consorci, en la línia amb els ajuntaments, és apostar per un turisme "de qualitat, no cutre o de borratxera", assegura Arnó. I és per això que el fenomen dels pisos turístics preocupa.
El mateix Consorci durà al pròxim Consell d'Alcaldes –ens que depèn del Consell Comarcal i aplega tots els batlles de la comarca– una primera proposta de regulació dels pisos turístics, en coordinació entre els diferents ajuntaments. "L’especulació que es faci a Barcelona pot venir i podem tenir un problema de futur al que cal que ens anticipem", assegura Arnó. És per això que proposaran una eina comuna que sigui efectiva el 2018 i que permeti als ajuntaments o al Consell –encara està per definir– poder incidir en el mercat de pisos turístics d'una manera similar a com l'Ajuntament de Barcelona ha acabat fent a la capital del país. "Si veiem que a Barcelona s'han donat de baixa gràcies a inspeccions i revisions més de 1.000 apartaments turístics il·legals és fàcil que el fenomen pugui arribar a casa nostra, del que es tracta és de poder fer una regulació conjunta entre tots i treballar coordinadament".
Sense incidència en els lloguers
Des del Consorci s'assegura que el mercat d'apartaments turístics encara no ha repercutit en el preu dels lloguers maresmencs, tot i que aquest ha anat pujat progressivament els darrers mesos. "La nostra comarca ha estat sempre un indret molt buscat on l'habitatge de lloguer ha tendit a preus alts però no detectem encara un problema relacionat amb els pisos de lloguer", assegura Joaquim Arnó. Tampoc des de l'Ajuntament de Mataró es contempla aquesta 'competència' com un explicatiu de l'augment de preu dels darrers tres anys. Tot i això ja hi ha casos de propietaris que a l'extinció d'un contracte de lloguer han optat per destinar el pis o la casa a habitatges destinats a apartament turístic. Amb una simple cerca al portal de referència es poden trobar, per exemple, fins a vuit residències en un mateix edifici situat en plena Riera de Mataró.
L'especulació que hi ha a Barcelona pot arribar a la comarca”
Des de l'Ajuntament de Mataró no es percep el 'boom' de pisos turístics com a problema i, de fet, encara no s'ha valorat l'augment de places disponibles en la taula mixta amb el sector hoteler que des de Promoció Econòmica es manté amb reunions periòdiques. Al contrari: Mataró és una ciutat en clara expansió turística que aquest 2017 tornarà a batre el seu propi rècord de turistes. A més places turístiques, major rendiment de ciutat. Des de l'Ajuntament no es tem per la turismofòbia en clau mataronina.
Un buit legal
L'únic registre d'apartaments de tipus turístic que hi ha actualment a la comarca és el de la Generalitat, que es limita a llars senceres –en queden fora les ofertes d'habitacions separades, força comunes en webs com airbnb– i que 'de facto' acaba convertint-se en un registre voluntari. Només el 30 per cent de les places ofertes a Mataró per dormir en pisos turístics està donada d'alta del registre català. És aquí on el Consell d'Alcaldes podria debatre seguir les passes de Barcelona i establir un registre maresmenc que obligués a censar –i per tant a taxar– els pisos destinats a turistes. Joaquim Arnó assegura que "ens hem d'assegurar de trobar una eina que no incentivi el particular a operar al marge de la legalitat, sinó al contrari. És important trobar una eina de forma conjunta que faci témer al que opera al marge de la legalitat que l'enxampin". Dit d'una altra manera, la regulació que es faci al Maresme ha de tenir força.
El problema no són els pisos
En espera de concretar exactament l'eina de la que es vol dotar la comarca, des del Consorci s'assegura que "el problema és la il·legalitat i no conèixer qui va a parar a un pis turístic, no l'existència reglada d'aquests", en paraules del President. Joaquim Arnó recorda que "a la comarca sempre s'han llogat habitacions" i que "en la nostra aposta per un turisme de qualitat, familiar i tranquil hem de regular els pisos precisament perquè hi vingui aquest tipus d'usuaris". Si es pot controlar, assegura, la turismofòbia no arrelarà a la comarca malgrat que la campanya d'Arran del passat estiu contra el fenomen turístic ja es va focalitzar en la comarca, amb les primeres pintades i accions.
