La crisi dels refugiats, que va esclatar i va generar un boom mediàtic des de finals del 2015, segueix immòbil. Tot i l'organització ciutadana, associativa i particular que intenta ajudar als afectats per aquesta crisi, la situació continua essent un gran problema per a tots aquests milers de persones que no tenen cap sortida. No tenen un lloc on anar, on viure, on progressar i créixer com a persones. En definitiva, no tenen un espai per a ser feliços.
Ara fa mig any aproximadament, un gran nombre d'associacions i particulars es van implicar amb el problema a través de manifestacions, xerrades i concerts per informar de la magnitud de la situació i fer pressió als governs i administracions.
El Foment Mataroní, per exemple, va acollir el dia 5 de febrer la jornada 'Obrim fronteres' per acollir persones migrades, l'acte central de la campanya 'Casa nostra, casa vostra' al Maresme, amb artistes com Marina Rossell i Joan Dausà entre altres convidats.
I després de tot això, què? Els refugiats segueixen esperant mesos per intentar normalitzar la seva situació, els països continuen acollint en comptagotes i les màfies cobren milers d'euros per ajudar a fugir als més atrevits en situacions altament perilloses. El gran impacte mediàtic d'aquell moment ha quedat en el no-res. Això és el que opina la Maria Fàbregas, una jove que ha viscut la situació de primera mà convivint amb els afectats a Grècia i ajudant com a voluntària.
La bona voluntat d'alguns mataronins organitzant recollides d'aliments i roba, fent campanyes de crowdfunding o viatjant a Grècia a ajudar, només manté la situació tal com està però no canvia res, considera la Maria. “No som comodins, sinó que hem d'intentar aconseguir un canvi”, conclou.
Sense canvis reals
Segons destaca la Maria a partir de la pròpia experiència, “és difícil que hi hagi canvis i, els que hi ha, són per iniciativa pròpia dels afectats”. La jove explica que ha conegut diversos refugiats que des de Grècia decideixen emprendre el camí cap a un altre país europeu per iniciativa pròpia i fora de la legalitat perquè no veuen alternativa. En altres casos, lamenta, hi ha qui decideix tornar al seu país encara que estigui en conflicte o pugui tenir problemes, doncs no veuen altra alternativa de futur i “no volen viure permanentment en un camp de refugiats”.
a Maria té clar que un dels sectors als quals és més important conscienciar al voltant del rebuig a la guerra i de la importància d'oferir ajuda als que ho necessiten, són els infants i joves. Ella explica que ha impartit xerrades en escoles i instituts i que transmetre les seves vivències ha estat una “experiència molt positiva”. Que els infants empatitzin amb el que viuen algunes persones refugiades, entenguin la realitat i s'hi impliquin, és important pel futur des del seu punt de vista.
Joves implicats amb els refugiats
Les qüestions mencionades fins ara i moltes d'altres són les que han treballat els joves de la Destil·leria – Espai Cultural, durant el Casal d'Estiu del mes de juliol. Diverses activitats artístiques, tallers i xerrades al voltant de la crisi dels refugiats han intentat donar veu a tots aquests joves que també “viuen i reaccionen davant el tema”, afirmen. Partint de la premissa que els joves també “tenim opinió i consciència, i alhora, formem part de la societat”, un total de setze nens i nenes han reflexionat al llarg del juliol sobre el drama dels refugiats a través de la “il·lustració, l'escriptura, el cinema i la dansa”, i altres disciplines artístiques.
A més, han confeccionat un manifest i van preparar una dansa per, a través de la poesia visual i corporal, expressar el patiment dels refugiats, explica l'Ona Puy, una de les alumnes del curs. A través del moviment han mostrat els sentiments que poden viure les persones refugiades: esperança, por, incertesa i moltes altres emocions.
L'Agit Baqué, propietària de la Destil·leria i impulsora del projecte amb els infants, va proposar-se aquest projecte per tal que ells, els joves, “expliquessin el que veuen i senten des del seu punt de vista, no des del nostre”. A més, destaca que “no són ballarins, escriptors, ni actors” però han fet un treball per a ser capaços d'expressar de diverses maneres el que veuen i senten en relació al tema.
Per apropar-se més a les vivències, han comptat amb diversos voluntaris, artistes i refugiats que han compartit una estona amb els joves i els han ajudat a comprendre el conflicte. Aquests han estat, per exemple, Marlen Niubí, Pep Terricabras, Feras, Carla Aledo i molts altres.
Són immigrants o refugiats?
Hi ha qui considera que ser refugiat o ser immigrant són qüestions diferents. Si consultem les definicions d'ambdós termes segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC 2), un refugiat és aquell que 'havent hagut d'abandonar la seva terra per motius polítics o a causa de catàstrofes naturals o d'una guerra, ha estat acollida en un país que no és el seu, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons'. Per altra banda, un immigrant és definit com aquell qui 'immigra o ha immigrat'.
Així doncs, el que immigra del seu país per qualsevol causa és un immigrant. Si algú migra del seu país per motius bèl·lics, polítics o per catàstrofes naturals, com és el cas dels refugiats, és immigrant o refugiat? Probablement pot ser considerat ambdues coses. Si és així, seria interessant plantejar-se per què hi ha qui fa distincions i s'implica en ajudar als considerats refugiats, però sovint hi ha qui rebutja oferir ajuda als immigrants africans que fugen de la fam o altres problemes.
La Maria reivindica la importància de “recordar als que vénen del Nord de l'Àfrica” perquè hi ha tendència a enfocar els esforços als que vénen de Síria o Líbia però “aquí s'estan vulnerant molts drets humans bàsics”. Denuncia que estem acostumats a veure pasteres que arriben a les nostres costes i, per aquest motiu, no ens escandalitzem. En definitiva, defensa que “sigui per guerra, fam o religió, tothom té dret a fugir i a tenir les condicions favorables per a desenvolupar-se”.
