L’espai de l’antiga Presó de Mataró canvia d’utilitat un cop acabades les obres de rehabilitació, per acollir un projecte artístic destinat a la creació i difusió d’art. Tres iniciatives se situaran a les seves instal·lacions: la Casa dels Artistes, el Mataró Art Contemporani (MAC) i el Taller de Gravat. Aquesta setmana sotmetem a examen la proposta recentment presentada per l’Ajuntament de Mataró, escoltant les opinions de les diverses veus implicades en el sector. La proposta de l’Ajuntament, batejada com el nou Espai de les Arts, es pretén que esdevingui un equipament cultural que assumeixi les funcions de producció, creació, difusió i mediació de la ciutat entorn de les pràctiques d’art visual i plàstic. Serà doncs una plataforma de producció i difusió que connecti els circuits, les xarxes, els usuaris i el públic.
L’aposta és convertir La Presó en un espai de visibilització d’arts contemporànies, de treball i connexió entre la comunitat artística, que abasteixi un àmbit més ampli en termes comunicatius i de difusió i que s’obri al visitant i recuperi el valor patrimonial. Com ja s’ha mencionat, la proposta vol donar espai a tres projectes. En primer lloc, la Casa dels Artistes, una iniciativa de nova creació que vol oferir espais polivalents on compartir experiències i generar coneixement, que fomenti la creativitat mitjançant expressions plàstiques. A la Casa dels Artistes està previst que hi participin tant particulars com associacions, entre elles Sant Lluc per l’Art o la tertúlia Dimarts del Llimoner.
Sant Lluc per l’Art és una organització que promociona i gestiona activitats artístiques i culturals per tal d’estimular el coneixement i la creació en el camp de les arts plàstiques, entre altres funcions. Des del punt de vista del president de l’associació, Antoni Luís, “la proposta és positiva i beneficiosa per a Mataró a escala global”. Tot i això afirma que els pot prendre capacitat de decisió perquè abans comptaven amb un espai expositiu propi i ara caldrà que les entitats es posin d’acord en una ‘taula’ de reunió per decidir la programació d’espais expositius.
Mentre que la Presó serà l’indret amb tallers per a artistes, Can Palauet serà on s’exposaran les obres. L’associació d’artistes Dimarts del Llimoner es reuneix des de fa 25 anys per a fer tertúlies o debats al voltant de l’art i serà un altre dels grups de la Casa dels Artistes. Manuel Patricio, un dels seus membres, expressa desconcert perquè “no coneixem detalls de la proposta encara” i se senten desinformats per part de l’Administració Pública, que ha ofert pocs detalls. Afegeix que caldrà “mirar el tema amb lupa per veure què diu la lletra petita abans de poder valorar-ho”.
Deslligada del Taller de Gravat
L’Associació de Joves Gravadors de Mataró, la qual fins ara tenia un espai propi a través d’un conveni amb l’Ajuntament, passarà a tenir un espai propi a la Presó, a més de disposar dels espais comuns del centre. Segons comenta Elisenda Triadó, des del Taller de Gravat consideren que la proposta és engrescadora perquè “creiem que donarà visibilitat al Taller, que és un dels nostres principals interessos” i perquè el fet que es dediqui un espai a la cultura i la creació artística a Mataró “és una molt bona notícia”.
Malgrat això, destaca que han treballat durant els 3 últims anys per “reobrir l'espai actual i sembla que a poc a poc va agafant empenta”.
Així doncs, havent treballat per a poder obrir l'actual Taller de Gravat, “ens sorprèn que al cap de 6 mesos justos de la inauguració es comuniqui el trasllat sense haver-nos-en informat abans”, comenta Triadó i afegeix que s’ha fet de forma totalment deslligada a l'entitat que ara mateix gestiona el Taller de Gravat. A més, el crític d’art Pere Pasqual valora que el projecte no és beneficiós per a aquesta associació perquè perd la meitat de la superfície de la qual disposa actualment.
El MAC tindrà seu
El MAC és un dels 8 centres d’art dins la Xarxa de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya on es desenvolupa un programa gestionat per professionals que busca garantir la presència de les arts visuals contemporànies per equilibrar el teixit artístic en el territori i garantir-hi l’accés de la ciutadania. Fins ara no comptaven amb espai propi i ara la Presó es convertirà en el seu centre, acollirà el MAC mini i els oferirà espais expositius. Des del MAC, segons explica Martí Ansón, ja s’havia demanat entre els anys 70 i 80 que l’espai de la Presó acollís el centre d’art i, com és evident, consideren positiu disposar d’aquest espai propi.
Mesures en contra les arts plàstiques
Segons Pere Pascual, crític d’art, és una proposta amb “bona música però mala lletra” perquè va a favor de l’art contemporani però molt en contra de la plàstica. Considera que no és un projecte pel cúmul dels arts, sinó “per tornar a donar visibilitat al MAC” i acusa l’Ajuntament de voler acontentar els altres projectes perquè no s’ho prenguin malament. A més, amb el canvi a Can Palauet “elimines la possibilitat de tenir un espai d’art de la ciutat”.
Mentre que la majoria d’entrevistats consideren que ajudarà a visibilitzar les arts locals, Pascual es mostra escèptic perquè opina que no afavoreix les arts plàstiques en general i que ha estat poc pensat. “Si al segon pis hi ha les sales de treball pels artistes i un escultor les vol utilitzar, com pujarà les eines fins allà?”, reflexiona Pascual. La visibilització és un dels punts febles de les arts a la ciutat, juntament amb la difusió o la promoció artística i cultural.
“Tenim un problema històric de difusió” afirma l’artista Perecoll, coincidint així amb l’opinió dels diversos artistes i membres d’associacions entrevistats. Per aquest motiu, Perecoll considera que com més ajuntades estiguin les associacions i els artistes, “major serà la difusió”.
Cal diàleg per trencar l'abisme entre art clàssic i art contemporani”
La galerista Agit Baqué, impulsora de La Destil·leria, considera que era necessari impulsar un projecte com aquest a la ciutat i que “depèn de com es gestioni pot ser molt beneficiós pels artistes i el públic, per crear un circuit”. Destaca que a Mataró “calen més espais expositius” on els artistes presentin les seves obres i critica l’horari tan restringit dels museus i sales com, per exemple, Ca l’Arenas, perquè disminueixen la visibilitat artística.
Pere Pascual coincideix amb la reflexió mostrada per Baqué perquè, segons afirma, l’any passat Ca l’Arenas no va arribar a les 2.000 visites a causa del breu horari d’obertura setmanal de la sala. Afegeix que, des del seu punt de vista, a l’art mataroní li falten tots els aspectes de les que considera “les quatre potes bàsiques”: formació, creació, distribució i emmagatzematge i considera imprescindible augmentar el diàleg per “trencar l’abisme entre art contemporani i art plàstic”.
Així doncs, caldrà veure si la proposta impulsada per l’Ajuntament de la ciutat farà efectiva el seu propòsit d’impulsar les arts locals i serà ben rebuda pel públic, les associacions i els artistes de la zona.
De presos a artistes
L’edifici de la Presó és un espai emblemàtic de la ciutat declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional que va ser construït el 1851. Compta amb una superfície de 967 m2 distribuïts en les seves dues plantes semicirculars. Al llarg de la seva història ha exercit de presó, de dependència policial, de seu dels serveis municipals de cultura i esport i, per últim, de seu d’associacions culturals com els Armats, l’Associació de Pessebristes o el Cor Madrigalista.
El Regidor de Cultura, Joaquim Fernández, ha presentat la proposta del nou ús que vol actuar com a equipament cultural de servei públic en un espai que ha estat rehabilitat recentment amb una millora de la coberta i d’elements estructurals i ara es proposen allotjar-hi els tres projectes.
