Un símbol recuperat

Mataró recorda la recuperació de l'estendard de Ripoll de Puig i Cadafalch, 20 anys després

  • Laia Mulà // Fotos: Arxiu GH Casal
  • Dimarts, 12 Setembre 2017 00:00

Ciutat 2017, estendard

En plena celebració de l'any Puig i Cadafalch, en el que des de diversos col·lectius i des de la Direcció de Cultura de l'Ajuntament de Mataró s'estan organitzant actes i activitats en honor a l'arquitecte, recordem el paper d'una de les obres més significatives de tipus no arquitectònic del mataroní. Es tracta de l'estendard de Ripoll, un disseny de grans dimensions que Josep Puig i Cadafalch i diversos ciutadans mataronins van confeccionar com a ofrena al monestir de Ripoll l'any 1893.


L'estendard de Ripoll, una gran bandera de 7,5 metres d'alçada per 1,5 metres d'amplada, va ser una obra impulsada per l'Associació Artístic-Arqueològica Mataronesa, la primera entitat catalanista de Mataró i la impulsora del primer Museu de Mataró. Dissenyada per Josep Puig i Cadafalch l'any 1893 i confeccionada per diversos mataronins de l'entitat, aquesta obra constitueix una de les més importants de tipus artístic elaborades pel polifacètic mataroní.

L'acte inaugural de la restauració del Monestir de Ripoll va ser un esdeveniment multitudinari que va tenir lloc l'any 1893 i que va reunir diverses entitats i institucions. Des de Mataró els membres de l'Associació Artístic-Arqueològica Mataronesa van decidir participar de l'acte amb l'entrega d'un estendard original fet estrictament per aquella ocasió que contenia una imatge de Sant Jordi per un costat, i de la mare de Déu per l'altre.
L'estendard va ser confeccionat amb la voluntat de ser una ofrena pel Monestir de Ripoll i es tractava d'un objecte que, en nom de la ciutat de Mataró i de l'Associació Artístic-Arqueològica Mataronesa, volia homenatjar aquest monestir de grans dimensions i la seva recent restauració. L'estendard va ser un dels elements més espectaculars de l'acte, i va ser penjat a la basílica del Monestir. Malgrat la bellesa de l'objecte, va ser despenjat del seu espai a trets i cremat pel règim franquista l'any 1936.

Ciutat 2017, estendard
La recuperació de l'estendard
Quasi cent anys més tard de l'ofrena a la ciutat de Ripoll, que ja restava oblidada per la ciutadania, el Grup d'Història del Casal es va proposar fer una tasca de recerca per commemorar el centenari de la fundació de l'Associació Artístic-Arqueològica Mataronesa. Van estar recollint tota la informació possible sobre l'associació per, a posteriori, realitzar una exposició que recordés i divulgués la tasca desenvolupada i el seu paper a Mataró. Fins llavors, però, els membres del Grup d'Història del Casal desconeixien l'existència i la rellevància històrica i artística del gran estendard que els franquistes havien destruït.

Jaume Vellvehí, l'actual president del Grup d'Història del Casal, és un dels membres que va participar de la recerca sobre l'associació centenària ara fa dues dècades. Explica que va ser una casualitat que descobrissin entre l'arxiu de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch uns esbossos d'aquest estendard i documentació al respecte. Van decidir investigar fins a conèixer el màxim possible sobre la gran ofrena. La voluntat de tornar a confeccionar un nou estendard de Ripoll que recuperés molts dels elements del disseny original va néixer gràcies a aquesta tasca del Grup d'Història del Casal.

Ciutat 2017, estendard

Vellvehí destaca que gràcies a la col·laboració de diversos particulars i institucions van poder materialitzar el projecte de tornar a fer un nou estendard que s'assemblés als esbossos de l'original de Puig i Cadafalch. L'any 1997 la ciutat de Ripoll va recuperar aquest objecte que va ser redissenyat per Joan Baptista Parés i que comptava amb una estructura metàl·lica interior de Rafael Codina March per evitar que es deteriorés el material. Aquests, però, només van ser alguns dels mataronins que van treballar per aquesta recuperació, que va comptar amb la col·laboració de molts membres.
Les dues cares de l'estendard

Els impulsors de la recuperació de l'estendard disposaven d'un esbós d'una de les cares de la bandera, la que contenia la imatge de Sant Jordi. “De l'altra banda només en teníem descripcions i una imatge en blanc i negre de baixa qualitat”, explica Jaume Vellvehí. Per aquest motiu, Parés de Mataró va redissenyar l'estendard amb alguns elements fidels a l'original i altres de més propis. Vellvehí explica que posteriorment van obtenir fotografies “de l'original amb més qualitat” i van poder constatar que el disseny de Parés “no s'assemblava del tot al de Puig i Cadafalch i que comptava amb retocs més propis”, destaca.

 "La recuperació va ser una gran festa popular que va implicar diversos sectors de la societat mataronina”

Va ser l'any 1997 quan es va presentar oficialment la reproducció de l'original i es va portar a Ripoll per tornar-lo al seu lloc. “Fa vint anys que vam celebrar una gran festa amb la col·laboració d'entitats mataronines com els Capgrossos de Mataró i algunes colles geganteres”, destaca Vellvehí i afegeix que “va ser una gran festa molt popular que va implicar diversos sectors de la societat mataronina”. Ara es compleixen vint anys d'aquest moment en què la ciutat de Ripoll va recuperar el seu estendard i el va poder tornar a lluir. Els mateixos Gegants de Mataró, la Família Robafaves, van encapçalar la comitiva festiva que va ser a Ripoll aquell dia.

Ciutat 2017, estendard

Can Palauet recordarà l'estendard

Així doncs, enguany es compleix el vintè aniversari des de la recuperació de l'estendard de Ripoll que Puig i Cadafalch havia dissenyat i que el règim franquista va cremar l'any 1936. Ara inauguren una exposició a Can Palauet que documenta i mostra el treball que van fer diversos mataronins per la seva primera elaboració i ofrena i, posteriorment, per la seva recuperació ara fa vint anys, el 1997. L'exposició, que primer es va poder visitar a la ciutat de Ripoll els mesos de juny i juliol d'aquest any, estarà exposada a Mataró. Es podrà visitar des del dia de la seva inauguració, el 15 de setembre, fins al mes de desembre d'aquest any.

Concretament a les set del vespre es presentarà l'exposició a l'Arxiu Comarcal del Maresme, a Can Palauet. Sota el títol 'L'estendard de Santa Maria de Ripoll. Puig i Cadafalch entre el Maresme i el Ripollès', la inauguració de la mostra itinerant comptarà amb les intervencions de tres personalitats vinculades amb el tema. En primer lloc, Joan Baptista Parés, l'encarregat l'any 1997 de dissenyar la reproducció de l'original a partir dels esbossos i el material conservat de Puig i Cadafalch. També hi participaran amb les seves intervencions Jaume Vellvehí, president del Grup d'Història del Casal, i Joaquim Graupera, historiador mataroní.

Ciutat 2017, estendard

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: