Juan Sánchez és, des de fa sis anys, el President de la Federació d'Associacions de Veîns de Mataró, una entitat que va néixer fa més de vint anys com a unió de totes les associacions veïnals de la ciutat. El propòsit de la FAVM és unificar els criteris de les diferents entitats i treballar conjuntament com a escenari de discussió i informació.
Quantes associacions en formen part en l'actualitat? Hi ha associacions de veïns de Mataró que no hi participin?
Actualment 13 associacions componen la FAVM. A Mataró, però, n'hi ha dues que van sortir de la Federació: l'AAVV de Rocafonda, per un conflicte en relació a qüestions sanitàries, i la de la Via Europa. Tot i això, la relació amb les dues Associacions és molt bona i ens ajudem mútuament quan és necessari.
A què es dedica la FAVM en l'actualitat?
A part de donar suport a les associacions federades, treballem en temes de sanitat i ensenyament, entre d'altres. A més, actualment estem portant a terme una campanya de civisme a Mataró que probablement començarà al setembre.
En què consisteix la campanya i què voleu aconseguir?
Volem impulsar junt amb l'Ajuntament una campanya perquè tots els esportistes de Mataró, siguin federats o no, i de qualsevol esport, portin la paraula 'Respect' a l'uniforme, seguint l'exemple dels jugadors de futbol. A més, ens proposem fer-ho extensiu a les escoles per ensenyar als infants a tractar amb respecte als companys i, sobretot, a tolerar la diversitat d'ètnies que existeixen. És la tercera campanya que portem a terme però sempre ens trobem limitats econòmicament.
En una entrevista al Tot Mataró descrivies a la FAVM com els intermediaris entre els barris i l'Ajuntament. A part d'impulsar conjuntament iniciatives com aquesta campanya, quina relació hi teniu?
Abans exercíem d'intermediaris, però ara la relació de la Federació amb el govern municipal s'ha refredat i no considero que sigui per culpa nostra. Cada govern té un tarannà diferent i amb aquests dos anys de legislatura només hem fet una reunió oficial. Tot i això, no ho critiquem perquè la relació és bona i podem parlar amb ells per telèfon quan ho necessitem. A més, participem de diverses comissions com la dels desnonaments i la d'ocupació, on exercim d'intermediaris.
Quina és la situació de l'ocupació il·legal d'habitatges a Mataró des del punt de vista de la FAVM?
Quan va començar la crisi econòmica, hi havia ciutadans que perdien el pis i que, com a mesura per no quedar-se al carrer, ocupaven un habitatge per un temps limitat. En aquell moment ho vèiem bé com a alternativa temporal perquè a posteriori les famílies disposessin d'un lloguer social. El problema és que hi va haver qui es va adonar que allò podia ser un negoci. Es van crear màfies que obrien pisos buits i cobraven entre 400 i 600 euros a les famílies desnonades per les claus de l'habitatge. Actualment això genera malestar entre les comunitats i la policia no pot actuar directament.
"No s'haurien de gastar tants diners en Les Santes”
Què us proposeu per posar-hi solució?
Ens agradaria actuar com vam fer amb el tema de les 'preferents'. Vam anar a Madrid amb una representació de l'Ajuntament de Mataró i de les associacions implicades per parlar amb els representants polítics i buscar una solució al problema. Va ser tot un èxit i ara ens agradaria aconseguir el mateix: trobar una solució real. A més, ens preocupa que els bancs no tenen intenció de renovar part dels lloguers socials que van concedir un temps enrere. A més, els serveis socials estan desbordats de gent sense llar i molts altres problemes. Tot plegat ens fa plantejar què passarà amb els que es quedaran sense llar.
A més de les ocupacions, un altre tema problemàtic a la ciutat és l'alt índex d'atur, no és així?
Aquest tema és una xacra a Mataró. El 50% dels joves no tenen feina i l'atur global és de prop del 20%. El pitjor és que no es fa res per solucionar el problema ni s'aprofiten les oportunitats per crear feina. Mataró no sap, no vol o no pot fer res, però alguna cosa passa. L'alt atur juvenil fa que els joves entrin en cadenes de delinqüència, de drogues i en qüestions il·legals. És lamentable que Mataró estigui en aquesta situació, la qual l'ha convertit en una ciutat trista, quasi sense vida.
En una entrevista al Tot Mataró explicaves que 'El moviment veïnal és la clara oposició a l'Ajuntament'. Per què ho creus?
La veu dels barris és la Federació, on exposem el que ens preocupa i hi busquem solucions. Les Administracions de Mataró van a la seva i nosaltres els proposem solucions però ells no les veuen. Per exemple, vam promoure l'impuls del projecte ALMA (Associació Laboral del Maresme), per donar sortida al gran nombre d'aturats i promoure l'activitat econòmica, però el projecte ha mort perquè l'Ajuntament no ha apostat per ell. Deien que els agradava molt la idea però ningú ens ha ajudat amb fons per portar-la a terme. Les associacions han d'estar vives però estem perdent la il·lusió per la poca ajuda que rebem.
Què n'opines dels pressupostos municipals i del que rebeu les associacions?
Penso que no s'haurien de gastar tants diners en esdeveniments com Les Santes, els Tres Tombs o la Festa al Cel. Van poder-se gastar una milionada amb aquesta festa i ens hi vam oposar des d'un inici perquè els diners sortien de les arques públiques. Hi ha altres prioritats i no comparteixo la forma de governar de l'alcalde en relació a les associacions i altres aspectes, però sé que és una gran persona.
Darrerament l'Ajuntament ha impulsat els pressupostos participatius, en els quals destinaran mig milió d'euros. Penses que la xifra és suficient?
És ínfim. Mig milió d'euros per 125.000 habitants és poquíssim. Òbviament, que hi hagi pressupostos participatius no és negatiu i és un començament, però és menys pressupost que el que es destina a la Festa Major de Les Santes. Des del meu punt de vista, un 25% dels pressupostos municipals els hauria de decidir la ciutadania.
La teva primera involucració en moviments i associacions va ser al sindicat de la CNT. Pots explicar la teva trajectòria?
Amb 13 anys vaig començar a participar del sindicalisme amb la CNT, però després vaig veure que el sindicalisme agafava un rumb amb el qual no estava d'acord i ho vaig deixar. Com que vaig néixer a Cerdanyola em vaig implicar en l'Associació de Veïns del barri quan era molt jove com a vocal de medi ambient. A posteriori vaig entrar a la FAVM i ara fa sis anys que en sóc el president.
Quina és la teva implicació actual amb l'Associació de Veïns de Cerdanyola?
Segueixo sent soci de l'AAVV de Cerdanyola i he participat de totes les lluites del barri. Tot i això, per a mi Cerdanyola és un barri més perquè jo sóc el president de la Federació que engloba a tots els barris i els dono la mateixa importància. On hi ha una lluita, allà he estat sempre jo, com un més, aportant el meu granet de sorra.
Alguna vegada has volgut deixar el càrrec al capdavant de la FAVM?
Quan vaig complir 4 anys com a President vaig posar el meu càrrec a disposició de l'assemblea però no hi havia relleu. Quan hi hagi algú per agafar el relleu marxaré perquè hi ha d'haver renovació i perquè la feina aquí és una lluita constant i agafes molt estrès.
Quina és la situació del moviment veïnal en l'actualitat?
A Mataró i a tot Catalunya està en crisi, tot i que no és una crisi uniforme a tot el territori. Cal renovació i implicació de les noves generacions però cada vegada hi ha menys persones que vulguin donar el seu temps lliure sense cobrar. A més, la societat està canviant amb les noves tecnologies i la immediatesa i això ha jugat en contra del moviment, que va perdent impuls i força.
