Són les quatre del matí del dimecres 26 d'abril. El cos tècnic i les jugadores de La Sirena CN Mataró pugen a l'autocar per començar un llarg viatge fins a Kirishi, a Rússia. A l'aeroport del Prat coincideixen amb la delegació del CN Sabadell, amb qui compartiran el vol cap a Sant Petersburg amb escala a Zuric. A Suïssa, mentre neva a fora, ens expliquen les impressions prèvies de la final a quatre. Un parell de dies més tard, riuran en veure que el titular és «Guanyarem per en Robafaves», la frase que va acabar dient l'holandesa Debby Willemsz amb la inestimable col·laboració de Clara Cambray.
Mentre un servidor fa una entrada triomfal a Rússia que serà objecte de bromes diverses (coses de passaports), l'equip afronta les 3 hores de viatge amb autocar fins a Kirishi, una ciutat de 50.000 habitants plena de xemeneies que marquen la seva identitat. Destruïda completament durant la segona guerra mundial, la localitat va reprendre la vida a partir dels anys 60 amb la construcció de la refineria de petroli. Amb la 8a planta més gran d'Europa, l'empresa Kinef marca el ritme del poble i controla la piscina, hotels, autobusos o restaurants. Kinef és Kirishi i Kirishi és Kinef.
Després de visitar l'hotel, l'equip se'n va directe cap a la piscina per a fer un entrenament suau amb la panxa força buida. Moment per apamar el terreny i comprovar que les instal·lacions són de primera categoria. La rutina, a partir d'aquí, serà senzilla: sopar, dormir, esmorzar, entrenar, dinar, entrenar, sopar, dormir... Tot plegat, és clar, amb espai per a massatges, xerrades i visionat de vídeos per acabar d'afinar els detalls del debut contra el Kirishi.
A l'hotel amb Sabadell i Olympiacos
Al menjador de l'hotel les mataronines comparteixen espai amb el Sabadell i l'Olympiacos. La germanor guanya pes el dijous, un dia d'espera pacient. Després de l'entrenament matinal, els dos equips catalans comparteixen bus en un trajecte curt de menys de cinc minuts. Tenen temps de cantar-li l'aniversari feliç a Paula Leitón i d'entonar el primer bequetero del viatge. A la seva manera, les Santes han fet acte de presència a Rússia tres mesos abans de celebrar el desvetllament bellugós. A la tarda, Bonca i Pavlidis,
el tècnic d'Olympiacos, es posen d'acord per compartir una part de l'entrenament i entrar en ritme de competició. Pau Cardenal, mentrestant, continua remullant-se per fer entrenaments específics amb les més petites de l'equip.
La delegació del CN Mataró s'amplia al vespre amb l'arribada del president i el director esportiu, que arriben acompanyats per l'alcalde i el regidor d'esports. També hi treuen el cap els responsables de la LEN i Miki Oca, el tècnic de la selecció espanyola. Les mataronines transmeten convicció i la capitana Marta Bach ens recorda que sempre donen el millor de si en els reptes importants. El debut a la final a quatre és il·lusionant i és un nou esglaó per a un equip que només sap fer passes cap endavant.
Divendres arriba el torn de presentar la competició de forma oficial poques hores abans del seu inici, en una decisió insòlita i incomprensible. Més encara quan la LEN opta per prioritzar la roda de premsa institucional per davant de l'esportiva. Tot plegat és força ridícul. Ciara Gibson, amb un anglès molt més digne que el del traductor, haurà de dinar més tard que les seves companyes després de respondre una única pregunta. Encara té sort: la Kiley, la representant del Sabadell, se'n va sense obrir boca.
El Mataró juga la primera semifinal a les 18h. Ho fa en una piscina plena a vessar i amb una grada lateral ocupada per jugadors de les categories inferiors del Kirishi. Quan s'asseuen, formen una bandera gegant de Rússia amb els colors de les seves samarretes. Durant el partit, animaran al ritme d'un director d'orquestra sensacional. Els balls tradicionals fan acte de presència abans dels parlaments. El director general de Kinef rep els millors aplaudiments de la tarda després de parlar i cada cop que és enfocat a la pantalla gegant. I les grades, és clar, animen al crit de «KI-NEF!», el patrocinador de l'equip que també està al darrere dels cotxes d'alta gamma que utilitzen les jugadores del Kirishi que formen la columna vertebral de la selecció russa.
Durant el partit les catalanes aniran de menys a més i Bonca ens dirà que han sortit «despistades». Malgrat la derrota, és una fita històrica per a l'esport mataroní. A mesura que passin les hores, les jugadores s'aniran refent de la desfeta i s'adonaran que han lluitat a bon nivell. Les mataronines viuran des de la grada bona part de la segona semifinal, però ja van cap a l'hotel quan els penals certifiquen l'eliminació del Sabadell.
Dissabte costa més
Dissabte tot costa una mica més, però la tristesa ha quedat arraconada per la motivació de pujar al podi europeu. El dinar s'avança a quarts d'una per descansar una mica mentre la delegació institucional mataronina s'endinsa pels passadissos de l'Ajuntament de Kirishi. L'alcalde David Bote sortirà de l'edifici (situat davant una estàtua gegant de Lenin) amb una nina russa immensa que conté una ampolla de vodka a dins. Els tòpics russos no fallen.
La piscina torna a estar plena a vessar hores abans dels partits per veure desfilar els campions del planter del Kirishi. Aquesta final a quatre és una festa local sense precedents que només pot acabar amb un títol rus. El partit entre Sabadell i Mataró és vibrant. Tot i el 4 a 0 de sortida, les mataronines remunten amb un parcial de 0 a 5. Cada cop són més a prop de les vallesanes. Malgrat la derrota final, la sensació és de satisfacció per haver-les posat contra les cordes.
El Mataró ja és el quart millor equip d'Europa i té l'ambició necessària per tornar a trepitjar aviat la final a quatre. Ona Meseguer ens ho deixa clar: «Intentarem aconseguir alguna cosa més la pròxima vegada». En els següents minuts totes elles presenciaran una final vibrant. El Kirishi, després de 10 participacions fallides a la F4 en els darrers 12 anys, i amb alguna ajuda arbitral, ja és campió d'Europa.
Dissabte a la nit arriba el moment del sopar d'equip, amb pizzes que trenquen el ritme gastronòmic ensopit d'aquests dies i discursos que havien esperat pacientment l'instant idoni per a ser pronunciats. Més tard, una part de l'equip compartirà la celebració de la darrera nit a Kirishi amb jugadores del Sabadell i del conjunt rus. El director de Kinef, mentrestant, haurà de ser acompanyat a casa en un estat d'embriaguesa evident.
"Intentarem aconseguir alguna cosa més la pròxima vegada”
Diumenge es repeteix el patró del primer dia. Més de 12 hores de viatge fins a Mataró difícils de gestionar. En Florin, el tècnic, aprofitarà el primer tram de viatge per editar un vídeo de record de l'estada a Kirishi. A Sant Petersburg, ens acomiadem de l'Anna, que ha estat una guia magnífica i eficient des del primer dia. La tornada fins a casa és feixuga i encara hauran de passar uns dies perquè les jugadores valorin la gesta que han aconseguit aquesta temporada a Europa. El 2017 serà l'any en què han tastat la primera final a quatre. Kirishi, la ciutat que les ha situat a l'elit mundial. Aquest viatge no l'oblidaran mai.
